Categoria: Revistes científiques

Adquisició de noves revistes

Recentment la Biblioteca Diocesana de Mallorca ha vist enriquits els seus fons amb la incorporació de noves revistes que rebrà regularment a partir d’ara i que es trobaran, per tant, a disposició dels usuaris. Es tracta de les publicacions següents:

 

Anuario Filosófico

Revista del Departament de Filosofia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Navarra. Té una periodicitat quatrimestral. L’exemplar amb què començam a rebre-la és el volum 55, número 1 de 2022, centrat en bona part en la figura del filòsof escotista Antoni Andreu i la seva difusió en el món renaixentista. Hi figura un treball del professor mallorquí Rafel Ramis Barceló.

 

 

Cristiandad

Aquesta benemèrita revista fundada a Barcelona l’any 1945 pel jesuïta mallorquí Ramon Orlandis i Despuig, i dedicada a l’anàlisi en clau cristiana dels esdeveniments històrics i actuals, eclesials i socials, arriba a la nostra Biblioteca. Actualment la seva periodicitat és mensual. Els darrers números disponibles (febrer, març i abril 2022) se centren en l’homenatge a l’historiador de l’Església Antonio Pérez-Mosso Nenninger, amb motiu del seu traspàs recent; Sant Josep, patró de la vida consagrada; i l’acte de consagració del Papa a l’Immaculat Cor de Maria.

 

Revue Thomiste

Publicació quatrimestral de la benemèrita École de Théologie de Tolosa del Llenguadoc (Toulouse) en la difusió de l’actualitat del pensament tomista en general. Tenim a disposició tots els números de 2021, en dos dels quals (abril-juny i juliol-setembre), apareix una col·laboració del nostre director, Mn. Jaume Mercant, sobre la interpretació del pensament del cèlebre teòleg del segle XX Johann Baptist Metz.

 

 

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Revista Catalana de Teologia 46/1 (2021)

Revista Catalana de Teologia 46/1 (2021), Ateneu Universitari de Sant Pacià, Facultat de Teologia de Catalunya

Aquest número de la revista d’exegesi, patrística, teologia, litúrgia, història i dret canònic, que tenim a la nostra biblioteca a disposició de tots els usuaris, conté diverses col·laboracions d’un interès singular. Hi destaca en patrística un acurat article del Dr. Sebastià Janeras sobre l’itinerari d’Egèria, en què presenta les vivències i àdhuc els sentiments de la famosa pelegrina als llocs sants amb les precises dades que aporta sobre tantes qüestions de la vida cristiana i quotidiana del món de l’antiguitat tardana.

En exegesi i filosofia de la ciència també hi trobam aportacions rellevants sobre temes tan actuals com el desafiament gnòstic i la mecànica quàntica, així com d’altres aspectes històrics, entre els quals l’estudi d’un sermó pronunciat a Inca per sant Vicent Ferrer a càrrec de l’especialista en el gran predicador P. Alfonso Esponera Cerdán OP.

Però sens dubte el que més hi destaca és el llarg i documentat estudi del benemèrit historiador caputxí fra Valentí Serra de Manresa sobre “Els caputxins de Catalunya i la revolució de juliol de 1936”. Les vicissituds que sofrí la província dels frares menors caputxins de Catalunya en aquell període tan convuls hi són explicades de manera rigorosa i objectiva, des de les víctimes martirials estrictes fins als refugiats interiors i exiliats, les ajudes des de l’exterior, la repercussió pública arreu d’Europa i Amèrica (per les missions de la província fonamentalment), el culte clandestí i la col·laboració arriscada dels tercerols i altres membres de confiança d’aquella família franciscana. Naturalment aporta també moltes dades de la història general i del context eclesiàstic i civil de l’Espanya en guerra civil i pugna de totalitarismes, en especial de la revolució anarcomarxista en zona nominalment republicana, i l’Europa convulsa d’entreguerres.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Revista Estudios Eclesiásticos 96/378 (2021)

Estudios Eclesiásticos: Revista de Investigación e Información Teológica y Canónica, vol. 96, núm. 378, Julio-septiembre 2021, Comillas, Universidad Pontificia.

Hem rebut aquest darrer número de la revista Estudios Eclesiásticos de la Universitat Pontifícia de Comillas. És dedicat majoritàriament a la reflexió sobre allò diferencial cristià en el context del pluralisme religiós de les societats occidentals, configurat no tant com a presència efectiva de tradicions religions o cultes positius sinó com a intents sincretistes de religió a la carta. D’aquí la urgència de reflexionar sobre l’essencial, original o diferencial cristià que presenten alguns autors, ja sigui des del principi, com des d’intents anteriors que han esdevingut clàssics o, almenys, particularment coneguts. Sens dubte l’aportació més interessant és la de Bruno Forte, arquebisbe de Chieti-Vasto, sobre tres autors de particular influència en la Modernitat: Feuerbach, von Harnach i Romano Guardini. La modernitat postpandèmica fa situar els optimismes liberals dels dos primers en el seu punt just i mostra la vigència de Guardini i, en general, dels qui parteixen rectament de la revelació, única clau de volta de la comprensió del nostre i de tots els temps.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar