Biblioteca Diocesana de Mallorca

Bisbat de Mallorca

Premio Juan Andrés 2026 para nuestro técnico bibliógrafo

29 de maig de 2026 /

Me es grato anunciar que el Dr. José Manuel Díaz Martín, el técnico bibliógrafo de la Biblioteca Diocesana, ha recibido el XVII premio Juan Andrés (2026) de ensayo e investigación en ciencias humanas, concedido por el Grupo de Investigación Humanismo-Europa de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Alicante (UA) y el Instituto Juan Andrés de Comparatística y Globalización, por su obra:

Fray Luis de León: Una mística de la hermenéutica

En el año 2027, se celebrará el quinto centenario del nacimiento de fray Luis de León y, para esta biblioteca, es, pues, un honor contar con alguien que ha dedicado tantos años al estudio de este gran místico y teólogo del Siglo de Oro español. He aquí la reseña de dicha obra:

Fray Luis de León: Una mística de la hermenéutica es la obra que concentra lo mejor de dos décadas de lecturas dedicadas por José Manuel Díaz a ese gran lector que fue fray Luis de León, de cuyo nacimiento se celebrará el V centenario en 2027. Con una perspectiva de conjunto y de detalle sobre el pensamiento y los libros de Fray Luis, y a partir de una revisión del concepto de mística, se propone una relectura completa de su figura: se aíslan los elementos hermenéuticos que desde los trabajos sobre el Cantar de los Cantares inundarían su obra (la alegoría y el tiempo histórico); es reivindicada la gran altura del teólogo de la Escuela de Salamanca; se muestran las pistas ocultas en los textos acerca de su intimidad con santa Teresa, o cómo entendió Cervantes su discipulado y Quevedo perpetró la «traición» como editor de su poesía, traición que se habría perpetuado malformando la recepción de la obra del poeta.

En definitiva, en nombre de la Biblioteca Diocesana, damos a don José Manuel nuestra más sincera enhorabuena. Que por muchos años pueda seguir leyendo e interpretando las letras y el corazón de fray Luis.

Dr. Mn. Jaime Mercant Simó, director

José Manuel Díaz colaboró en la edición de las «Obras completas» de fray Luis, concretamente en el «Tratado sobre la gracia y la justificación»

 

En los (casi) cien años de la fiesta del libro (y los muchos más de san Jorge)

23 d'abril de 2026 /

Para Pilar, mater in fortitudine

Hoy, en tierras de influencia catalana como estas, los caballeros enamorados tienen una segunda oportunidad: a los que fallaron en san Valentín les espera San Jorge para infundirles coraje. Tiene que haberlo para cruzar el primer umbral de la aventura de la vida de dos almas que, sabiéndose distintas, desean ocupar un solo cuerpo en el que, Dios mediante, se producirá la alquimia de la unión espiritual. Qué mejor pasaporte al territorio aún imaginario de su mundo protector, el del hogar, que una rosa sangre —en tiempos, con sus espinas, fragante y bendecida―; lo contrario es dragón.

Eso es lo que no ha entendido la polémica hodierna que no quiere ni oír hablar de san Jorge en el día del libro. Para empezar, qué sería del menester de la mayor parte de los escritores (incluyendo los dos de que se hace memoria en particular, Cervantes y Shakespeare) si no fuera, precisamente, por el tema que le proporciona su leyenda, el amor que se sobrepone a todo obstáculo. El libro es un advenedizo en el amor (y en la fe que lo reconoce), como lo es en el día que los celebra (no llega a cien años la coincidencia, aunque la celebración decana del libro, la española, cumpla ahora el siglo). Pero, además, qué es un libro como regalo, sino la prolongación de la conversación en el milagro de la amistad (un alma que habita en dos cuerpos), ocasión para profundizar en el conocimiento propio, que lo es también del otro físico, el que nos lo regala.

Por el contrario, el ingenio popular ha visto desde siempre el íntimo vínculo de ambos supuestos (el deseo del cuerpo por terminar aunando dos almas y el del alma que se desvive por cuidar de dos cuerpos), sin lo cual parece imposible que la fecha gozara hoy la salud de que goza tras el tiempo pasado. Así que nosotros, en vez de dejarnos llevar por la contraria manía ―no menos antipopular y dirigista― pirómana y bibliófoba hacia quien más bien es digno de compasión, queremos celebrar ambos desde este hospital de libros que es también una biblioteca, en el que se ejerce un amor más bien físico por ellos, trayendo a la vista de nuestros lectores amigos ―y quién sabe si a los ojos de la amada― un ejemplar del pequeño fondo de Mosén Alcover de la biblioteca del Colegio de La Sapiència, que en la actualidad se encuentra en proceso de inventario.

