Autor: Biblioteca Diocesana de Mallorca (Pàgina 4 de 6)

De libros, padres e hijos

Miguel Sanmartín Fenollera, De libros, padres e hijos, Rialp, Madrid, 2022, 414pp.

La Diocesana, en su deseo de ampliar su público potencial más allá de su servicio esencial, el que presta a la vida intelectual y espiritual del seminario y el presbiterio mallorquín ―que también se propone intensificar―, está adquiriendo una serie de novedades con que pretende contribuir a que ese público más general, afín de un modo u otro, por tradición o por desencanto del mundo, a la vida que proponen las virtudes cristianas, reflexione desde estas últimas sobre las realidades cotidianas y los acontecimientos que tratan de desfigurar ese viejo y hermoso rostro robándole el alma y encuentre su modo de perseverar ―necesariamente en común― en su práctica, fuente inagotable de salud.
Sin duda, una de esas realidades cada vez más necesitadas de recuperación es la de la familia, acosada intensamente en nuestros días como último bastión de resistencia frente a la tendencia totalizadora de la política postmoderna. Y ahí es donde interviene este útil libro. «Guía para convertir a niños y adolescentes en lectores entusiastas», reza el cintillo de la portada a modo de subtítulo. «¿Es posible eso?», me preguntaba el otro día un amigo de la casa que es padre. Este libro, sin embargo, no nace de la pregunta, sino del esfuerzo por exponer con claridad y sencillez una experiencia (basada, como podrá comprobar el lector, en el puro sentido común y en ese arte de apañárselas con lo que tienen propio de los hijos de la Iglesia). Que no es la experiencia aislada y exitosa de un matrimonio con sus dos hijas, en este caso (autoras, por cierto, de las felicísimas ilustraciones), sino más que eso: es también experiencia familiar en el sentido amplio (el autor no puede dejar de rememorar la deuda que su afición lectora tiene con sus ancestros) y resultado de un aprendizaje (en su caso, en la escuela anglosajona de John Senior, sus discípulos y sus influencias). Este libro permite así al lector injertarse en un mundo más amplio del que quizá carezca ya y le proporcione un primer mapa para enfrentarse a la tarea gozosa ―y por eso siempre llena de obstáculos― de transmitir a los jóvenes la pasión por los libros, que tiene su punto de llegada en el Libro.
Desde la Diocesana, pues, por puro interés, como conservadora de una parte esencial de ese legado en la isla, no podemos sino invitarles a que se adentren en estas páginas y les saquen todo el provecho posible, cosa que no puede excusar el lector del blog del mismo título que el autor tiene abierto en el portal InfoCatólica, pues aunque muchas de las ideas y autores recomendados en dicho blog encuentran eco en su libro, éste nos ofrece esos materiales muy prácticamente organizados, con un primer bloque (las dos primeras partes) dedicado a la pasión lectora y su fomento y un segundo dedicado al objeto de esa pasión, ofreciendo una ratio sobre por qué es valiosa la lectura de los textos que propone, organizados por edades. Del éxito de iniciativas como esta depende la supervivencia de instituciones como la nuestra. Ojalá lo tenga.

Dr. José Manuel Díaz, consultor académico

Nueva Donación: «Tratado de la perfección del Amor de Dios» de fray Luis de Granada

Hoy agradecemos desde aquí la nueva donación que ha recibido la Diocesana: El «Tratado de la perfección del Amor de Dios» de fray Luis de Granada, Tomo IV, parte I (1782) de las Obras del venerable dominico publicadas por Antonio de Sancha. Fue este uno de los grandes editores españoles de la segunda mitad del XVIII junto a Joaquín Ibarra (y su viuda e hijos) en Madrid y los hermanos Orga en Valencia. Grande no sólo por la calidad de su impresión y el volumen de su trabajo: sin las tertulias que su hospitalidad generaba entre lo más granado de la política y la intelectualidad española, y sin el arrojo que le movió a lanzarse a la aventura editorial de dar a conocer a nuestros clásicos ―no siempre con fortuna económica―, no se entendería la cultura de aquellos días y los todavía nuestros, a pesar de todo.

