Enchiridion Theologicum Lullianum

Enchiridion Theologicum Lullianum

Gayà Estelrich, Jordi (ed.), Enchiridion Theologicum Lullianum. Grans Textos cristians 1. Ateneu Universitari Sant Pacià. Edicions de la Facultat de Teologia de Catalunya. Barcelona 2021.

L’Ateneu Universitari Sant Pacià inaugura una col·lecció destinada a posar a l’abast del públic de llengua catalana obres cabdals en el pensament cristià de tots els temps, seguint la línia de la benemèrita Col·lecció de Clàssics Grecs i Llatins Bernat Metge (1922-2016) i de les més recents “Clàssics del Cristianisme” (1988-2005) i “Clàssics del Cristianisme” del segle XX (2008-2016).

Començar pel beat Ramon Llull ha estat un magnífic encert. Tant perquè és l’autor de teologia en català més prolífic i conegut arreu, com per contribuir a divulgar-lo d’una manera pràctica entre els mateixos catalanoparlants, ja que redueixen sovint el seu coneixement a l’obra estrictament literària perquè no poden abordar-ne els textos teològics en llatí o accedeixen amb dificultat als escrits en llengua antiga. Serà característica d’aquesta col·lecció, com a la Bernat Metge, presentar els textos originals acarats amb llur traducció. En el cas de l’original català de Llull, s’ofereix una versió en llengua moderna del mateix text.

Amb igual encert s’ha comanat l’obra a Mons. Jordi Gayà Estelrich, sens dubte, un dels lul·listes actuals més competents per dur-la a terme.

Així tenim per primera vegada una espècie de suma lul·liana, en què és fàcil trobar els textos de les grans qüestions del seu sistema i es fa possible accedir als més divulgatius, el que s’ha anomenat lul·lisme popular, ben útil per a la mateixa predicació i catequesi, i no cal dir-ho, sobretot per a la teologia en qualsevol disciplina o vessant, que es podrà utilitzar ara, a partir d’aquí, sense haver de fer recerques exhaustives per la immensitat del corpus lul·lià.

Felicitam l’Ateneu Universitari Sant Pacià per la iniciativa d’aquesta valuosa obra de consulta que farà sens dubte tant de bé, i que ja és a disposició dels usuaris a la nostra Biblioteca Diocesana de Mallorca.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Alfredo Sánchez Bella

Alfredo Sánchez Bella

 

«Alfredo Sánchez Bella, un embajador entre las Américas y Europa», de Antoni Cañellas Mas (Ediciones TREA, 2015)

Ens complau tornar a rebre a la Biblioteca un exemplar del nostre consultor acadèmic i autor d’aquest llibre on s’estudia la política exterior i interior espanyola del franquisme des de la trajectòria biogràfica d’un dels seus protagonistes: Alfredo Sánchez Bella. En la seva tasca com a diplomàtic i polític exercí d’ambaixador a la República Dominicana, Colòmbia i Itàlia, i també fou Ministre d’Informació i Turisme a inicis dels anys 70.

L’obra ens introdueix a la seva joventut, temps on ja perfila el projecte d’una Espanya inspirada en els principis catòlics. Prossegueix amb el seu intent d’articular una Comunitat Hispànica de Nacions amb els països Iberoamericans. Tot seguit, continua amb la fundació del Centro Europeo de Documentación e Información (CEDI) presidit per Otto d’Habsburg, amb l’objectiu de facilitar la incorporació d’Espanya al procés de construcció europea. Ambdues estratègies diplomàtiques estan caracteritzades pel que fou la seva constant: integrar el nou Estat en els organismes internacionals sense alterar la seva essència ideològica.

Maria Bel Riera, auxiliar de biblioteca

Sobre Vicente Rodríguez Casado

Sobre Vicente Rodríguez Casado

«Sobre Vicente Rodríguez Casado: Pensamiento y acción de un intelectual», de César Olivera Serrano i Antonio Cañellas Mas

El nostre consultor acadèmic Antoni Cañellas Mas ha aportat a la Biblioteca l’exemplar del número 17 de la revista Ideas, editada per AEDOS (Asociación para el Estudio de la Doctrina Social de la Iglesia) on ell n’és coautor. Aquest llibre de ressenya biogràfica, ens transporta a l’Espanya dels anys 30 i posteriors de la mà de Vicente Rodríguez Casado, que fou historiador, polític i també fundador de diverses institucions i escoles a Espanya i a Iberoamèrica.

Els coautors entren en diàleg amb diversos historiadors a fi de sostreure múltiples idees sobre el pensament d’aquest intel·lectual, fent un recorregut per les etapes més importants de la seva vida, com fou la seva relació amb Catalunya, els viatges que va fer a Hispanoamèrica, la seva acció formativa a la Rábida i a la Universitat Complutense, incloent també notes sobre el seu perfil psicològic, la seva moral cristiana i el seu itinerari intel·lectual i polític.

