Darrer número de la revista «Comprendre: revista catalana de filosofia»

Comprendre: Revista Catalana de Filosofia. Vol. 25/1. 2023. Facultat de Filosofia la Salle. Universitat Ramon Llull.

Aquest número de la dita revista conté diverses col·laboracions d’interès, entre les quals destaca la dedicada a uns textos teològics de Simone Weil, la coneguda activista intel·lectual i política, on, com destaca l’autora, Carmen Herrando, professora de la Universitat catòlica San Jorge de Saragossa, resta comprovat com el dit personatge, procedent d’ambients jueus laics, romangué al llindar de l’Església tota la vida, a semblança d’alguns catecúmens dels segles primers. Això no obstant, defensà sempre la presència real de Jesucrist a l’Eucaristia i s’aproximà molt al concepte genuí de sagrament, com es pot copsar en la seva correspondència i relació amb personatges catòlics de la Resistència francesa entorn de la Segona Guerra mundial.

És a disposició dels usuaris de la Biblioteca Diocesana de Mallorca.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Curs de preservació i conservació documental

Des de la Vicaria de Patrimoni es va organitzar un curs de formació en matèria de conservació preventiva per arxius, que es dugué a terme els passats dies 3 i 17 de maig a la Biblioteca Diocesana. El curs fou impartit per Maria Carbonell, titulada en conservació i restauració de béns culturals, i actual conservadora de la Col·lecció d’Anglada Camarassa del CaixaForum de Palma.

El propòsit d’aquesta activitat ha consistit en oferir formació i facilitar les eines per a prendre consciència sobre l’estat de les instal·lacions i del material vinculat al lloc on es treballa, per tal de poder elaborar un diagnòstic i dissenyar un pla de conservació preventiva o un pla d’actuació. Aquests inclouen el desenvolupament de directrius que engloben guies i procediments per a protegir el material als dipòsits o durant el seu ús, així com el control ambiental, amb la finalitat de pal·liar la seva degradació química, física i biològica.

El programa es va dividir en una primera sessió teòrica i una segona pràctica. Aquesta darrera va permetre als participants pujar a un dels depòsits de la Biblioteca per a poder aplicar els coneixements d’anàlisi adquirits a diversos exemplars del fons antic.

Al curs hi assistiren un total de 17 persones; a més de l’equip de la Biblioteca Diocesana ―treballadors i voluntaris―, també hi assistiren membres de la Biblioteca Ramón Llull i de diversos departaments del Bisbat de Mallorca, com Patrimoni, Cancelleria, Administració i Arxiu Diocesà.

Des de la Biblioteca Diocesana volem agrair a la Vicaria de Patrimoni aquesta iniciativa.

Maria Isabel Riera, cap de sala

Un postincunable de 1517

Es troba al prestatge segon del Depòsit 1 de la Biblioteca Diocesana, amb la signatura 0215, aquest exemplar de la Catena Aurea o comentaris als quatre evangelis del doctor de l’Església sant Tomàs d’Aquino, prevere de l’Orde de Predicadors, anomenat el Doctor comú per la importància del seu mestratge en l’Església universal.

Com pot apreciar-se a les fotografies de la portada i del colofó, finalitzà la impressió a París, a la Universitat, el 30 d’agost de 1517, a costes del llibreter d’aquella famosa acadèmia de la Cristiandat Jean Petit. L’estat de conservació interior de l’obra és bo i prou llegible en nets caràcters gòtics propis de les primeres èpoques de la impremta, llevat de les primeres i darreres pàgines en contacte amb les cobertes de pergamí.

Sembla que podem resseguir-ne la procedència per notes manuscrites a les dites pàgines que ens informen en llatí que fou de fra Vicent Palerm l’any 1747, però abans havia estat del noviciat del Convent de Sant Domingo de la ciutat de Mallorques. I una altra nota manuscrita més extensa en català ens diu, en grafia moderna: «Aquest llibre és del magnífic ns. Francesc de S[a]noguera [i] ara lo té Francesc Antich, lo qual fonc comprat en lo encant de dit senyor per Mo[ssèn] Jaume de Sta.[cíli]a, prevere, del qual és ara. Fet a (…) de maig 1598».