Por su contenido, el volumen no tiene nada de excepcional. Se trata de una colección de doce novelas en inglés de autores de la segunda mitad del XVIII y principios del XIX (Johnson, Irving, Walpole, madame Cottin, Clara Reeve…) más el volumen de las obras completas de Benjamin Franklin. Todas impresas con ocasionales ilustraciones por el rey de la edición popular, John Limbird (+1883) entre 1823 y 1825. Es un volumen que sorprende encontrar en esa biblioteca. Sin embargo, se explica espiritualmente como testimonio de una amistad: la que se dio entre nuestro canónigo y el diplomático, egiptólogo y bibliófilo catalán Eduardo Toda (+1941). Suyo es el exlibris impreso y la dedicatoria manuscrita. Fue, por lo tanto, uno de los muchos libros que el de Reus adquirió en Londres antes de instalarse en el monasterio de origen agustino de Escornalbou, que compró en 1911, y que siguió formando parte de su biblioteca personal después de las muchas donaciones que hizo. Con este libro sobre la mesa, no cuesta imaginárselos frente a la lumbre del salón, escuchando el crepitar de la leña mezclarse con los ruidos que se colaban desde la noche en los agrestes parajes que rodean el monasterio durante los silencios de su discusión sobre el rumbo que tomaba el Institut d’Estudis Catalans, al rememorar amistades comunes algueresas o al bromear sobre los orígenes tarraconenses del apellido del canónigo, procedente de un pueblo a medio camino entre aquel convento y Montblanc, el de la leyenda de san Jorge. Y, a partir de ahí, se afilan las razones del regalo a su «molt estimat mestre y amich»: el sesgo popular del volumen en general (aunque de signo bien distinto al que promovía el manacorino, más atento a la pervivencia real de lo antiguo en lo llano que ocupado en la imaginación de noblezas pasadas como los ingleses, más cara al espíritu neogótico de la Renaixença catalana); o la aparición entre los títulos de Rasselas, la única novela de Samuel Johnson, cuya pasión por la lengua viva tanto recuerda a la del mallorquín. Mientras que las historias de ensoñaciones orientales y quizá el Castillo de Otranto evocan sin dificultad al que también fuera maestro de la primera escuela de biblioteconomía española, la Escuela Superior de Bibliotecarias de Barcelona que auspiciara Eugenio D’Ors, pues quién, sino él, podía saber lo que era estar rodeado de ruinas in the society of one with whom he could for ever indulge the melancholy that had taken possession of his soul.

¡Celebremos, pues, en esta Pascua, el día del libro y el día de san Jorge!

Dr. José Manuel Díaz Martín, técnico bibliógrafo

La Suma Teològica a la Biblioteca

22 de gener de 2026 /

La «Summa Theologiae» comentada per Billuart

Entre totes les obres teològiques que té la Biblioteca Diocesana, destaca la gran varietat d’edicions de la Summa Theologiae de sant Tomàs d’Aquino i els comentaris que, al llarg dels segles, s’han fet de la mateixa. Aquest fons tomista tan especial es segueix ampliant actualment mitjançant excel·lents donacions selectes, com les que vàrem rebre a l’any 2025 de part del Sr. Antoni Esteva Rosselló i de la Sra. Maria Gemma Pascual Ferrer.

El primer donant ens lliurà una Suma en llatí, comentada pel gran tomista francès Charles-René Billuart; es tracta d’una magnífica edició del segle XIX, molt més pràctica que les que ja tenim del segle XVIII, i que podrà ser consultada a sala pels estudiosos. La segona donant ens oferí la coneguda edició bilingüe de la BAC en 16 toms, en perfecte estat de conservació. Aquesta Suma Teològica, malgrat ja la teníem en el nostre fons, ens permetrà ampliar la disponibilitat a l’hora de servir els llibres en préstec als nostres usuaris.