Maria Bel Riera, auxiliar de biblioteca

Nova adquisició: Biografia d’Alberta Giménez

Alberta Giménez Adrover

«Alberta Giménez Adrover. Educadora, reformadora y fundadora (1837-1922)», de Pere Fullana Puigserver

Amb aquesta extensa biografia, donada amablement a aquesta Biblioteca per les religioses de la Puresa de Maria i editada pel CESAG el 2020, es prepara la commemoració  del centenari de la defunció de la seva fundadora. De la mà de l’historiador Pere Fullana, especialista en història religiosa i en pedagogia, es pot conèixer amb detall i en el seu degut context, la trajectòria vital d’Alberta Giménez: des dels seus orígens familiars, passant per la seva formació com a mestra elemental i el seu matrimoni amb Francisco Civera, fins al seu ingrés en la vida religiosa després de la seva viduïtat, amés de la seva tasca reformadora.

El llibre s’estructura en dotze capítols amb un ampli apèndix fotogràfic procedent de l’arxiu de la Casa Mare Puresa de Maria.

Amb aquesta obra es compleix el propòsit de la renovació biogràfica de la historiografia recent. És a dir, s’aconsegueix l’associació del pla individual i col·lectiu aclarint les claus culturals, socials i eclesials de la complexa contemporaneïtat.

Dr. Antoni Cañellas Mas, consultor acadèmic

Nou horari de la Biblioteca

Claustre de la Biblioteca

Estimats usuaris:

Vos comunicam que, durant l’estiu, la Biblioteca Diocesana romandrà oberta al públic des del dia 5 de juliol al 13 d’agost, de dilluns a divendres des de les 10:00 a les 13:30 h. La segona quinzena d’agost estarà tancada i, posteriorment, a partir de l’1 de setembre, tornarem a obrir-la al públic, amb ampliació d’horari.

Per anar a la Biblioteca, s’ha d’entrar per la porta principal de la Casa de l’Església (c/Seminari, 4), dirigir-se al pati o claustre de la Biblioteca i accedir pel portal de la Sala de lectura, on vos podrà atendre na Maria Bel Riera, la nostra nova auxiliar de biblioteca.

Ja no hi ha que demanar, en conseqüència, cita prèvia, encara que els investigadors acreditats, per consultar manuscrits o llibres antics, abans hauran d’escriure a la següent direcció per realitzar les seves sol·licituds:

peticionsbiblioteca@bisbatdemallorca.org

Mn. Jaume Mercant Simó, director

 

Els clàssics grecollatins de la nostra Biblioteca: la col·lecció Bernat Metge

A la Biblioteca Diocesana de Mallorca comptam amb gran part de la col·lecció Bernat Metge, concretament amb 320 exemplars. Aquesta col·lecció, inicialment presentada com a Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins, va començar el 1922 de la mà de Francesc Cambó, que comptà des del començament amb la col·laboració de grans hel·lenistes i llatinistes. El 2017 el grup editorial Som va assumir la seva continuïtat. Aquestes edicions inclouen una acurada introducció, el text original (grec o llatí), acompanyat del corresponent aparell crític i la seva traducció al català, amb abundància de notes. Inclou la majoria de les obres més importants de l’Antiguitat: Homer, Herodot, Esquil, Sòfocles, Eurípides, Plató, Aristòtil, Lucreci, Catul, Ciceró, Cèsar, Salusti, Sèneca, etc.

La nostra col·lecció Bernat Metge

La Epifanía o «Manifestación» del Señor

Mn. Jaume Mercant Simó

Adoración de los Magos (Albrecht Dürer, 1504)

Hoy la Iglesia celebra solemnemente la Epifanía o Manifestación (επιφάνεια) del Señor. Como sabemos, los magos, guiados por una estrella, se presentaron ante el Niño y le ofrecieron oro, incienso y mirra, en señal de adoración y como reconocimiento de su realeza, divinidad y humanidad, señalando, además, que Él había venido a este mundo para salvarnos, pero también para sufrir y morir; de hecho, podemos decir que la sombra de la cruz del Calvario se hace presente en Belén desde los primerísimos instantes. Actualmente, nuestra verdadera estrella es Cristo, quien no sólo nos guía, sino que también ilumina el camino que debemos hacer para ir al Cielo, y al cual ya no le debemos ofrecer oro ni incienso ni mirra, sino nuestra propia vida, pues primeramente la ofreció Él por nosotros. En la Epifanía se manifiesta, además, el carácter católico o universal de la salvación; queda claro, por ende, que el Señor no vino únicamente para rescatar al pueblo judío, sino a las gentes de toda lengua, raza y nación. El Señor se manifiesta, pues, a los israelitas, representados por los pastores, y a los magos, que son las primicias de los gentiles, como dice san Agustín; ambos, pastores y magos, judíos y gentiles, se unieron en una misma piedra angular, destinados a formar un solo pueblo de Dios:

«Toda la Iglesia de la gentilidad ha aceptado celebrar con la máxima devoción este día, pues ¿qué otra cosa fueron aquellos magos sino las primicias de los gentiles? Los pastores eran israelitas; los magos, gentiles; aquéllos vinieron de cerca; éstos, de lejos; pero unos y otros coincidieron en la piedra angular. Dice el Apóstol: Cuando vino, nos anunció la paz a nosotros, que estábamos lejos y a los que estaban cerca. Él es, en efecto, nuestra paz, quien hizo de ambos pueblos uno solo, y constituyó en sí a los dos en un solo hombre nuevo, estableciendo la paz, y transformó a los dos en un solo cuerpo para Dios, dando muerte en sí mismo a las enemistades»
(SAN AGUSTÍN, Sermón 202, 1: PL 38, 1033)

Feliz, próspero y santo año del Señor 2021

La Virgen con el Niño (Albrecht Bouts, 1500)

En este día de la solemnidad de Santa María, Madre de Dios, la Biblioteca Diocesana de Mallorca os desea a todos vosotros y a todos vuestros seres queridos un feliz, próspero y santo año del Señor 2021, lleno de salud y, sobre todo, gracia de Dios. Que el Rey de la paz nos bendiga por intercesión de María Santísima, madre suya y madre nuestra.

«Aquel rey, en efecto, vengador de reyes impíos y guía de los piadosos, no nació como los reyes en este mundo, pues el que nació es el rey cuyo reino no es de este mundo. La nobleza del nacido se manifestó en la virginidad de la madre, y la nobleza de la madre, en la divinidad del nacido»
(SAN AGUSTÍN, Sermón 200, 2: PL 38, 1029)

El «Beatus ille» d’Horaci

Quintus Horatius Flaccus (65-8 a.C.)

Vet aquí el «Beatus ille» del poeta llatí Horaci, en el qual s’inspiraren molts místics cristians, especialment Fray Luis de León. Vos recoman que ho llegigueu fins al final. Precisament és en el final on Horaci ens dóna una bona dosi de realisme, demostrant ser un gran coneixedor de la psicologia de l’home… i de la seva vanitat! Llegiguem, doncs, el passatge horacià que hem pres de la bona edició de l’editorial Gredos:

«Feliz aquel que de negocios alejado, cual los mortales de los viejos tiempos, trabaja los paternos campos con sus bueyes, de toda usura libre. A él no lo despierta, como al soldado, la trompeta fiera ni teme al mar airado; y evita el Foro y las puertas altivas de los ciudadanos poderosos.
»Y así, o bien casa los altos chopos con los crecidos sarmientos de las vides, o bien, en un valle recoleto, contempla las errantes manadas de mugientes reses; y cortando con la podadera las ramas que no sirven, otras más fértiles injerta; o exprime mieles que guarda en limpias ánforas, o esquila a las débiles ovejas. Y cuando el otoño asoma por los campos su cabeza, de dulces frutas ataviada, ¡cómo goza recogiendo las peras que ha injertado y uvas que rivalizan con la púrpura, para ofrecértelas a ti, Priapo, y a ti, padre Silvano, que guardas los linderos!
»Ora le place tenderse bajo una añosa encina, ora sobre el césped bien tupido. Entretanto, las aguas corren por riberas hondas, se quejan las aves en los bosques, y suenan las fuentes al manar sus linfas, invitando a entregarse a dulces sueños. Mas cuando la invernal estación de Júpiter tonante apresta las lluvias y las nieves, o bien a los fieros jabalíes acosa de aquí y de allá, con muchos perros, hacia las redes que les cortan la escapada, o con la percha pulida tiende ralas mallas para engañar a los voraces tordos; y caza con el lazo la tímida liebre y la emigrante grulla, trofeos placenteros. ¿Quién no se olvida, en medio de todo esto, de las malas cuitas que provoca Roma?
»Y si una mujer honesta arrima el hombro en la casa y con los dulces hijos —una como son las sabinas o la esposa del ápulo ligero, quemada por los soles—; si ella amontona viejos leños en el hogar sagrado a la llegada del cansado esposo, y encerrando el lozano rebaño entre trenzados zarzos, vacía las hinchadas ubres; y tras verter del dulce jarro vinos nuevos, prepara una comida no comprada, entonces no han de placerme más las ostras del Lucrino, ni el rodaballo o los escaros, si es que alguno hacia este mar desvía el temporal que truena en las olas del Oriente. Ni el ave africana ni el jonio francolín bajarán más gratos a mi panza que la oliva elegida de las ramas más pingües de los árboles, o la hierba de la acedera, amante de los prados, o las malvas saludables para el cuerpo enfermo, o la cordera sacrificada en las fiestas Terminales, o el cabrito arrebatado al lobo.
»Entre estos festines, ¡cómo agrada ver a las ovejas corriendo a casa ya pacidas, ver a los cansados bueyes arrastrando el arado vuelto sobre el cuello lánguido; y a los siervos nacidos en la casa, enjambre de una finca acaudalada, sentados en torno a los lares relucientes!»
Una vez que dijo todo esto, el usurero Alfio que estaba a punto, a punto de hacerse campesino, reembolsó todos sus cuartos el día de los idus…, y ya busca dónde colocarlos en las calendas.

(HORACIO, Epodo 2. En HORACIO, Odas, canto secular, epodos, Madrid: Gredos, 1982, pp. 522-525).

 

« Entrades més antigues