Ciertamente, apostar por fray Luis de Granada a finales del XVIII no era apostar al albur: constituyó uno de los dos faros ―el otro fue santa Teresa― que mantuvo en el candelero la espiritualidad española del XVI en aquel otro tiempo. Gracias a que sus obras no cayeron entonces de las prensas españolas (las de Granada comparecieron en 1701, 1711, 1730, 1756, 1767, 1781, 1786, 1788 y 1800), fue posible recuperar otros nombres ligados a ellas que hoy nos parecen no menos indiscutibles de aquella gloriosa época para la expresión castellana del Espíritu (Juan de Ávila, por ejemplo, gracias al elogio de fray Luis de Granada, para impulsar definitivamente la beatificación del de Almodóvar del Campo; o el otro fray Luis, el de León, como editor de la santa de Tormes, además de por sus méritos como poeta y traductor bíblico). Al abrigo de todos ellos descubrirán nuestros ilustrados aquel limpio modo de hacer presente al Dios encarnado que les era característico; unos modos que algunos pensaban ―y piensan― sólo dados a la filosofía y la ciencia cuando discurren sobre asuntos materiales y morales. Nobles y no tanto, castizos y afrancesados, religiosos y laicos… Feijoo, Mayans, Isla, Olavide, Cadalso, Jovellanos, Marchena… todos bebieron en estas fuentes para dejar en ellos un poso que los distinguía fueran donde fueran.

Dos de esas ediciones se deben a las prensas de Sancha, la que comenzó en 1781 y la que lo hizo en 1786. Las dos son la misma, compuesta por 19 volúmenes en cuarto, diferenciándose únicamente en la numeración: la edición original distingue volúmenes y partes mientras que la posterior reimpresión los numera correlativamente sin más complicaciones. La donación, pues, pertenece a la primera edición de Sancha, ya disponible en la Diocesana en la posterior reimpresión, de la que conserva 10 volúmenes (más un segundo perteneciente a la primera ―muestra de la intercambiabilidad entre ambas― para hacer 11 en total). Mostramos aquí el volumen donado, encuadernado en pergamino, junto a los otros volúmenes a los que acompañará, en piel con motivos dorados.

P. S. 1: Estos otros volúmenes, hoy maltrechos por la carcoma, fueron adquiridos por la Biblioteca del Seminario en 1828, según se nos informa en la primera página de todos ellos. Quizá la colección completa: una hoja volandera situada en el mismo volumen que repite la donación, el 7, señala que dicho volumen fue rescatado por el benemérito presbítero Mn. Gabriel Adrover Bauzà en 1920, en una librería de lance de Felanitx, donde estaba a la venta. Ojalá una feliz coincidencia como aquella, un siglo más tarde, nos permita recuperar la colección completa o, como mínimo, el volumen que falta de la gran edición de que disponemos en la Diocesana, la de la Real Compañía, editada en folio español en 1800, manca del primer tomo.

P. S. 2: Como por ensalmo, trabajando estos días en la restauración del orden del fondo antiguo de la Diocesana, ha aparecido la copia completa de las Obras de fray Luis de Granada que publicara en 1800 la Imprenta de la Real Compañía. Sepan, pues, los lectores que en breve podrán disfrutar de ella.

Dr. José Manuel Díaz, consultor académico

 

Adquisició de noves revistes

Recentment la Biblioteca Diocesana de Mallorca ha vist enriquits els seus fons amb la incorporació de noves revistes que rebrà regularment a partir d’ara i que es trobaran, per tant, a disposició dels usuaris. Es tracta de les publicacions següents:

 

Anuario Filosófico

Revista del Departament de Filosofia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Navarra. Té una periodicitat quatrimestral. L’exemplar amb què començam a rebre-la és el volum 55, número 1 de 2022, centrat en bona part en la figura del filòsof escotista Antoni Andreu i la seva difusió en el món renaixentista. Hi figura un treball del professor mallorquí Rafel Ramis Barceló.

