Autor: Biblioteca Diocesana de Mallorca (Pàgina 1 de 7)

Donació de la parròquia de Sant Joan a la Biblioteca Diocesana

Acte de donació de part de la parròquia de Sant Joan

El passat 13 de gener, la parròquia del poble de Sant Joan va fer, a la Biblioteca Diocesana, una interessant i generosa donació de llibres i manuscrits, prèviament seleccionats per la seva qualitat o especial interès, entre els quals destaquen, per exemple, el pergamí “Llibre del Roser” (1681), la “Gramática latina” de Nebrija (1802) o el “Liber de mille proverbiis” de Ramon Llull (1746). El motiu d’aquesta donació ha estat l’habilitació, a dita parròquia, de l’espai Benvinguts, una iniciativa de primer anunci i iniciació cristiana, que beneí el bisbe Mons. Sebastià Taltavull el 15 de desembre. El lliurament formal del conjunt de llibres i manuscrits el feu el rector Mn. Francesc Xavier Riutort, acompanyat de la Dra. Margalida Font Roig, Missionera Idente. Acceptà, rebé i agraí la donació el Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director de la Biblioteca.

 

Banc d’imatges del fons antic de la Biblioteca Diocesana

Acte de donació

El passat dia 4 de desembre, Mn. Gabriel Rosselló feu entrega d’un pendrive a la Biblioteca Diocesana, que rebé el seu director, Mn. Jaume Mercant Simó, expressant-li la seva gratitud en nom de tots. Aquest pendrive conté una feina desenvolupada durant mesos per Mn. Rosselló de manera voluntària, ajudat pels treballadors i altres voluntaris de la Biblioteca (José Manuel, Maribel, Lourdes i Biel). Com Mn. Rosselló és un expert en fotografia, el Director li va demanar, ara fa temps, si seria possible que fes fotografies d’alta resolució dels detalls i filigranes (elements ornamentals, lletres capitals, dibuixos, etc.) que podem trobar en les joies del fons antic de la Biblioteca, especialment en els manuscrits, incunables, postincunables o exemplars d’especial significació. Estam parlant, en particular, de detalls de peces importants, com són el Llibre de contemplació en Déu de Ramon Llull (any 1300) o el Liber Chronicarum de Hartmann Schedel (any 1493) o l’edició veneciana d’una magnífica Bíblia (any 1475), per anomenar sols unes poques. En resum, el resultat ha estat molt professional i, gràcies a aquesta important labor de Mn. Gabriel Rosselló, la Biblioteca Diocesana gaudeix ara d’un banc d’imatges formidable, que podrà servir en un futur com a recurs gràfic per a il·lustrar, per exemple, qualque possible publicació.

Lliurament del pendrive

Segon doctorat de Mn. Jaume Mercant Simó, director de la Biblioteca Diocesana

Mn. Jaume Mercant amb el director i el tribunal de la defensa

El passat 27 de novembre, Mn. Jaume Mercant, director de la Biblioteca Diocesana de Mallorca i professor del CETEM, obtingué el seu segon doctorat, aquesta vegada en Dret i Ciències Socials, en l’especialitat “Filosofia jurídica”, amb la tesi titulada Los fundamentos filosóficos de la doctrina jurídica de Domingo de Soto: análisis del tratado “De iustitia et iure” (708 pàg.). Com el seu títol indica, aquest treball d’investigació tracta sobre el pensament iusfilosòfic del dominic Domingo de Soto (s. XVI), cofundador, juntament amb Francisco de Vitoria, de l’Escola de Salamanca; pèrit teòleg del Concili de Trento; confessor de l’emperador Carles V; autor del Sumari del famós debat de les Juntes de Valladolid entre Bartolomé de las Casas i Juan Ginés de Sepúlveda; catedràtic de la Universitat de Salamanca; i gran defensor dels drets de la naturalesa humana i de la causa dels pobres a partir de la llei natural.