El títol complet és Cathena vere aurea: opus videlicet insigne sanctissimi et excellentisimi doctoris diví Thome Aq^atis in q^utor evâgelia subtilissimo vinculo cônexa, seguit de la «marca» o senyal elegantment reproduït de l’editor amb el seu nom en grafia francesa antiga, Jehan Petit, que apareix llatinitzat a baix en la indicació del seu establiment: Venundatur in edibus Ioannis Parvi·

El nombre de folis és 313 (CCCxiii) i acaba amb unes copioses taules o índexs de matèries que remeten a l’evangeli corresponent per les mateixes paraules del Senyor.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Carnestoltes bibliotecàries (Carnaval bibliotecario)

Quatro fetti de salamín con layna,

una fetta de formayna

de quí, de san Benbuch,

quatro figi de quilli boni amigi

herem, alegra man, ma “cara, fin doman”.

Dopu quello, un bon rostro de vitelo

y, si la fa petit, un bon petxo de estofao,

una sopa fata â la franzesa

—no regardé la espesa

si voler ser bien traté—

¡Mang[i]am, mang[i]am!, ¡bevam, bevam!,

que en tinch de fumieira

un bon buquier de ven

que serva sempra por lo mieira,

que serva sempra…

 

Ha querido la casualidad que en estos días, a las puertas de la cuaresma, revolviendo unos manuscritos que el tiempo nos ha dejado para su catalogación, diéramos con este simpático epigrama de tono carnavalesco, cuaresmal por su intención, pentecostal por su lengua y veraniego por su menú, obra de un escribiente de notaría o notario mallorquín del siglo XVIII.

Se encuentra en un volumen de formularios en latín para uso notarial de algo más de 300 folios encuadernados en pergamino. En el lomo, Artis notarie. En la portada, “+ / In Nomine illius, cujus / potestas omnia complectitur, /hoc diuersarum litteraru[m]/ actarum formulare inci-/ pio ego, Antonius/ Majol/ ciuis Majori[ce]/ =An[n]o=/ 1738/ Deus [rúbrica] dirigat/ Amen/”. Sin embargo, en la primera página, quien pone su preciosa rúbrica notarial, presidida por una cruz, es el notario Antonio Fabra: “In quorum fidem ego Antonius Fabra/ regia auc[torita]te notarius publicus e[t] de Col/ legio nottariorum regiorum Bar[cello]na/ hic me subscribo e[t] quo utor/appono Si+gnum”. Suya parece además la letra forense del tratado.

Pero lo simpático del caso es que, cosido a este primer folio con hilo grueso de color cordobán aparece un cuadernillo titulado, en la misma caligrafía de la portada (bastarda gótica con preciosas capitales): “Coblas de dife=/ rentes Minuetes,/ tonos, / y Ayres- -/ – – –  Año  – – – / 1738/ [Al pie, tras un espacio en blanco:] Escritas de mi propria Mano yo Ant[onio]/Mayol, y siendo todo fee lo firmo de mi mano con mi Rubrica— [Va rubricado]” Los diez folios de este cuadernillo traen ripiosos glosas burlescas de tono amoroso (menos las tres composiciones iniciales, de cuatro versos de arte mayor y rima gemela) de un amante despechado y una doña de armas tomar.

No hemos comprobado si son propias, aunque no lo es (aunque así nos lo dé a entender: “C[ompues]ta. por mí, An[ton]io. Mayol, e[scribie[nte”, f. 9r) la que pone como conclusión, el romance titulado “Famosa relación que un Aman/ te Poeta compusso en alabança de las Damas para q[ue]/ qualquier Galán la represente en qualquier estrado pin/tándolas como merecen”, que circulaba impresa en Málaga y Valencia como “Pasmosa relación…” desde fecha desconocida. Al parecer, el poema surtió efecto, pues en el vuelto de su último folio dos composiciones nos dan a entender que su amada rindió el corazón. A continuación, una “Codolada” en mallorquín.