 

 

Cristiandad

Aquesta benemèrita revista fundada a Barcelona l’any 1945 pel jesuïta mallorquí Ramon Orlandis i Despuig, i dedicada a l’anàlisi en clau cristiana dels esdeveniments històrics i actuals, eclesials i socials, arriba a la nostra Biblioteca. Actualment la seva periodicitat és mensual. Els darrers números disponibles (febrer, març i abril 2022) se centren en l’homenatge a l’historiador de l’Església Antonio Pérez-Mosso Nenninger, amb motiu del seu traspàs recent; Sant Josep, patró de la vida consagrada; i l’acte de consagració del Papa a l’Immaculat Cor de Maria.

 

Revue Thomiste

Publicació quatrimestral de la benemèrita École de Théologie de Tolosa del Llenguadoc (Toulouse) en la difusió de l’actualitat del pensament tomista en general. Tenim a disposició tots els números de 2021, en dos dels quals (abril-juny i juliol-setembre), apareix una col·laboració del nostre director, Mn. Jaume Mercant, sobre la interpretació del pensament del cèlebre teòleg del segle XX Johann Baptist Metz.

 

 

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Donació d’un foli pergamí

D’esquerra a dreta: Mn. Antoni Dols, pare Josep Amengual i Mn. Jaume Mercant

Dia 3 de maig, la Biblioteca Diocesana de Mallorca va rebre una important i generosa donació de mans d’un dels historiadors més erudits de la nostra església mallorquina, el pare Josep Amengual Batle, missioner dels Sagrats Cors. Concretament, la donació ha consistit en el foli número 169 (30 x 21 cm), corresponent al preciós còdex lul·lià del Llibre de contemplació en Déu (lib. IV, dist. XXXV, finals del cap. 237-dist. XXXVI, principis del cap. 238), que actualment custodia la nostra Biblioteca i que data de principis del segle XIV, o sigui, un manuscrit coetani o quasi coetani de Ramon Llull.

Històricament, aquest còdex medieval fou propietat, en el segle XVII, del lul·lista Pere Jordi Rossinyol, i acabà per adquirir-lo Mn. Bartomeu Llull, fundador del Col·legi de la Sapiència, on ha estat guardat fins a finals del segle XX. Dit foli 169, com l’obra esmentada a la que pertany, està en perfecte estat de conservació, degut, en gran mesura, al material del que està fet; el conjunt total de les fulles del còdex són de vitel·la, és a dir, un antic material de pergamí de qualitat suprema i de gran durabilitat. En particular, aquest foli està escrit amb una formidable lletra gòtica (gòtica magistral o monacal), on destaca la quasi perfecta igualtat del traçat dels caràcters. A més a més, al bell mig ―i aquest és l’aspecte més impactant― trobam una bellíssima imatge gòtica ―quasi romànica― del Crucificat, que serveix per il·lustrar el que Ramon Llull anomena l’arbre de fe e de raó.

Aquesta finesa de fulla pergamí que ha rebut la Biblioteca es va extraviar fa moltíssim de temps, i pareix que ha recorregut un llarg periple, arribant a formar part d’algunes exposicions catalanes en torn a l’art romànic i gòtic. Finalment, gràcies a la gestió del pare Amengual, el foli ha pogut retornar al seu origen, la qual cosa suposa un fet que, objectivament, enriqueix el fons bibliotecari en general i contribueix a la integritat del susdit còdex en particular.

En aquest acte de donació, jo mateix, en qualitat de director i en nom de la Biblioteca Diocesana, he tingut paraules de sincera gratitud tant per al pare Josep Amengual, pel lliurament d’aquest esplèndid foli pergamí, com també per a Mn. Antoni-Jesús Dols Salas, director del CETEM i canonge de la Seu, per la seva intermediació i diligent col·laboració en tot el procés de donació.

 

Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director

Obres completes de sant Jeroni

San Jerónimo, Obras completas. Edición bilingüe promovida por la Orden de San Jerónimo (IX volúmenes + II de epistolario). Biblioteca de Autores Cristianos (BAC). Madrid 1995-2010

Dins el propòsit formulat per la direcció de la Biblioteca Diocesana de Mallorca de completar la disponibilitat de totes les obres publicades a la Biblioteca d’Autors Cristians, figura, en un dels primers llocs, acabar de completar l’extensa obra dels Pares de l’Església que hi és present. El fàcil accés a textos cabdals per a la producció i la investigació teològica en la llengua original, en el cas sobretot dels pares llatins, així ho aconsella, a més de poder disposar-ne d’una traducció acarada ben propera, com és la castellana.

No cal destacar la importància de sant Jeroni com a traductor i comentador bíblic amb el seu gran pes dins l’Església d’expressió, cultura i tradició llatines. La seva agudesa filosòfica i la seva profunda vivència mística li donen permanent actualitat quan cercam llum sobre qualque punt bíblic o ens volem ajudar de comentaris fets a posta per a l’exegesi o la predicació, també i singularment homilètica.

També, certament, és interessant el Jeroni dels tractats, les polèmiques i l’epistolari, interessat i intervinent en tots els afers importants de l’Església del seu temps, dels debats doctrinals a l’espiritualitat, amb l’empremta del seu caràcter fort i apassionat.

Perquè els usuaris de la Biblioteca Diocesana de Mallorca puguin ajudar-se de la doctrina del “Doctor il·luminat de les Escriptures” que canten els antics goigs, els en mostram la col·lecció disponible, amb les noves i recents adquisicions:

 

Vol. I: Comentarios a los Salmos. Comentario a San Marcos

Vol. II: Comentario a Mateo y otros escritos

Vol. IIIa: Comentarios a los Profetas Menores

Vol. IIIb: Comentarios a los Profetas Menores

Vol. IV: Cuestiones relativas al Antiguo Testamento

Vol. Va: Comentario a Ezequiel (Libros I-VIII)

Vol. Vb: Comentario a Ezequiel (Libros IX-XIV). Comentario al profeta Daniel

Vol. VIa: Comentario a Isaías (Libros I-XII)

Vol. VIb: Comentario a Isaías (Libros XIII-XVIII)

Vol. VII: Comentario al profeta Jeremías (Libros I-VI)

Vol. VIII: Tratados apologéticos

Vol. IX: Comentarios paulinos

Vol. Xa: Epistolario I (Cartas 1-85**)

Vol. Xb: Epistolario II (Cartas 86-154**)

 

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Escritos de San Junípero Serra

San Junípero Serra, Escritos, Publicaciones del Instituto Teológico OFM, Murcia: 2015, 883 pp.

La Diocesana, en su compromiso con los testimonios de santidad que Dios ha suscitado en estas tierras (a veces, viniendo a o saliendo de ellas), y para contribuir a la animación de su estudio y difusión, acaba de adquirir la reedición, en un solo volumen, de la selección del epistolario del santo que publicara en cinco volúmenes el franciscano Salustiano Vicedo al conmemorarse el segundo centenario de su muerte (1984). Por fin, fray Junípero veía sus palabras en letra de molde en su tierra de origen, después de hacerlo en su tierra de acogida en la edición canónica de la Academy of American Franciscan History (1955-1956) preparada por el benemérito franciscano Antonine Tibesar. E incorporaba a ésta las epístolas descubiertas durante la redacción de la positio historica cerrada en 1981 que dio lugar a la beatificación de fray Junípero en 1988 y su posterior canonización de 2013. Lamentamos, de todas maneras, que no se haya aprovechado la ocasión para situar estas epístolas, las del “suplemento” de 1984 en su lugar cronológico y para incorporar los cuatro sermones que se conservan del santo, dando así a conocer mejor su pensamiento al público en general que puede acceder a este práctico volumen, y esperamos que su éxito sirva para animar a editar y traducir las lecciones latinas (y lo haga, por una vez, inicialmente en su tierra). Caetera desiderantur.

P.S. Hemos comprobado con tristeza que, en el trasvase, por fallo editorial se han perdido, al menos, las últimas páginas del suplemento (desde la cuarta línea desde el final de la p. 258 a la sexta línea desde el final de la p. 261 del volumen V), deseando que se resuelva en su reimpresión.

Dr. José Manuel Díaz, consultor académico

 

Història de les diòcesis de les Illes Balears

Amengual i Batle, Josep (coord.); Fullana Puigserver, Pere; Piña Torres, Joan; Pons Pons, Guillem, Iglesias de Mallorca, Menorca e Ibiza. Historia de las Diócesis Españolas 16. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 2020.

El número 16 de la col·lecció que la BAC dedica a la història de les distintes Esglésies particulars d’Espanya al present, l’han ocupat les diòcesis de les nostres Illes a càrrec dels historiadors relacionats, ben reconeguts per la seva labor a nivell local i arreu de les Balears i Pitiüses i en àmbits força més amples.

La coordinació confiada al Dr. P. Josep Amengual i Batle MSSCC ha estat un encert per assegurar-hi una presència exhaustiva de l’antiguitat cristiana comuna a totes les Illes, matèria a la qual ha consagrat gran part de la seva investigació i en què ha assolit un mestratge indiscutible. Només per això i perquè facilita la consulta de moltes dades disperses relatives a aquells períodes històrics és altament valuós i recomanable.

Però l’interès d’aquest volum no s’esgota aquí. En els segles de la conquesta de Mallorca ençà, encara que més coneguts, no deixa d’aportar-hi dades i interpretacions significatives no tan conegudes del gran públic, fins i tot del més cultivat en aquestes matèries, que en fan ben recomanable la lectura i la consulta mateixa. De l’època contemporània, se n’ocupa l’acreditat especialista Dr. Pere Fullana i Puigserver, que no necessita presentació en aquest aspecte.

En la tercera part, Mn. Guillem Pons i Pons ens ofereix una bona síntesi del desenvolupament de l’Església a Menorca d’ençà de la conquesta, i a la quarta, fa el mateix respecte d’Eivissa i Formentera, Joan Piña Torres. Per als mallorquins, són especialment interessants conèixer-ne, i fins i tot descobrir-ne, matisos o peculiaritats que sovint passen per alt o que no hem reparat prou des de l’originalitat dels propis processos conqueridors i repobladors i, per tant, cristianitzadors amb els desenvolupaments característics, al segle XVIII, tan mogut a Menorca com a reflex de l’europeu, amb les restauracions dels primitius bisbats i la seva trajectòria, de tant d’interès per a la història contemporània fins a arribar als nostres dies, inclosos els temps martirials de persecució religiosa.

Aquest magnífic treball és, doncs, a disposició dels usuaris a la Biblioteca Diocesana.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Donacions a l’hemeroteca de la Biblioteca: La Vanguardia i ABC

Mn. Pere Torres Siquier

En aquest primer trimestre de l’any 2022 hem rebut dues interessants donacions que han passat a formar part de l’hemeroteca de la Biblioteca Diocesana. Dia 13 de gener vàrem rebre de Mn. Pere Torres Siquier els números originals del diari La Vanguardia, des de l’any 1929 al 17 de juliol de 1936, és a dir, fins a un dia abans de l’esclafit de la Guerra Civil. Tots els exemplars d’aquest diari estan en perfecte estat de conservació ―malgrat els seus anys― i magníficament enquadernats. Aquests números corresponen a un interessant període de la història d’Espanya, és a dir, el final de la monarquia d’Alfons XIII i la Segona República.

Sr. Fernando Asensi Novella

Per a completar aquesta donació, dia 8 de març el Sr. Fernando Asensi Novella també va donar a la Biblioteca una edició facsimilar de tots els números del diari ABC, corresponents a tot el tràgic i difícil període de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). L’ABC va ser l’únic diari que, durant dit conflicte bèl·lic, es publicà en els dos bàndols. Aquesta col·lecció presenta, doncs, dia a dia, les dues publicacions, és a dir, l’edició de Sevilla i la de Madrid.