Defensant la tesi

L’acte acadèmic es realitzà a la Facultat de Dret de la UNED (Madrid), obtenint Mn. Mercant la màxima qualificació, o sigui, excel·lent cum laude per unanimitat, i essent nominat també candidat a rebre el premi extraordinari de doctorat. Finalment, el nou doctor, acompanyat de la seva mare, Magdalena, fou investit amb els signes propis de la dignitat doctoral: la musseta; la medalla del Claustre extraordinari universitari; i el birret vermell, color propi de la ciència del Dret.

Imposició del birret de doctor

La tesi fou dirigida pel Dr. Juan Antonio Gómez García (departament de Filosofia del Dret de la UNED), i el tribunal de la defensa va estar compost pel Dr. Sixto Sánchez-Lauro (Universitat d’Extremadura i Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de España), el Dr. Juan Carlos Utrera (vicedegà de la Facultat de Dret de la UNED) i el Rnd. Dr. David Torrijos Castrillejo (Universidad Eclesiástica San Dámaso).

Aquesta tesi doctoral és la segona de Mn. Jaume Mercant, després de la que defensà a l’any 2017, a Barcelona, en Estudis Tomístics (Filosofia), de la qual també obtingué la màxima qualificació i, finalment, el premi extraordinari de doctorat. Actualment, està realitzant un tercer doctorat a Toulouse (França), concretament en teologia, en l’especialitat “Tradició tomista i pensament medieval”.

Doctor en Dret i Ciències Socials

 

Unes joies lul·lianes per a la festa del Beat Ramon Llull

Amb motiu de la festa del Beat Ramon Llull de dia 27 de novembre, vos volem mostrar, mitjançant les presents fotografies, una sèrie de joies lul·lianes que conserva la Biblioteca Diocesana de Mallorca.

SS-54

Aquesta primera imatge, que acabam de veure, és un manuscrit pertanyent als que estan inclosos en la Signatura SS-54: Llibre de Déu; Llibre de coneixença de Déu; Llibre de l’és de Déu de Ramón Llull (s. XV). D’algunes de les quals obres tenim també l’edició príncep llatina postincunable (València 1512, Costilla, impr.; Proaza, ed.), procedent del fons de la Sapiència.

SS-53

Aquestes dues darreres imatges pertanyen a un manuscrit del Liber de ascensu et descensu intellectus, unit a una edició parisenca del prestigiós entre els impressors d’aquell primerenc centre editorial Jehan Petit, incunable del 1499,  que, segons el colofó, conté les obres següents de Ramon Llull: Primo Liber de laudibs beatiffime vírginis marie: qui et ars intentionû Apellari potest Secundo. Liber de natali pueri paruuli Tertio. Clericus Remundí. Quarto. Phantafticus Remundi.  Signatura SS-53.

SS- 53

Durant el curs passat, la Biblioteca començà una activitat destinada a reunir els llibres incunables i postincunables (fins a 1520), que hi ha en els diversos fons i depòsits  agrupats per temàtica. També s’hi afegeixen els manuscrits i altres llibres del segle XVI, que es traslladaran posteriorment a un lloc específic dins un dels depòsits, a fi de tenir ubicats i reunits aquests tresors bibliogràfics. Fins ara s’han trobat 160 postincunables.

Igualment es traslladaran al lloc escollit tots els llibres que puguin ser considerats singulars per la matèria, la raresa d’edició o la representativitat d’escoles o tradicions, fonamentalment fins al segle XIX.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Memòria dels treballs subvencionats pel Consell Insular de Mallorca: curs 2023-2024

La Biblioteca Diocesana de Mallorca rep anualment del Consell Insular de Mallorca una subvenció nominativa de 25.000€ destinada a dur a terme una sèrie de punts constitutius del projecte anual que es presenta a dita institució, la memòria del qual es enviada també anualment, passant pel control d’una auditoria.

Per al curs 2023-2024, la Biblioteca va rebre l’avantdita quantitat subvencionada mitjançant la qual s’aconseguí realitzar els objectius de llur projecte, la relació abreujada dels quals es troben a continuació.

Jo, com a director, en nom de la Biblioteca i de la Diòcesi de Mallorca, agraesc al Consell Insular el seu generós sufragi a favor de la conservació i projecció de la tradició i heretat culturals de l’Església de Mallorca.

Objectius acomplerts del projecte subvencionat del curs acadèmic 2023-2024:

1. En referència al fons actual:

  • S’han revisat part dels exemplars ubicats a les prestatgeries centrals del dipòsit III, provinents de les capses de donació. S’han deixat només els exemplars d’interès pel fons de la Biblioteca i s’han retirat, per expurgació o donació, els altres. Com a resultat d’aquest treball, s’han tret uns 300 llibres que estaven repetits o que no eren d’interès. Els altres exemplars han quedat pendents de ser catalogats. Tant els llibres que no han estat d’interès pel fons, com els repetits, s’han exposat a unes taules de la Casa de l’Església i ofert al públic com a donatiu.
  • S’ha efectuat la tasca de classificació, reagrupació i ordenació temàtica d’uns 6.000 exemplars provinents de donacions, que prèviament havien estat revisats i comprovat que no estaven repetits. S’han creat un total de 34 ròtols amb el nom de la temàtica. Seguidament s’han seleccionat els llibres per matèria i emplaçat al seu lloc corresponent. Aquests exemplars estan a doble fila a la nova prestatgeria de 81 metres lineals del dipòsit V.
  • S’ha fet el trasllat d’uns 400 llibres situats a les distintes prestatgeries de la sala de catalogació i de l’office. S’han reagrupat i ordenat per temàtica a la prestatgeria del dipòsit V, anomenada al punt anterior.
  • S’ha finalitzat aquesta primera etapa amb la catalogació de 230 exemplars provinents de les capses de donació.
  • S’han catalogat els 57 volums que componen la col·lecció España Sagrada de l’autor Enrique Flórez, provinents d’una donació recent, i s’han traslladat a l’espai reservat per a col·leccions al dipòsit III.
  • S’han catalogat els 47 volums que componen la col·lecció Biblioteca Balear, i s’han depositat a la prestatgeria d’Història de les Balears, a la Sala de Lectura.
  • S’ha realitzat la segona i darrera fase de recatalogació del fons de la Sala de Lectura, com a conseqüència de la reestructuració integral realitzada, creant grups específics de matèries i enumerant-les, per tal d’aconseguir un ordre i facilitar l’accés visual dels distints apartats als usuaris. S’han recatalogat un total de 683 exemplars, distribuïts en les següents matèries: Història de l’Església, Ciències Socials, Filologia, Obres de Dámaso Alonso, Obres de José María Pemán, Història de l’Art, Art Religiós, Música, Història d’Espanya, Història de les Illes Balears, Història de Mallorca, Toponímia i Història de la Humanitat. Aquesta recatalogació implica el canvi de signatura dels llibres, tant al programa Sierra con al teixell, introduint un número inicial que defineix la matèria, més les tres primeres lletres del tema i el número de la CDU (Classificació Decimal Universal), que ja tenien.

Recatalogació de la Sala de Lectura

2. Sobre el procés de digitalització:

S’ha seguit amb la tercera part del procés de digitalització dels Certàmens del Seminari Conciliar de Sant Pere, per tal de poder oferir un sistema en línia d’aquests inestimables i singulars documents als usuaris interessats. El nombre de certàmens digitalitzats durant aquest curs ha estat 156, arribant així a l’any 1930. Des que es va començar aquesta labor l’any 2022 s’han digitalitzat, fins a dia d’avui, 413 Certàmens.

Detall d’un certamen de 1930

En aquest cas, el certamen és de caràcter teològic i literari

3. Sobre el fons lul·lià:

S’ha finalitzat l’exercici del registre de l’hemeroteca originària de la Maioricensis Schola Lullistica, que constitueix un fons de 419 títols de revistes acadèmiques i científiques i consta d’uns 50.000 exemplars.

Final de l’inventari del fons de la Maioricensis Schola Lullistica

 4. Sobre el fons antic:

  • S’ha fet l’ordenació de la taula de treball del dipòsit VI, on estaven barrejats incunables, postincunables i altres llibres de divers valor i més o menys antics (segles XVI-XIX) i s’han separat, en primer lloc, els incunables, com a prioritat. Un cop separats els incunables de la taula d’aquest dipòsit, s’ha procedit a la seva neteja, pàgina a pàgina. També s’han fet petites restauracions, en cas que fos necessari, interpaginat amb paper tissú entre pàgines trencades per l’ús de tintes fèrriques. Aquests exemplars han estat en quarantena durant una setmana amb un insecticida abans de passar-los a la sala de seguretat. A més d’aquest tractament físic, s’ha procedit a crear una fitxa per cada exemplar, assenyalant el títol o els títols que incloïa, la seva descripció física, estat de conservació, exlibris i propietaris anteriors, així com dibuixos o miniatures. Un cop entrats a la sala de seguretat incunables i manuscrits, s’ha ordenat el fons de postincunables d’aquest dipòsit.
  • En total s’han aixecat 76 fitxes noves de manuscrits que hi havia sense catalogar prèviament. Aquesta suma inclou els manuscrits trobats al dipòsit VI, i també els trobats als altres dipòsits de la Biblioteca. Tots ells han rebut la seva pertinent neteja i tractament, i han anat a passar en conjunt, a la sala de seguretat.
  • S’ha dut a terme i finalitzat la tasca de detecció d’incunables, postincunables i manuscrits, procedint a batre ocularment totes les prestatgeries del conjunt dels dipòsits amb fons antic de la biblioteca (I, II, III, V i VI). Amb els incunables i manuscrits trobats en aquesta batuda s’ha procedit de la mateixa manera que amb els que es trobaven sobre la taula del dipòsit VI (neteja, registre, quarantena i trasllat a la sala de seguretat dels exemplars més interessants). El conjunt total de fitxes noves creades ha estat de 59. S’han establert fitxes individuals per a obres multivolum. Això no impedirà que els títols individuals quedin adequadament destacats i individualitzats a les fitxes del catàleg virtual, en el qual s’han catalogat 10 registres amb la signatura INC-, que permeten comprovar aquestes diferències.També s’ha ordenat el fons de postincunables que s’hi han trobat. Però atès que la seva col·lecció és molt més gran (fins ara, 160 volums), i recordant que la prioritat en aquest primer any ha estat intervenir sobre incunables i manuscrits, s’ha estimat més prudent introduir-los en caixes al seu propi dipòsit, dins de cadascuna de les quals se’ls ha embolicat en teixit de tyvek (a prova d’humitat i floridura i bon aïllant), i un producte insecticida.
  • S’ha dut a terme la segona fase de l’inventari del fons tancat de les Concepcionistes de Sineu. S’han enregistrat 187 exemplars que se sumen als 153 rebuts en el curs anterior. Una vegada inventariats, s’han traslladat a la prestatgeria de la Sala de Classificació.

Detall d’un postincunable de 1502

Una partida de postincunables a punt de ser desinfectats i traslladats a la Sala de Seguretat

Una part del fons de les Concepcionistes de Sineu

Encara que s’han fet moltes altres labors bibliotecàries, aquesta llista sols es refereix als objectius subvencionats. De nou, agraesc al Consell Insular l’ajut econòmic anual, sense el qual ens seria pràcticament impossible acomplir amb el projecte general de la Biblioteca Diocesana, del qual es beneficia, en darrer terme, la cultura de la nostra illa de Mallorca.

Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director

Ressenya al darrer llibre de Bruno Moreno Ramos

Bruno Moreno Ramos, Yo fui secretario de León XIV: Memorias de un futuro próximo, Editorial Vita Brevis, Maxtadt, 2023, 462 págs.

El prolífico Bruno Moreno, traductor, ensayista, poeta, novelista, editor, bloguero… y, lo que es más de admirar en un personaje así en los tiempos que corren, católico de una pieza, nos ofrece, en su más reciente trabajo para la imprenta, una novela de género apocalíptico, en su sentido más estricto. Es decir, no hay zombis, extraterrestres (aunque haya masas o personajes que nos los recuerden en ella) ni un mundo irreconocible por el uso de alguna súper arma, que es como la imaginación moderna se representa el final del tiempo esquivando el propuesto por la tradición desde la Revelación: el momento de la plena inversión moral, que no estará marcado por un mal evidente como esos, sino por un bien aparente para todos, salvo para unos pocos fieles que verán; y no con los ojos físicos, sino con los de la fe.
Yo fui secretario de León XIV se sitúa, por tanto, en la senda de Señor del Mundo de Benson o Los papeles de Benjamín Benavides de Castellani, que el lector avisado encontrará evocados en más de un detalle. Pero su parentesco con ellos se da, exclusivamente, en su lectura espiritual de los tiempos. El del género literario es ya otro cantar. Esta es como el envés de ese tipo de novelas, contadas por un narrador que comprende y nos explica lo que sucede. Aquí, en cambio, es un frailecico franciscano, el último en vestir el hábito de Italia, un lego con la fe del carbonero, devenido secretario del ¿último? papa quien lo hace, narrando con detalle desde dentro unos acontecimientos cuya trascendencia no ve más que en su lado espiritual y moral, pero no histórico. Es Sancho (el que ve las cosas en su esencia, y los acontecimientos, a la luz de la sabiduría popular de los refranes de su madre) escribiendo la epopeya del Quijote que le tocó por señor, un papa traído de un pueblo de España ―de cuyo nombre no parece acordarse nadie― porque no hay cardenal que quiera hacerse cargo de una Iglesia ahogada en deudas, ruinas y desprecio.
Y no sólo en eso. En un tiempo que generaliza lo que ya se puede ver hoy (un estamento eclesial sin fe ni sentido de lo sagrado, que ha cambiado la oración por la avidez de comodidad material, mayoritariamente entregado a predicar la nada o lo contrario a lo que ha enseñado siempre la Iglesia, iglesias tan abandonadas como la salud espiritual del pueblo que las levantó con sus manos…), ambos personajes, flanqueados por algunos secundarios impagables (una Monja portruayalesca venida de Chile, némesis del fraile-secretario, y un cardenal congoleño gigantesco y tragón que conserva el antiguo tacto vaticano para la política mundana sin mancharse con ella) representan la punta de lanza de esos fieles que verán y que actuarán en consecuencia según lo que el sensus fidei nos dice que es lo correcto, para soportar por ello la penúltima arremetida del Enemigo contra la Verdad en el mundo que ellos representan sin fortaleza ―humana, mundana― alguna. Algo que el autor plantea sin dramatismo, con un humor tan tierno como sus personajes, a tono con las ilustraciones que lo acompañan, que permite recomendarlo a todas las edades, pues es como una especie de cómic donde se habla de cosas muy serias y graves, traspasadas por la palabra divina (en particular, de los salmos), con apariencia leve e inocente. Bienvenida y enhorabuena.

Dr. José Manuel Díaz Martín, técnico bibliógrafo

Lepanto en la Biblioteca Diocesana: a propósito del Día del libro (23 de abril)

Lamentamos informar a los despistados que San Jorge no era, no, un santo muy lector que sepamos. Lo suyo iba, según la Leyenda áurea, de lanza ―pilum― en ristre. Justo a la inversa que nuestro gran héroe de papel, que vivió pegado a los libros y sólo ya al atardecer de su vida, tomando el nombre de don Quijote, decidió empuñar la lanza. Es la muerte del padre de este san Jorge a lo profano la que conmemoramos cada 23 de abril fuera de los altares.