Y, finalmente, nuestro epigrama italo-mallorqui-castellano-francés, de un menú y una situación. De entrada, los antipasti: cuatro lonchas de salchichón con colmo (con laña), otra de formatge de son Benbuch (vayan ustedes a saber),  y cuatro higos de sus buenos amigos con los que despide a su amada hasta el día siguiente: “fin doman, cara”. Sin la amada, llegan los platos fuertes: empieza con un asado de ternera (arrosto di vitello), que propone continuar con un pecho (¿de cordero?) estofado si el asado dejó hambre, y una sopa francesa que me inclino a suponer bullabesa antes que sopa de cebolla, por aquello de sense mirar prim que diu en Italià.

Y tras los exaltados brindis (Comamos, comamos, bebamos, bebamos), el propósito cuaresmal: un buen vaso de vino que tiene de ahumadero (que en francés se parece a estercolero) que sirva siempre de purga lanar (la miera, que no hace falta explicar cómo rima, también en sentido, con la fumieira).

Dr. José Manuel Díaz, consultor académico

Una pequeña joya de la historia de la Iglesia en Mallorca: un códice manuscrito del siglo XV

Desde la Biblioteca Diocesana nos complace presentar al público una de sus joyas más preciosas y escondidas del siglo XV: el códice manuscrito del libro de las horas de algún distinguido miembro de una de las órdenes que más bien hicieron en estas tierras, la ya extinta de los hospitalarios de san Antonio. Del mal al que se enfrentaron y la gratitud de que fueron objeto desde su llegada con Jaime I dan cuenta las fiestas que celebran a su santo protector muchos pueblos de la isla, hoy tan olvidadas del calor de la gratitud original. Como su título indica, aquella orden estaba dedicada al cuidado de los enfermos de ergotismo, el llamado fuego de san Antonio. En Palma tenían su convento y su hospital en la calle san Miquel, donde todavía se conserva la pequeña Iglesia levantada sobre la original en el siglo XVIII.

De la fe que nutría sus trabajos da cuenta esta pequeña joya para la oración. Pequeña porque son 196 folios de apenas 11×16 cm (la caja del texto es aún más pequeña, justo la mitad) escritos todos en latín en letra gótica tardía de estilo francés por dos amanuenses distintos. Joya, porque está escrito en vitela (la piel más preciada para este tipo de trabajos) y con multitud de capitales dibujadas en distintos colores y hasta doradas (por desgracia, ha perdido —y desde hace siglos, a juzgar por la huella del tiempo- la portada de todas las secciones, donde seguramente habría imágenes miniadas). De oración, porque contiene un libro de las horas que sigue por lo general el uso romano.

“Por lo general”, digo, porque no deja de tener su particularidad. La incorporación, en 1502, de la iglesia y la cofradía de cuidados hospitalarios del otro san Antonio de la ciudad, el de Padua (que estaba situado en la actual plaza de la puerta de san Antonio), bajo el gobierno del Comendador de los antonianos, nos ha permitido datar de manera aproximada ―a falta de portada y colofón― el final de la redacción del texto. Por consiguiente, estimamos que la edición de dicho códice manuscrito ―considerando sus distintas etapas de elaboración― debe comprenderse entre los años 1461 (fecha de inicio) y 1502 (final de la redacción). Y es que este libro de las horas es el único que hemos encontrado, en los amplísimos catálogos internacionales al que este debería añadirse, que recoja simultáneamente las oraciones a san Antón (san Antonio de Viena de Francia, lugar de la fundación de la orden) y san Antonio de Padua (ff. 130v y 131), algo que tiene sentido en Palma de Mallorca, precisamente, y a partir de esa fecha. Lo curioso del caso es que no se recoge en el calendario del libro la fiesta de san Antón, por lo que, dado que el calendario y la mayor parte del texto son de una mano y esas oraciones a los santos homónimos y otras partes del códice son de otra, hemos de suponer que el usuario final del mismo se hizo con un ébauche, un modelo estandarizado de libro de las horas (de un scriptorium de fama internacional, probablemente francés), con algunas secciones en blanco a completar con devociones propias o según la costumbre del lugar (las hojas en blanco se conservan todas con su falsilla de 17 líneas), cuya copia se podía encargar ya a algún amanuense local, que habría sido aquel que completa el texto.

Por la riqueza del texto estándar no sería de extrañar que, en nuestro caso, lo hubiera encargado el propio Comendador que obtuvo aquella unificación por bula de Alejandro VI, el presbítero Pedro Puig. Algo de lo que sólo nos podría sacar de dudas el inventario de los bienes de la orden antes de su venta, que se conserva en el Archivo Diocesano de Mallorca (IV,32,8), siendo sus primeros adquirentes Nicolás y Ramón Cererols Santandreu.

Finalmente cabe recordar al padre Melchor Massot (+1953), añorado organista de santa Eulalia, como donante de este ejemplar a la biblioteca del Seminario, donde se ha conservado hasta hoy en un magnífico estado con la signatura SS-2, nuevamente catalogada. Y que este estado es de agradecer en buena medida a la estupenda encuadernación decimonónica en cuero gofrado a dos colores, corte y fileteado dorado que le puso en su día el padre Antonio Cladera y Mayol (+1897), beneficiado de la Catedral. 

Dr. José Manuel Díaz, consultor académico

 

Revista Catalana de Teologia 46/2 (2021)

Revista Catalana de Teologia, vol. 46/2 (2021), Ateneu Universitari de Sant Pacià: Facultat de Teologia de Catalunya.

Aquest número de la dita revista d’exegesi, patrística, teologia, litúrgia, història i dret canònic conté diverses col·laboracions d’un interès singular.

Podríem destacar-hi un article sobre la celebració en la litúrgia mossàrab d’Eduardo Pire Mayol en l’ofici, missa i benedicció del Diumenge del Ram, també en la projecció de les darreres reformes d’aquell ritu venerable i les seves relacions amb el romà i els altres d’expressió i origen llatins.

Ve la segona part del llarg i documentat estudi del benemèrit historiador caputxí fra Valentí Serra de Manresa sobre la Província de Framenors Caputxins de la Mare de Montserrat, de Catalunya i les Balears. Tocava, després de la dedicada a l’esclat revolucionari amb la consegüent florida martirial i les vicissituds annexes, la dedicada a la represa de postguerra, enmig de dificultats de tota mena, de les quals és un magnífic document, ja que pot ajudar a contemplar aquell període amb objectivitat, serenor i equilibri, enmig de la reconstrucció material, moral i espiritual que s’hi dugué a terme en l’àmbit de l’Orde, de la Província i missions, i per extensió de totes les altres realitats eclesials.

Ultra el que es refereix a Mallorca en els estudis esmentats, hi trobam també la magistral ressenya del professor Alexander Fidora sobre l’Enchiridion lul·lià del nostre doctor Mons. Jordi Gayà.

En l’àmbit de les recensions, cal destacar el que és més que una nota de Joan Requesens i Piquer sobre l’obra del Dr. Josep Perarnau entorn del Compromís de Casp, posat en directa relació amb el cisma d’Occident, on es confirma la influència definitiva de Pero de Luna / Benet XIII en l’elecció de Ferran I, i com la família d’aquest en resultà, en definitiva, la triomfadora.

És a disposició dels usuaris de la Biblioteca Diocesana de Mallorca.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

El Credo comentado por los Padres de la Iglesia

El Credo comentado por los Padres de la Iglesia, Madrid: Editorial Ciudad Nueva, 2018, 5 vols.

A més de La Biblia comentada por los Padres de la Iglesia, que tenim a la sala de lectura, l’editorial Ciudad Nueva presenta una altra monumental selecció de comentaris dels pares al símbol de la fe, el credo formulat pels primers concilis ecumènics de Nicea i Constantinoble.

Es tracta d’una obra preparada per Gerald L. Bray i editada per Thomas C. Oden. En castellà, dirigida per Eduardo Torres Moreno.

És particularment interessant el pròleg de l’editor, que se centra especialment en el valor ecumènic del símbol i la seva actualitat per partir al recobrament de la unitat perduda. Convergir en els comentaris dels Pares hi ajudarà certament.

Naturalment els volums es basen en la confessió trinitària, però la del Fill es desdobla en “El Senyor Jesucrist” i “El Senyor crucificat i ressuscitat”. El darrer volum està dedicat a la confessió de l’Església, una, santa, catòlica i apostòlica.

Aquesta magnífica col·lecció és a disposició de tots els usuaris de la Biblioteca Diocesana a la sala de lectura.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Reestructuració de la sala de lectura

Durant aquest any s’ha dut a terme la reestructuració de la sala de lectura de la Biblioteca Diocesana. En aquesta estança, que resta oberta al públic, hi ha una petita representació del fons bibliogràfic de la Biblioteca, amb diverses obres de referència generals i també especialitzades, principalment en matèria teològica.

L’objectiu d’aquesta reforma ha estat el de crear un espai més funcional i atractiu per als usuaris i aproximar-los a algunes de les obres més destacades i de renom que formen part del nostre fons.

Per tal de dur a terme aquest propòsit, s’han tret una trentena d’enciclopèdies i col·leccions de caràcter general que eren poc consultades i havien quedat obsoletes, així com també varis llibres d’altres matèries que semblaven desfasats. Aquells exemplars, o bé s’han expurgat, o bé s’han recatalogat, i han rebut una nova ubicació.

Així mateix s’han introduït noves baldes a algunes de les prestatgeries de la Sala amb la intenció d’ampliar l’espai per poder donar cabuda a la clàssica i modèlica col·lecció de la BAC (Biblioteca de autores cristianos), formada per 809 exemplars. D’aquest repertori s’han adjuntat diverses obres completes, tals com les de sant Tomàs d’Aquino, sant Bonaventura, sant Agustí, sant Jeroni o Joseph Ratzinger.

També s’ha compost un estant de Mariologia i Josefologia, i seguidament s’ha donat forma a un indret dedicat a sants, beats i venerables de Mallorca. Entre els exemplars es poden trobar obres dels mateixos autors, i també les seves biografies escrites per cronistes de diverses èpoques. A tall d’exemple, cal destacar les figures de santa Catalina Tomás, sant Juníper Serra, sant Alonso Rodríguez, sor Fracinaina Cirer, de la venerable Margalida Amengual i de Mn. Miquel Costa i Llobera, entre d’altres.

A més a més, s’ha compost una prestatgeria dedicada exclusivament a Ramon Llull, que ha donat cabuda a obres tan rellevants com l’Opera latina, inclosa dins la col·lecció Corpus Christianorum de l’editorial Brepols, l’edició de les obres catalanes de Llull, dirigides per Mn. Salvador Galmés i Sanxo de la mà de Mn. Antoni Maria Alcover, per acabar amb l’edició més actual, també en català, publicada per l’editorial Patronat Ramon Llull. A continuació de les seves obres hi ha un extens replec d’exemplars de múltiples autors que fan referència a la seva vida i obra i a la història del lul·lisme.

Finalment, s’ha volgut fer un detall als preveres, d’igual manera que al públic en general, creant una prestatgeria d’espiritualitat catòlica, que comprèn un itinerari de lectura mística, amb exemplars de diverses èpoques i carismes, que proporciona un recorregut assequible de lectures que abasten els aspectes fonamentals de la vida cristiana, i serveixen per enriquir l’ànima.

Aquestes novetats s’inclouen harmònicament dins la trentena de matèries concernents a les humanitats, la història, el dret, la filosofia, la Sagrada Escriptura o la teologia, que s’han reordenat, i queden a disposició dels usuaris de la nostra biblioteca.

Maria Bel Riera, cap de sala

« Entrades més antigues