Autor: Biblioteca Diocesana de Mallorca (Pàgina 1 de 2)

Revista Catalana de Teologia 46/1 (2021)

Revista Catalana de Teologia 46/1 (2021), Ateneu Universitari de Sant Pacià, Facultat de Teologia de Catalunya

Aquest número de la revista d’exegesi, patrística, teologia, litúrgia, història i dret canònic, que tenim a la nostra biblioteca a disposició de tots els usuaris, conté diverses col·laboracions d’un interès singular. Hi destaca en patrística un acurat article del Dr. Sebastià Janeras sobre l’itinerari d’Egèria, en què presenta les vivències i àdhuc els sentiments de la famosa pelegrina als llocs sants amb les precises dades que aporta sobre tantes qüestions de la vida cristiana i quotidiana del món de l’antiguitat tardana.

En exegesi i filosofia de la ciència també hi trobam aportacions rellevants sobre temes tan actuals com el desafiament gnòstic i la mecànica quàntica, així com d’altres aspectes històrics, entre els quals l’estudi d’un sermó pronunciat a Inca per sant Vicent Ferrer a càrrec de l’especialista en el gran predicador P. Alfonso Esponera Cerdán OP.

Però sens dubte el que més hi destaca és el llarg i documentat estudi del benemèrit historiador caputxí fra Valentí Serra de Manresa sobre “Els caputxins de Catalunya i la revolució de juliol de 1936”. Les vicissituds que sofrí la província dels frares menors caputxins de Catalunya en aquell període tan convuls hi són explicades de manera rigorosa i objectiva, des de les víctimes martirials estrictes fins als refugiats interiors i exiliats, les ajudes des de l’exterior, la repercussió pública arreu d’Europa i Amèrica (per les missions de la província fonamentalment), el culte clandestí i la col·laboració arriscada dels tercerols i altres membres de confiança d’aquella família franciscana. Naturalment aporta també moltes dades de la història general i del context eclesiàstic i civil de l’Espanya en guerra civil i pugna de totalitarismes, en especial de la revolució anarcomarxista en zona nominalment republicana, i l’Europa convulsa d’entreguerres.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Darrera edició del Codi de Dret Canònic (2021)

Código de Derecho Canónico. Actualizado en septiembre de 2021. Cuadernos Phase 232. Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona. Barcelona, 2021

El Centre de Pastoral Litúrgica ens ofereix dins la seva col·lecció “Cuadernos Phase” una edició actualitzada del Codi de Dret Canònic vigent.

Després de les modificacions dels darrers pontífexs, i principalment de l’actual papa Francesc, es feia absolutament necessari comptar-ne una edició al dia, en què la consulta a qualsevol cànon pugui fer-se de manera clara i segura.

Abundant en la dita claredat i seguretat, incorpora davant la relació numèric dels llibres, parts i cànons totes les constitucions, motu proprio i documents que han promulgat els pontífexs romans Joan Pau II, Benet XVI i Francesc sobre la matèria.

El text s’ofereix únicament en llengua castellana, i això sens dubte ha contribuït a poder fer una edició més senzilla i manejable i més fàcil de consultar per a molts, però obliga els estudiosos a recórrer a l’original llatí o a d’altres edicions bilingües que s’aniran donant, superada la dispersió primera.

Aquest instrument tan útil per a qualsevol membre de l’Església, sobretot per als constituïts en qualsevol ministeri i encàrrec, per als qui tenen l’ofici pastoral i altres responsabilitats, i també per als estudiosos amb la limitació que hem assenyalat, es troba ja a partir d’ara a disposició dels usuaris de la Biblioteca Diocesana de Mallorca.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Col·lecció d’hebreu bíblic (Verbo Divino)

L’editorial Verbo Divino ens ofereix un conjunt d’obres especialment útils per als qui s’inicien en l’estudi de la llengua hebrea en perspectiva bíblica o, simplement, als qui comencen estudis bíblics.

Es tracta, en primer lloc, de la catorzena reimpressió de la Gramática elemental del hebreo bíblico del professor Enrique Farfán Navarro (1997), manual molt útil per a l’aprenentatge de l’idioma bíblic per excel·lència de l’Antic Testament. Consta, a més de l’exposició de la gramàtica pròpiament dita, de dos extensos vocabularis d’equivalències (hebreu-espanyol i espanyol-hebreu), a més d’una bona sèrie d’exercicis per a la pràctica de la traducció en ambdós sentits, acomodats a la progressió de l’aprenentatge i amb les claus corresponents.

El complement necessari a aquell, des d’una determinada etapa, el constitueix el Diccionario bíblico Hebreo-Español, Español-Hebreo del professor Jaime Vázquez Allegue (13a reimpressió des del 2002), que inclou tots els mots de la Bíblia hebrea, amb la vocalització masorètica, segons la Biblia Hebraica Stuttgartensia (editio quinta emendata), magna obra d’edició crítica dels manuscrits hebreus disponibles des del de Lenigrad (L) dels professors K. Elliger i W. Rudolph, que també ens és oferta en aquesta ocasió.

Per a aprofundir més ens presenta la Introducción al hebreo bíblico del professor de Harvard Thomas O. Lambin, particularment adaptada a l’estudi de la prosa a diversos nivells, en la desena reimpressió des del 2001.

I finalment la Gramática del hebreo bíblico dels professors Paul Joüon i Takamitsu Muraoka, en la quarta reimpressió des del 2006. I la Sintaxis del hebreo bíblico del professor Alviero Nicacci, en la vuitena reimpressió des del 2001 també.

Cal notar que les tres darreres són les primeres traduccions de què ha disposat el públic de parla espanyola o particularment familiaritzat amb aquesta llengua, aconseguides a voltes amb processos realment laboriosos de traducció comparada.

Tot plegat fa que la nostra Biblioteca Diocesana de Mallorca pugui oferir als estudiants de teologia bíblica un corpus especialment útil per a la seva iniciació i el seu aprofundiment en tots els aspectes relacionats amb la llengua hebrea utilitzada en els textos de la sagrada escriptura.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

 

 

Revista Estudios Eclesiásticos 96/378 (2021)

Estudios Eclesiásticos: Revista de Investigación e Información Teológica y Canónica, vol. 96, núm. 378, Julio-septiembre 2021, Comillas, Universidad Pontificia.

Hem rebut aquest darrer número de la revista Estudios Eclesiásticos de la Universitat Pontifícia de Comillas. És dedicat majoritàriament a la reflexió sobre allò diferencial cristià en el context del pluralisme religiós de les societats occidentals, configurat no tant com a presència efectiva de tradicions religions o cultes positius sinó com a intents sincretistes de religió a la carta. D’aquí la urgència de reflexionar sobre l’essencial, original o diferencial cristià que presenten alguns autors, ja sigui des del principi, com des d’intents anteriors que han esdevingut clàssics o, almenys, particularment coneguts. Sens dubte l’aportació més interessant és la de Bruno Forte, arquebisbe de Chieti-Vasto, sobre tres autors de particular influència en la Modernitat: Feuerbach, von Harnach i Romano Guardini. La modernitat postpandèmica fa situar els optimismes liberals dels dos primers en el seu punt just i mostra la vigència de Guardini i, en general, dels qui parteixen rectament de la revelació, única clau de volta de la comprensió del nostre i de tots els temps.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Enchiridion Theologicum Lullianum

Enchiridion Theologicum Lullianum

Gayà Estelrich, Jordi (ed.), Enchiridion Theologicum Lullianum. Grans Textos cristians 1. Ateneu Universitari Sant Pacià. Edicions de la Facultat de Teologia de Catalunya. Barcelona 2021.

L’Ateneu Universitari Sant Pacià inaugura una col·lecció destinada a posar a l’abast del públic de llengua catalana obres cabdals en el pensament cristià de tots els temps, seguint la línia de la benemèrita Col·lecció de Clàssics Grecs i Llatins Bernat Metge (1922-2016) i de les més recents “Clàssics del Cristianisme” (1988-2005) i “Clàssics del Cristianisme” del segle XX (2008-2016).

Començar pel beat Ramon Llull ha estat un magnífic encert. Tant perquè és l’autor de teologia en català més prolífic i conegut arreu, com per contribuir a divulgar-lo d’una manera pràctica entre els mateixos catalanoparlants, ja que redueixen sovint el seu coneixement a l’obra estrictament literària perquè no poden abordar-ne els textos teològics en llatí o accedeixen amb dificultat als escrits en llengua antiga. Serà característica d’aquesta col·lecció, com a la Bernat Metge, presentar els textos originals acarats amb llur traducció. En el cas de l’original català de Llull, s’ofereix una versió en llengua moderna del mateix text.

Amb igual encert s’ha comanat l’obra a Mons. Jordi Gayà Estelrich, sens dubte, un dels lul·listes actuals més competents per dur-la a terme.

Així tenim per primera vegada una espècie de suma lul·liana, en què és fàcil trobar els textos de les grans qüestions del seu sistema i es fa possible accedir als més divulgatius, el que s’ha anomenat lul·lisme popular, ben útil per a la mateixa predicació i catequesi, i no cal dir-ho, sobretot per a la teologia en qualsevol disciplina o vessant, que es podrà utilitzar ara, a partir d’aquí, sense haver de fer recerques exhaustives per la immensitat del corpus lul·lià.