En nom de la Biblioteca, agraesc a aquests donants la seva generositat i estima per la nostra institució.

Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director

La «Suma Teológica», editada per la BAC.

Memòria dels treballs subvencionats pel Consell Insular de Mallorca: curs 2024-2025

27 d'agost de 2025 /

La Biblioteca Diocesana de Mallorca rep anualment del Consell Insular de Mallorca una subvenció nominativa de 25.000€ destinada a dur a terme una sèrie de punts constitutius del projecte anual que es presenta a dita institució, la memòria del qual es enviada també anualment, passant pel control d’una auditoria.

Per al curs 2024-2025, la Biblioteca va rebre l’avantdita quantitat subvencionada mitjançant la qual s’aconseguí realitzar els objectius de llur projecte, la relació abreujada dels quals es troben a continuació.

Jo, com a director, en nom de la Biblioteca i de la Diòcesi de Mallorca, agraesc al Consell Insular el seu generós sufragi a favor de la conservació i projecció de la tradició i heretat culturals de l’Església de Mallorca.

Objectius acomplerts del projecte subvencionat del curs acadèmic 2024-2025:

  1. En referència als Fons actuals: 
    • S’ha dut a terme la segona fase d’expurgació dels exemplars provinents de donacions, ubicats a les prestatgeries centrals del dipòsit III.
    • S’ha fet una tria dins la prestatgeria central d’aquest dipòsit, i s’hi han deixat els llibres d’interès. Se n’han tret per expurgació uns 300 exemplars repetits, o que no eren pròpiament del context del fons de la Biblioteca. Per tal de crear nou espai, s’han recol·locat els exemplars que resten a les prestatgeries de forma correlativa, emplenant així els espais buits. Els llibres expurgats s’han exposat com a donatiu.
    • Durant aquest curs el personal de la Biblioteca Diocesana ha rebut formació específica en catalogació des del Servei de Documentació i Arxiu de la Universitat de les Illes Balears. Aquesta formació ha inclòs l’ús del format MARC21 per la descripció bibliogràfica, combinat amb el sistema de gestió bibliotecària Sierra. Gràcies a aquesta instrucció s’ha pogut elaborar una guia de catalogació actualitzada, segons les directrius que utilitzen a la xarxa de Biblioteques de la Universitat de les Illes Balears. Per tal d’unificar i harmonitzar els registres catalogats recentment amb el sistema emprat per la Universitat de les Illes Balears, s’han modificat i ajustat al programa Sierra 450 registres, seguint les indicacions d’aquest nou manual (concretament del període que inclou des de principis de l’any 2022 fins a data actual). Així mateix s’han catalogat de nou 128 exemplars provinents de les donacions.
    • S’ha efectuat la tasca de catalogació dels volums que componen la col·lecció Patrologia Graeca i se n’ha traslladat el conjunt al dipòsit III, a la secció de col·leccions.

Segona fase d’expurgació dels exemplars provinents de donacions, ubicats a les prestatgeries centrals del dipòsit III

Recol·locació dels exemplars que resten a les prestatgeries de forma correlativa

Catalogació dels volums que componen la col·lecció «Patrologia Graeca»

  1. Sobre el procés de digitalització: 
    • S’ha realitzat la quarta fase de digitalització dels Certàmens del Seminari Conciliar de Sant Pere per a oferir un recurs que proporcioni accés informàtic als usuaris interessats en aquests únics i valuosos documents. El nombre de certàmens digitalitzats durant aquest curs ha estat de 245, arribant així a l’any 1944. Des que s’inicià aquesta labor l’any 2022, s’han digitalitzat 658 certàmens.
    • En aquest curs també s’ha executat la tasca del Pla de conservació dels Certàmens, per tal d’evitar que es degradi el paper i es deformin aquests valuosos documents. Els 1.135 certàmens que conté aquest fons estaven recollits anualment en 163 carpetes obertes amb tapes de cartó. S’han introduït aquestes carpetes dins capses individuals de conservació i numerat per ordre cronològic. 

Detall d’un certamen de 1931

En aquest cas, el certamen és de caràcter musical

Prestatgeria dels certàmens abans de la millora

Pla de conservació dels 1135 certàmens, per tal d’evitar que es degradi el paper i es deformin aquests valuosos documents

  1. Sobre el fons lul·lià:
    • Per tal d’iniciar la unificació del fons d’hemeroteca de la Biblioteca Diocesana amb el fons de l’hemeroteca originària de la Maioricensis Schola Lullistica, s’ha completat aquesta primera fase fent un estudi comparatiu dels títols coincidents que es troben a ambdós fons. Gràcies a aquesta recerca s’han pogut identificar aprox. 3.000 números de revistes repetits, que es trauran per expurgar en el transcurs del proper curs.

Part del fons de l’hemeroteca de la Biblioteca Diocesana

Part del fons de l’hemeroteca originària de la Maioricensis Schola Lullistica

 

  1. Sobre el fons antic:
    • S’han incorporat a la Sala de Seguretat de la Biblioteca 80 dels 160 postincunables, identificats i separats després de la recerca que es va fer el passat curs dins els diferents dipòsits de l’edifici de la Biblioteca Diocesana. Abans d’entrar a la Sala de Seguretat, tots han rebut el degut tractament de conservació preventiva: neteja pàgina per pàgina, i quarantena dins caixes hermètiques amb naftalina. L’estat d’alguns ha obligat a l’ús de pàgines d’interposició de paper tissú retallades a mida, per evitar l’acció de la humitat ambiental sobre la tinta fèrrica. També s’han construït a mida caixes de cartonet de PH neutre per a la millor conservació d’alguns exemplars. Així mateix, tots ells han rebut una catalogació més detallada de la feta inicialment mitjançant l’inventari, que servirà per a la posterior catalogació al catàleg virtual.
    • S’ha procedit a continuar amb la quarta fase de detecció de llibres antics, amb l’objectiu final crear un espai per a ubicar tot el fons antic al dipòsit VI, i traslladar-hi tots els llibres d’aquestes característiques. En aquest curs s’han inventariat 75 exemplars editats envoltant del segle XVI. En aquesta recerca també s’han identificat 26 llibres notables i singulars editats entre finals del segle XVI i principis del segle XIX.
    • S’ha dut a terme la primera fase de reordenació del fons més sensible, ubicat a la sala de seguretat, identificat els exemplars d’aquest fons i s’han unificat els fons lul·lians, els còdexs, manuscrits, incunables i postincunables. També s’han ordenat els altres volums en funció de la mida i de la temàtica, amb el fi d’aprofitar l’espai.
    • S’han identificat en dues prestatgeries de la Biblioteca de la Sapiència el conjunt de llibres més antics; incunables, postincunables, edicions lul·lianes i manuscrits, anteriors a l’any 1521. Després del primer inventari, s’ha procedit a catalogar internament i amb més detall el fons de més valor i que estava en millor estat. S’ha aplicat el pertinent tractament de conservació preventiva de neteja i quarantena a cada un dels exemplars del conjunt. Així mateix s’han introduït fulls d’interposició a tots els manuscrits i incorporat alguns incunables dins capses de conservació. En aquesta primera fase han estat traslladats a les prestatgeries de la Sala de Seguretat catorze incunables comuns, un incunable lul·lià, tres postincunables lul·lians i dinou manuscrits comuns, (majoritàriament lliçons escolars i un llibre musical: un Antifonari espatllat dels teatins, del XVIII). També s’han introduït a la Sala cinc manuscrits pròpiament lul·lians. 
    • Quatre volums que formen part del fons fotogràfic han rebut el tractament de conservació convenientment, evitant que els fulls d’interposició siguin de paper tissú, per impedir l’efecte absorbent. Aquests exemplars fotogràfics procedeixen de diversos fons: un prové de la Biblioteca de la Sapiència, dos han estat trobats als prestatges de la Biblioteca Diocesana i el darrer ens ha estat entregat per la Vicaria de Patrimoni del Bisbat de Mallorca. 
    • S’ha dut a terme la tercera fase d’inventari del fons tancat de les Concepcionistes de Sineu, que fou traslladat a un depòsit habilitat, amb l’objectiu d’ubicar els fons provinents de diferents convents de l’illa que ja no estan en actiu. En aquest període se n’han inventariat 298 exemplars que, sumats als rebuts en els cursos anteriors, formen un total de 638 exemplars.