Quien tiene en casa alguna de las obras de Cervantes y las lee en este día cumple sobradamente con su liturgia. No hay mayor cercanía con su espíritu. Pero las bibliotecas, en ocasiones, tienen el don de transmitir la presencia corporal de un autor al margen de la copia impresa. Y así nos complace mostrar al público dos obras que conservamos pertenecientes a personajes que sirvieron con Cervantes en la que llamó con gran verdad en el prólogo de sus Novelas «la más memorable y alta ocasión que vieron los pasados siglos ni esperan ver los venideros», la batalla de Lepanto.

La primera es una copia del gran comentario a la Biblia del judío converso Nicolás de Lyra (†1349), franciscano francés, publicado en 6 volúmenes por Frobenius en Basilea en 1498. Como se aprecia en la portada, pertenecieron al convento franciscano de Alcudia. Pero su primer propietario fue, presumiblemente, el que consta tachado: «Est usui fratri Michäeli Cerviani»; o, dicho según los papeles de la época, Miguel Servia (†1574), doctor en Sagrada Teología, confesor de don Juan de Austria y comisario eclesiástico de los ejércitos comandados por éste en Lepanto. Ambos visitaron al Manco, según cuentan las crónicas, en su convalecencia por las heridas de la batalla. La segunda es una Biblia, también incunable (Renner y Frankfurt, Venecia, 1475), con la portada y capitales decoradas y, en los mejores casos, también doradas. Su exlibris, manuscrito en letra cancilleresca española reza: «Es de don Jo: Batista DesPuig» (†1627), viejo guerrero al servicio de la Corona (había luchado en las Alpujarras contra los moriscos y todavía lo haría en Flandes) y capitán en aquella jornada que terminó sus días con honorables cargos palmesanos (Batle, conseller, jurat).

El temple de ambos, tan lejano del que da por supuesto el vulgar credo negrolegendario (españoles fanáticos, iletrados y brutos), se atisba en las citas con que firmaron sus exlibris. El franciscano, en griego: Apechou kaí anechou, o sea, aguanta y abstente. El futuro Batle de Palma: «frustra sapit qui sibi non sapit» (de nada vale el saber que no aprovecha). En fin, que en aquellos soldados no faltó letra, como tampoco a nuestro Manco, que no fue excepción. Sigan viviendo, pues, en nuestras lecturas y recuerdo agradecido.

Dr. José Manuel Díaz Martín, técnico bibliógrafo

Nota del director: agradecemos sinceramente a Mn. Gabriel Rosselló Rigo la cesión de estas fotografías y de otras, que últimamente ha ido realizando en nuestra biblioteca, a fin de poder disponer de un rico banco de imágenes de nuestro fondo antiguo.

Sàtira carnavalesca

Con espíritu carnavalesco, ofrecemos estos días a nuestros lectores estos pareados en arte mayor de mano del que fuera el más esforzado bibliotecario de cuantos tuviera la Biblioteca Episcopal de Mallorca, el Dr. D. Guillermo Ramón, presbítero porrerenc del que este año se cumplen dos siglos de su muerte (1746-1824), y a quien deseamos recordar con afecto desde aquí.

Ocupan el folio que hace 440 de un volumen de «Papeles varios», según reza el lomo de pergamino, en el que recogiera, como en tantos otros, papeles suyos y ajenos, con lecturas que le habían resultado de interés, composiciones poéticas, sermones, discursos…

La letra se explica sola. Aun así, no está de más subrayar el doble sentido que soporta la ironía de estos versos: la lloza [llosa] (llova, en algunos hablares de la isla, on també param petges), como recordarán los más viejos del lugar a los que alguna vez adiestraran ―en mi caso, sin mucho provecho― en las artes de la caza, era una suerte para coger pajarillos, que es también, en la lengua conventual, el cucharón para repartir la comida.

Dr. José Manuel Díaz Martín, tècnic bibliògraf

 

Vet aquí, doncs, la transcripció d’aquesta sàtira; al final, adjuntam la reprografia de la mateixa:

SATYRA

A un Prevere qui pasa la vida parant lloza

[Dun Prevere] Vaix â dir d’un Prevere quatre cosas,

seriament ocupat en parar llozas:

¡Oh Musa! Sopla fort â mes oreyas

perque pican mos versos com abeyas.