Felicitam l’Ateneu Universitari Sant Pacià per la iniciativa d’aquesta valuosa obra de consulta que farà sens dubte tant de bé, i que ja és a disposició dels usuaris a la nostra Biblioteca Diocesana de Mallorca.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Alfredo Sánchez Bella

Alfredo Sánchez Bella

 

«Alfredo Sánchez Bella, un embajador entre las Américas y Europa», de Antoni Cañellas Mas (Ediciones TREA, 2015)

Ens complau tornar a rebre a la Biblioteca un exemplar del nostre consultor acadèmic i autor d’aquest llibre on s’estudia la política exterior i interior espanyola del franquisme des de la trajectòria biogràfica d’un dels seus protagonistes: Alfredo Sánchez Bella. En la seva tasca com a diplomàtic i polític exercí d’ambaixador a la República Dominicana, Colòmbia i Itàlia, i també fou Ministre d’Informació i Turisme a inicis dels anys 70.

L’obra ens introdueix a la seva joventut, temps on ja perfila el projecte d’una Espanya inspirada en els principis catòlics. Prossegueix amb el seu intent d’articular una Comunitat Hispànica de Nacions amb els països Iberoamericans. Tot seguit, continua amb la fundació del Centro Europeo de Documentación e Información (CEDI) presidit per Otto d’Habsburg, amb l’objectiu de facilitar la incorporació d’Espanya al procés de construcció europea. Ambdues estratègies diplomàtiques estan caracteritzades pel que fou la seva constant: integrar el nou Estat en els organismes internacionals sense alterar la seva essència ideològica.

Maria Bel Riera, auxiliar de biblioteca

Sobre Vicente Rodríguez Casado

Sobre Vicente Rodríguez Casado

«Sobre Vicente Rodríguez Casado: Pensamiento y acción de un intelectual», de César Olivera Serrano i Antonio Cañellas Mas

El nostre consultor acadèmic Antoni Cañellas Mas ha aportat a la Biblioteca l’exemplar del número 17 de la revista Ideas, editada per AEDOS (Asociación para el Estudio de la Doctrina Social de la Iglesia) on ell n’és coautor. Aquest llibre de ressenya biogràfica, ens transporta a l’Espanya dels anys 30 i posteriors de la mà de Vicente Rodríguez Casado, que fou historiador, polític i també fundador de diverses institucions i escoles a Espanya i a Iberoamèrica.

Els coautors entren en diàleg amb diversos historiadors a fi de sostreure múltiples idees sobre el pensament d’aquest intel·lectual, fent un recorregut per les etapes més importants de la seva vida, com fou la seva relació amb Catalunya, els viatges que va fer a Hispanoamèrica, la seva acció formativa a la Rábida i a la Universitat Complutense, incloent també notes sobre el seu perfil psicològic, la seva moral cristiana i el seu itinerari intel·lectual i polític.

Maria Bel Riera, auxiliar de biblioteca

Nova adquisició: Biografia d’Alberta Giménez

Alberta Giménez Adrover

«Alberta Giménez Adrover. Educadora, reformadora y fundadora (1837-1922)», de Pere Fullana Puigserver

Amb aquesta extensa biografia, donada amablement a aquesta Biblioteca per les religioses de la Puresa de Maria i editada pel CESAG el 2020, es prepara la commemoració  del centenari de la defunció de la seva fundadora. De la mà de l’historiador Pere Fullana, especialista en història religiosa i en pedagogia, es pot conèixer amb detall i en el seu degut context, la trajectòria vital d’Alberta Giménez: des dels seus orígens familiars, passant per la seva formació com a mestra elemental i el seu matrimoni amb Francisco Civera, fins al seu ingrés en la vida religiosa després de la seva viduïtat, amés de la seva tasca reformadora.

El llibre s’estructura en dotze capítols amb un ampli apèndix fotogràfic procedent de l’arxiu de la Casa Mare Puresa de Maria.

Amb aquesta obra es compleix el propòsit de la renovació biogràfica de la historiografia recent. És a dir, s’aconsegueix l’associació del pla individual i col·lectiu aclarint les claus culturals, socials i eclesials de la complexa contemporaneïtat.

Dr. Antoni Cañellas Mas, consultor acadèmic

Nou horari de la Biblioteca

Claustre de la Biblioteca

Estimats usuaris:

Vos comunicam que, durant l’estiu, la Biblioteca Diocesana romandrà oberta al públic des del dia 5 de juliol al 13 d’agost, de dilluns a divendres des de les 10:00 a les 13:30 h. La segona quinzena d’agost estarà tancada i, posteriorment, a partir de l’1 de setembre, tornarem a obrir-la al públic, amb ampliació d’horari.

Per anar a la Biblioteca, s’ha d’entrar per la porta principal de la Casa de l’Església (c/Seminari, 4), dirigir-se al pati o claustre de la Biblioteca i accedir pel portal de la Sala de lectura, on vos podrà atendre na Maria Bel Riera, la nostra nova auxiliar de biblioteca.

Ja no hi ha que demanar, en conseqüència, cita prèvia, encara que els investigadors acreditats, per consultar manuscrits o llibres antics, abans hauran d’escriure a la següent direcció per realitzar les seves sol·licituds:

peticionsbiblioteca@bisbatdemallorca.org

Mn. Jaume Mercant Simó, director

 

« Entrades més antigues