Tractament de conservació preventiva i trasllat a la Sala de Seguretat de 80 dels 160 postincunables identificats

Quarta fase de detecció de llibres antics

Reordenació per mida i temàtica del fons més sensible, ubicat a la sala de seguretat

Quatre volums del fons fotogràfic

Tercera fase d’inventari del fons tancat de les Concepcionistes de Sineu

Encara que s’han fet moltes altres labors bibliotecàries, aquesta llista sols es refereix als objectius subvencionats. De nou, agraesc al Consell Insular l’ajut econòmic anual, sense el qual ens seria pràcticament impossible acomplir amb el projecte general de la Biblioteca Diocesana, del qual es beneficia, en darrer terme, la cultura de la nostra illa de Mallorca.

Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director

Donació d’una col·lecció bibliogràfica de Rembrandt

9 de juliol de 2025 /

Acte de donació

Dia 19 de juny, Mn. Joan Bauzà Bauzà, canonge de La Seu, Catedral de Mallorca, va fer una esplèndida donació a la Biblioteca Diocesana de Mallorca, consistent en una col·lecció bibliogràfica de l’excepcional pintor holandès Rembrandt Harmenszoon van Rijn (1606-1669), creador d’alguns dels retrats i escenes històriques, religioses i mitològiques més famoses de la història de l’art.

Aquesta col·lecció especialitzada consta de 38 exemplars, perfectament conservats, on destaquen Los ojos de Rembrandt de Simon Schama; el catàleg gràfic Rembrandt en la memoria de Goya y Picasso; i, sobretot, Rembrandt, un bon mestre, escrit pel mateix Mn. Joan Bauzà.

La present donació va ser rebuda amb gratitud per Mn. Jaume Mercant Simó, director de la Biblioteca, i està ara a disposició de tots el usuaris.

Col·lecció de Rembrandt

Donació de la revista Sa Marjal (Sa Pobla)

9 de juliol de 2025 /

Mn. Joan Parera Sansó

Dia 28 de maig, la Biblioteca Diocesana va rebre una magnífica donació de part de l’Arxiu Municipal de Sa Pobla: l’edició facsimilar de tots els números de l’erudita revista Sa Marjal, promoguda per Mn. Joan Parera Sansó (1865-1927), que fou vicari parroquial a Sa Pobla i allà exercí, amb entrega i estima, el seu ministeri sacerdotal, realitzant, a la vegada, una gran obra social, cultural i patrimonial.

La revista Sa Marjal, que abasta articles, versos populars, crònica, necrologia, i altres temes relacionats amb Sa Pobla i la seva història, està ara a disposició dels usuaris de la Biblioteca. Malgrat el principal redactor de la publicació és Mn. Parera, en ella es troben autors destacats de la intel·lectualitat mallorquina de l’època, com Mn. Antoni Maria Alcover.

Revista Sa Marjal (Sa Pobla)

Segons va escriure Mn. Bartomeu Torres Gost, en el llibre Homenatge al Rnd. Sr. Juan Parera Sansó, «Sa Marjal, materialment és una revista popular redactada en mallorquí corrent, igual al parlat a Sa Pobla, i amb influències dialectals de Manacor, que va aparèixer tots els mesos, en número de 16 pàgines en quart —excepte els primers números de 20 o 24 pàgines— des de l’1 de gener de 1909 a 1 de desembre de 1927. En conjunt 228 números distribuïts en 19 volums, corresponents als 19 anys de la seva existència».

L’acte de donació el va realitzar Isabel Crespí Font, responsable de l’Arxiu Municipal de la Sa Pobla, acompanyada de l’historiador Pere Perelló Payeras. Dita donació la rebé amb gratitud Mn. Jaume Mercant Simó, director de la Biblioteca.

Acte de donació de Sa Marjal

Celebrando a santa Catalina Thomàs en el Día del Libro

23 d'abril de 2025 /

Joan Salvador Abrines

Se cierra, en este mes, la conmemoración de los 450 años del tránsito de sor Catalina Thomàs (Lunes Santo de 1574). Desde la Biblioteca Diocesana, aprovechando el Día del Libro de este año, no quisiéramos dejar pasar la oportunidad de unirnos, aunque sea in extremis y modestamente, a los actos que se han dedicado a la única santa declarada de la isla. Y lo hacemos dando a conocer al público otra de las joyas bibliográficas que se han conservado, algo maltrechas, en la venerable e histórica biblioteca del seminario de La Sapiència y que en la actualidad está recibiendo nuevos cuidados y una catalogación más detallada. Se trata de la última edición incunable de la Suma de san Antonino de Florencia (1389-1459), el tratado teológico moral más influyente de la segunda mitad del siglo XV y la primera del XVI. La imprimió Johann Cleyn Schwab en Lyón entre 1500 y 1506 en cuatro volúmenes en folio menor que aquí se conservan encuadernados en pergamino.