La història es una dimensió important del nostre fons bibliotecari i, per tant, aquestes dues donacions han enriquit objectivament la nostra hemeroteca. Així doncs, com a director, agraeixo tant a Mn. Pere Torres com al Sr. Fernando Asensi la seva generositat a l’hora de fer la donació de tot aquest material històric, que està, com és natural, a disposició de tots els usuaris i investigadors.

Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director

Comprendre la Seu

Bauzà i Bauzà, Joan, Comprendre la Seu. Una mirada gòtica a la Catedral de Mallorca. Magatzem Can Toni 158. Edicions Documenta Balear. Palma 2021.

Mn. Joan Bauzà, canonge, ens ofereix una nova publicació sobre la Seu. Aquest llibre relativament breu de 154 pàgines resumeix i refon algunes de les seves aportacions anteriors sobre la Catedral de Mallorca, amb el gran mèrit de situar l’edificació en el seu marc referencial, cosa que pot ajudar molt a qui s’hi acosta de prim compte per primera vegada.

En efecte, és cabdal comprendre el món medieval per aproximar-s’hi amb coneixement de causa i l’autor procura oferir-ne una breu síntesi en l’art, l’arquitectura, el món intel·lectual i l’eclesiàstic, i tot això contextualitzat en la ciutat [de Mallorca] i l’espai geopolític [catalanoaragonès] concrets que la varen veure néixer, la feren créixer i la dugueren a la culminació.

És prou difícil resumir coneixements i èpoques tan amples, emperò l’autor ho aconsegueix en general, particularment bé pel que fa a l’art gòtic i al coneixement i l’espiritualitat medievals. Si el lector resta amb ganes de més desenvolupament o de qualque matisació, això mateix l’esperona a cercar-los amb més avidesa.

Per donació generosa del mateix Mn. Joan Bauzà, es troba ja a disposició dels usuaris de la Biblioteca Diocesana de Mallorca.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

 

Revista Catalana de Teologia 46/1 (2021)

Revista Catalana de Teologia 46/1 (2021), Ateneu Universitari de Sant Pacià, Facultat de Teologia de Catalunya

Aquest número de la revista d’exegesi, patrística, teologia, litúrgia, història i dret canònic, que tenim a la nostra biblioteca a disposició de tots els usuaris, conté diverses col·laboracions d’un interès singular. Hi destaca en patrística un acurat article del Dr. Sebastià Janeras sobre l’itinerari d’Egèria, en què presenta les vivències i àdhuc els sentiments de la famosa pelegrina als llocs sants amb les precises dades que aporta sobre tantes qüestions de la vida cristiana i quotidiana del món de l’antiguitat tardana.

En exegesi i filosofia de la ciència també hi trobam aportacions rellevants sobre temes tan actuals com el desafiament gnòstic i la mecànica quàntica, així com d’altres aspectes històrics, entre els quals l’estudi d’un sermó pronunciat a Inca per sant Vicent Ferrer a càrrec de l’especialista en el gran predicador P. Alfonso Esponera Cerdán OP.

Però sens dubte el que més hi destaca és el llarg i documentat estudi del benemèrit historiador caputxí fra Valentí Serra de Manresa sobre “Els caputxins de Catalunya i la revolució de juliol de 1936”. Les vicissituds que sofrí la província dels frares menors caputxins de Catalunya en aquell període tan convuls hi són explicades de manera rigorosa i objectiva, des de les víctimes martirials estrictes fins als refugiats interiors i exiliats, les ajudes des de l’exterior, la repercussió pública arreu d’Europa i Amèrica (per les missions de la província fonamentalment), el culte clandestí i la col·laboració arriscada dels tercerols i altres membres de confiança d’aquella família franciscana. Naturalment aporta també moltes dades de la història general i del context eclesiàstic i civil de l’Espanya en guerra civil i pugna de totalitarismes, en especial de la revolució anarcomarxista en zona nominalment republicana, i l’Europa convulsa d’entreguerres.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

« Entrades més antigues Entrades més recents »