Valent Emperador, qui se ocupava

fins que un poquet al cos d’espay donava

allá, â posta de sol, entre duas foscas,

como un moro venut en cassá moscas,

eyá-gut, y es tan cert, que ses historias,

per una, ho contan de ses seuas glorias.

Las oscureix, pero, nostron Prevere,

que de tanta feyna es fón com a cere:

Ell se rebenta, ell se mata, ell s’extenua

de tant que vol trabayá, de tant que sua.

Galtas de pá torrat antes tenia,

are es llarc y prim com es mal dia;

de cada hora se feyna l’aniquila,

just y fét com una dona qui, quant fila,

aminva per moments s’encerregada,

y no la dexa fins que l’há acabada.

Altre temps era un homo des mes grosos,

are no té mes que se pell y els osos;

antes era de ses butzas primeras,

de se pell for fern’ are trobigueras [lligacames].

Capallanét: creumé, prenhó ab catxase,

y á se feyna no t’aficas mase.

Qu’en treus de matarte? Malhaye s’eyna!

Dona espay al cos, axo es mase feyna.

feyna de pasetjá, feyna de seure,

feyna de manjá molt, feyna de jeure,

feyna de estar perna alta tot lo dia,

y dar foment â se poltronería;

feyna d’un cayre, y altre cayre,

de viure esquena dreta y panxa al ayre,

feyna que de pixá lloch sols not dona,

ocupat sempre en viure â la poltrona.

Se feyna es se qui t’ha afluxat ses fibres,

precisante â pegar còsa en es llibres;

ella ha fet q’aplagases tal pelliza,

que ni adhuc tens forza per dir misa.

¡O Prevere! Ya es hora que reposas,

basta y sobra per feyna es pará llozas.

OCTAVA

Musa meua, ¿que tens?, ¿qu’ét desespéra?

¿De que tèms? ¿qu’ét perturba? ¿Que te atérra?

Si de fer grans elogis prens quimera,

de qui tants en mareix, es Doctor Serra,

tant mirat per devant com per derrera?

Mirél, quant graponetje per se terra,

y digués: ¿qui se ocupa en tan grans cosas

com en Serra se ocupa parant llozas?

 

 

 

 

 

Noves incorporacions a la plantilla laboral de la Biblioteca Diocesana

Des del 2020, hem intentat reformar la Biblioteca Diocesana a distints nivells. Com sabeu, també hem anat creant un magnífic grup de voluntaris que, coordinats per la cap de sala Maribel Riera, han col·laborat extraordinàriament en l’acompliment dels nostres objectius de reordenació. Ara bé, era necessari, en aquests moments, fer un salt qualitatiu, especialment amb el magnífic fons antic que tenim. Per aquest motiu, vaig sol·licitar al Bisbat la contractació de nou personal, al manco, a mitja jornada. El Bisbat va aprovar la proposta, i li estic molt agraït.

Les persones que he triades per augmentar la plantilla no es pot dir, stricto sensu,  que siguin noves, ja que, fins ara, han format part del grup de voluntaris. En concret, m’estic referint al Dr. José Manuel Díaz i al Llic. Gabriel Rullán; el primer, contractat com a tècnic; el segon, com a auxiliar. M’he decidit per ells perquè, en el desenvolupament del seu voluntariat, han donat sobrades mostres d’eficiència i capacitat de feina, a més de mostrar les seves qualitats humanes i cristianes, les quals, com és natural, tenc necessàriament molt en compte, pel fet que la Biblioteca Diocesana també forma part de l’organisme eclesial.

Així doncs, l’organigrama de l’actual equip bibliotecari queda com segueix:

Plantilla laboral:

  1. Director: Dr. Mn. Jaume Mercant Simó
  2. Cap de sala: Sra. Maria Isabel Riera Pascual
  3. Tècnic bibliògraf, encarregat del fons antic : Dr. José Manuel Díaz Martín
  4. Tècnic auxiliar: Llic. Santiago Maria Amer Pol
  5. Auxiliar bibliotecari: Llic. Gabriel Rullán Martorell

Grup de voluntaris permanents:

  1. Consultor acadèmic: Dr. Antoni Cañellas Mas
  2. Auxiliar voluntari: Llic. María Isabel Lucío Parla
  3. Auxiliar voluntari: Sra. Lourdes Maria Gayà Alburquerque

Novament, doncs, agraesc a tot l’equip bibliotecari, treballadors i voluntaris permanents, incloent a tots els altres voluntaris temporals, que, tots plegats, ja formen una gran família, la seva entrega i dedicació al servei de l’Església i de les ciències eclesiàstiques.

Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director

 

 

Voluntariat estival a la Biblioteca Diocesana

Salvador Nkulu Nkulu Mangué

Com tots sabeu, actualment la Biblioteca Diocesana gaudeix d’un magnífic cos de voluntaris, que permanentment formen part del l’equip bibliotecari, com podeu comprovar a la mateixa web, on es troben els seus perfils, amb una breu ressenya biogràfica i la seva fotografia personal.

Tots i cada un dels voluntaris han estat seleccionats després d’un temps de coneixença, de rebre el seu currículum i d’una entrevista personal amb mi.

Ara bé, el nostre voluntariat també es veu generosament ampliat per altres persones que, de mode temporal, ens ofereixen una magnífica col·laboració, especialment durant l’època estival.

Andrés David Forero Rincón

Enguany hem comptat amb la presència de tres seminaristes majors de cursos avançats: Salvador Nkulu Nkulu Mangué, Andrés David Forero Rincón i Lázaro Mengue Eyeng.

Les tasques que han desenvolupat han estat prou fatigoses, perquè, a més del volum de feina, s’ha d’advertir que els dipòsits de la Biblioteca no són, precisament, els més frescos de la Casa de l’Església.

En particular, ells han recol·locat una gran quantitat de llibres a les prestatgeries, posant també topalls, que eren molt necessaris.

Lázaro Mengue Eyeng

Així mateix, han col·laborat amb l’expurgació de llibres repetits.

La feina que aquests levites han desenvolupat, doncs, a més de contribuir a la seva formació, ens ha estat una bona ajuda, la qual ha permès tenir encara més ordenats els nostres dipòsits; serva ordinem et ordo sevabit te.

Per altra banda, a més dels seminaristes, també hem comptat amb dues ajudes addicionals, que pas a presentar:

 

Cristina Rosselló Mestre

Cristina Rosselló Mestre, a part de tenir un impressionant currículum ―és doctora enginyera de camins i té dues llicenciatures, en Ciències Físiques i en Administració i Direcció d’Empreses―, demostra una gran devoció pels llibres. Concretament, el seu excel·lent voluntariat d’enguany s’ha centrat en el procés de digitalització documental.

David Lozano Capó encara està estudiant el batxillerat, i ho compatibilitza amb els seus estudis al Conservatori de Música. A més de ser molt intel·ligent, és un amant de la història i dels llibres, com bé ha demostrat. En concret, ens ha donat una bona mà amb la detecció d’exemplars repetits per així poder realitzar llur expurgació.

David Lozano Capó

En definitiva, com a director, em sent feliç de que la nostra Biblioteca Diocesana, no sols sigui un lloc de feina, estudi i investigació, sinó també un espai d’acollida per a tots aquells catòlics que, des d’un pla acadèmico-intel·lectual, volen contribuir a l’edificació de l’Església. Igualment que faig sempre amb els treballadors i voluntaris permanents, des d’aquest mitjà vull agrair, ara també i de manera sincera, a David, Cristina, Lázaro, Andrés i Salvador la gran labor que han duit a terme aquest estiu, per cert, esplèndidament coordinada per la nostra estimada cap de sala, Maria Isabel Riera.

Sense cap dubte, amb aquest voluntariat, tots plegats han contribuït a augmentar la gran família de la Biblioteca Diocesana.

Déu els pagui tot el bé que han fet.

Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director.

 

« Entrades més antigues