Qué tienen que ver estos volúmenes, se preguntarán, con santa Catalina Thomàs. Pues, nada menos que su propietario: Mn. Joan Salvador Abrines (1534?-1594). «Est ―dice su exlibris en la guarda del primer tomo―, admodu[m] R[everen]di D[omi]ni Jo[hann]is Abrines P[resbite]ri et Canonici Almae sedis Maj[oricensis] 1575». Si detrás de todo gran hombre ―se dice habitualmente― hay una gran mujer, detrás de toda santa suele haber también un gran confesor; que se lo digan a santa Teresa por aquellos mismos años.

Don Joan Salvador Abrines fue el confesor y director espiritual de nuestra Catalina, después de haberse formado a los pies de otro gigante en santidad, el obispo agustino Tomás de Villanueva, de cuyas manos recibió las órdenes, ejerciendo como capellán suyo hasta que volvió a la isla (1555). No es de extrañar, por eso, que a su vuelta se dedicara a impartir clases de Escritura, siendo esos los vientos que soplaban en la reformada orden agustiniana, ni que sor Catalina, recién profesa en las canonesas de san Agustín, le eligiera como confesor.

Tampoco es de extrañar que estos volúmenes lleven, sobre el lomo, las marcas de su paso por la antigua biblioteca de los jesuitas de Montesión: don Juan fue uno de los prohombres de la ciudad que favorecieron la venida de los hijos de san Ignacio, así que quién mejor que ellos para conservar sus libros. Estos los adquirió, como se ve, el año posterior al de la muerte de la santa. Y, aunque no se puede decir, por eso, que le sirvieran en la guía de su dirigida, esta era, desde luego, la teología que estaba detrás de su praxis (si se hizo con la Suma antoniniana es que manejaba ya el Confesional del obispo florentino), y los manejó sin duda cuando redactó la hagiografía de sor Catalina que luego publicaría ―retocándola hasta no sabemos qué punto― Bartomeu Valperga en 1617. Sacerdote de consejo siempre inspirado (también al servicio de la Inquisición) y predicador exitoso entre los mahometanos, marchó de esta vida como vino, sin hacer ruido: nada sabemos de su lugar de nacimiento, a pesar de habérselo rifado distintos pueblos de la isla cuando la santidad cotizaba al alza, ni dónde está enterrado en la Catedral, a pesar de lo mucho que se lo buscó. Todo lo que podemos decir es que, entre uno y otro momento, vivió, como decía el Apóstol, escondido con Cristo en Dios.

¡Feliz Pascua y feliz Día del Libro!

Dr. José Manuel Díaz Martín, técnico bibliógrafo

Donació de la parròquia de Sant Joan a la Biblioteca Diocesana

23 de gener de 2025 /

Acte de donació de part de la parròquia de Sant Joan

El passat 13 de gener, la parròquia del poble de Sant Joan va fer, a la Biblioteca Diocesana, una interessant i generosa donació de llibres i manuscrits, prèviament seleccionats per la seva qualitat o especial interès, entre els quals destaquen, per exemple, el pergamí “Llibre del Roser” (1681), la “Gramática latina” de Nebrija (1802) o el “Liber de mille proverbiis” de Ramon Llull (1746). El motiu d’aquesta donació ha estat l’habilitació, a dita parròquia, de l’espai Benvinguts, una iniciativa de primer anunci i iniciació cristiana, que beneí el bisbe Mons. Sebastià Taltavull el 15 de desembre. El lliurament formal del conjunt de llibres i manuscrits el feu el rector Mn. Francesc Xavier Riutort, acompanyat de la Dra. Margalida Font Roig, Missionera Idente. Acceptà, rebé i agraí la donació el Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director de la Biblioteca.

 

Banc d’imatges del fons antic de la Biblioteca Diocesana

10 de desembre de 2024 /

Acte de donació

El passat dia 4 de desembre, Mn. Gabriel Rosselló feu entrega d’un pendrive a la Biblioteca Diocesana, que rebé el seu director, Mn. Jaume Mercant Simó, expressant-li la seva gratitud en nom de tots. Aquest pendrive conté una feina desenvolupada durant mesos per Mn. Rosselló de manera voluntària, ajudat pels treballadors i altres voluntaris de la Biblioteca (José Manuel, Maribel, Lourdes i Biel). Com Mn. Rosselló és un expert en fotografia, el Director li va demanar, ara fa temps, si seria possible que fes fotografies d’alta resolució dels detalls i filigranes (elements ornamentals, lletres capitals, dibuixos, etc.) que podem trobar en les joies del fons antic de la Biblioteca, especialment en els manuscrits, incunables, postincunables o exemplars d’especial significació. Estam parlant, en particular, de detalls de peces importants, com són el Llibre de contemplació en Déu de Ramon Llull (any 1300) o el Liber Chronicarum de Hartmann Schedel (any 1493) o l’edició veneciana d’una magnífica Bíblia (any 1475), per anomenar sols unes poques. En resum, el resultat ha estat molt professional i, gràcies a aquesta important labor de Mn. Gabriel Rosselló, la Biblioteca Diocesana gaudeix ara d’un banc d’imatges formidable, que podrà servir en un futur com a recurs gràfic per a il·lustrar, per exemple, qualque possible publicació.

Lliurament del pendrive

Segon doctorat de Mn. Jaume Mercant Simó, director de la Biblioteca Diocesana

10 de desembre de 2024 /

Mn. Jaume Mercant amb el director i el tribunal de la defensa

El passat 27 de novembre, Mn. Jaume Mercant, director de la Biblioteca Diocesana de Mallorca i professor del CETEM, obtingué el seu segon doctorat, aquesta vegada en Dret i Ciències Socials, en l’especialitat “Filosofia jurídica”, amb la tesi titulada Los fundamentos filosóficos de la doctrina jurídica de Domingo de Soto: análisis del tratado “De iustitia et iure” (708 pàg.). Com el seu títol indica, aquest treball d’investigació tracta sobre el pensament iusfilosòfic del dominic Domingo de Soto (s. XVI), cofundador, juntament amb Francisco de Vitoria, de l’Escola de Salamanca; pèrit teòleg del Concili de Trento; confessor de l’emperador Carles V; autor del Sumari del famós debat de les Juntes de Valladolid entre Bartolomé de las Casas i Juan Ginés de Sepúlveda; catedràtic de la Universitat de Salamanca; i gran defensor dels drets de la naturalesa humana i de la causa dels pobres a partir de la llei natural.

Defensant la tesi

L’acte acadèmic es realitzà a la Facultat de Dret de la UNED (Madrid), obtenint Mn. Mercant la màxima qualificació, o sigui, excel·lent cum laude per unanimitat, i essent nominat també candidat a rebre el premi extraordinari de doctorat. Finalment, el nou doctor, acompanyat de la seva mare, Magdalena, fou investit amb els signes propis de la dignitat doctoral: la musseta; la medalla del Claustre extraordinari universitari; i el birret vermell, color propi de la ciència del Dret.

Imposició del birret de doctor

La tesi fou dirigida pel Dr. Juan Antonio Gómez García (departament de Filosofia del Dret de la UNED), i el tribunal de la defensa va estar compost pel Dr. Sixto Sánchez-Lauro (Universitat d’Extremadura i Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de España), el Dr. Juan Carlos Utrera (vicedegà de la Facultat de Dret de la UNED) i el Rnd. Dr. David Torrijos Castrillejo (Universidad Eclesiástica San Dámaso).

Aquesta tesi doctoral és la segona de Mn. Jaume Mercant, després de la que defensà a l’any 2017, a Barcelona, en Estudis Tomístics (Filosofia), de la qual també obtingué la màxima qualificació i, finalment, el premi extraordinari de doctorat. Actualment, està realitzant un tercer doctorat a Toulouse (França), concretament en teologia, en l’especialitat “Tradició tomista i pensament medieval”.

Doctor en Dret i Ciències Socials

 

« Entrades més antigues

© 2026 Biblioteca Diocesana de Mallorca

Tema de Anders Noren — Amunt ↑