Nova adquisició a disposició de tots els usuaris que vulguin llegir la darrera gran obra del papa Benet XVI, que ens deixà com a «testament espiritual».

Bisbat de Mallorca
Nova adquisició a disposició de tots els usuaris que vulguin llegir la darrera gran obra del papa Benet XVI, que ens deixà com a «testament espiritual».


El dimarts 14 de novembre, feren una visita formal a la Biblioteca Diocesana els pares agustins, representats pel pare Domingo Amigo González, actual provincial de l’Orde de Sant Agustí a Espanya; el pare José Luís Ovejero Trapero, prior del convent agustinià del Socors; i el pare Jesús Miguel Benítez Sánchez, bibliotecari del dit convent. Els rebé el Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director de la Biblioteca.

En aquesta trobada, els agustins realitzaren una generosa i valuosa donació de dues col·leccions de llibres de primera mà a la Biblioteca Diocesana: la magnífica reedició dels 57 volums d’España Sagrada d’Enrique Flórez (Editorial Revista Agustiniana, 2000-2012), i els onze toms de l’edició crítica de les Obras Completas de l’agustí sant Tomàs de Villanueva (BAC, 2010-2015), que ja són a disposició de tots els usuaris.
La visita finalitzà amb un recorregut exhaustiu per cada un dels depòsits bibliotecaris, prestant especial atenció al fons antic.


El passat dia 19 d’octubre, el bisbe Mons. Sebastià Taltavull, acompanyat de l’ecònom diocesà, Sr. Miquel Noguera, realitzà la visita pastoral-cultural a la Biblioteca Diocesana de Mallorca. El rebé el director, Mn. Jaume Mercant Simó, juntament amb la cap de sala, Maria Isabel Riera, i el tècnic auxiliar, Santiago Amer. El Bisbe va fer un recorregut exhaustiu per tots i cada un dels grans depòsits que conformen la Biblioteca, prestant una gran atenció als manuscrits lul·lians de l’any 1300 i a la gran col·lecció d’incunables i postincunables que es troben a la sala de seguretat.

El director va informar el Bisbe del servei i acollida que reben els usuaris; del cos de voluntaris que actualment existeix; de l’estat de conservació del fons bibliotecari; del procés de catalogació; de l’actual projecte «fons antic»; del procés de digitalització dels certàmens del Seminari; i també de les bones relacions institucionals existents amb el Consell de Mallorca, del qual es rep una subvenció nominativa de 25.000€ anuals; i amb la Universitat de les Illes Balears, amb la qual es manté un conveni de col·laboració acadèmica interbibliotecària.
Finalment, Mons. Sebastià va fer una important donació de llibres dels quals ell és l’autor, i que estan a disposició de tots els usuaris: tres volums de La crida de la Paraula: Homilies amb la Doctrina Social de l’Església; Arrelats vora l’aigua (versió catalana i castellana); Agafats de la mà (versió catalana i castellana); Batiats, confirmats i enviats: carta pastoral (versió catalana i castellana); Visita Pastoral del Nuncio Apostólico; i finalment el seu llibre-homenatge La huella del Señor.


La Biblioteca Diocesana de Mallorca rep anualment del Consell Insular de Mallorca una subvenció nominativa de 25.000€ destinada a dur a terme una sèrie de punts constitutius del projecte anual que es presenta a dita institució, la memòria justificativa del qual es enviada també anualment, passant pel control d’una auditoria.
Per al curs 2022-2023, la Biblioteca va rebre l’avantdita quantitat subvencionada mitjançant la qual s’aconseguí realitzar els objectius de llur projecte, la relació abreujada dels quals es troben a continuació.
Jo, com a director, en nom de la Biblioteca i de la Diòcesi de Mallorca, agraesc al Consell Insular, i al seu Departament de Cultura i Patrimoni, el seu generós sufragi a favor de la conservació i projecció de la tradició i heretat culturals de l’Església de Mallorca.
Objectius acomplerts del projecte subvencionat del curs acadèmic 2022-2023:

Reestructuració de la sala de lectura

Certàmens del Seminari de Mallorca en procés de digitalització

Fons de la Maioricensis Schola Lullistica

Un dels postincunables trobats al dipòsit I, en aquest cas de 1517

Tasques de conservació preventiva
Encara que s’han fet moltes altres labors bibliotecàries, aquesta llista sols es refereix als objectius subvencionats. De nou, agraesc al Consell Insular l’ajut econòmic anual, sense el qual ens seria pràcticament impossible acomplir amb el projecte general de la Biblioteca Diocesana, del qual es beneficia, en darrer terme, la cultura de la nostra illa de Mallorca.
Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director


Comprendre: Revista Catalana de Filosofia. Vol. 25/1. 2023. Facultat de Filosofia la Salle. Universitat Ramon Llull.

Aquest número de la dita revista conté diverses col·laboracions d’interès, entre les quals destaca la dedicada a uns textos teològics de Simone Weil, la coneguda activista intel·lectual i política, on, com destaca l’autora, Carmen Herrando, professora de la Universitat catòlica San Jorge de Saragossa, resta comprovat com el dit personatge, procedent d’ambients jueus laics, romangué al llindar de l’Església tota la vida, a semblança d’alguns catecúmens dels segles primers. Això no obstant, defensà sempre la presència real de Jesucrist a l’Eucaristia i s’aproximà molt al concepte genuí de sagrament, com es pot copsar en la seva correspondència i relació amb personatges catòlics de la Resistència francesa entorn de la Segona Guerra mundial.
És a disposició dels usuaris de la Biblioteca Diocesana de Mallorca.
Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Des de la Vicaria de Patrimoni es va organitzar un curs de formació en matèria de conservació preventiva per arxius, que es dugué a terme els passats dies 3 i 17 de maig a la Biblioteca Diocesana. El curs fou impartit per Maria Carbonell, titulada en conservació i restauració de béns culturals, i actual conservadora de la Col·lecció d’Anglada Camarassa del CaixaForum de Palma.
El propòsit d’aquesta activitat ha consistit en oferir formació i facilitar les eines per a prendre consciència sobre l’estat de les instal·lacions i del material vinculat al lloc on es treballa, per tal de poder elaborar un diagnòstic i dissenyar un pla de conservació preventiva o un pla d’actuació. Aquests inclouen el desenvolupament de directrius que engloben guies i procediments per a protegir el material als dipòsits o durant el seu ús, així com el control ambiental, amb la finalitat de pal·liar la seva degradació química, física i biològica.

El programa es va dividir en una primera sessió teòrica i una segona pràctica. Aquesta darrera va permetre als participants pujar a un dels depòsits de la Biblioteca per a poder aplicar els coneixements d’anàlisi adquirits a diversos exemplars del fons antic.
Al curs hi assistiren un total de 17 persones; a més de l’equip de la Biblioteca Diocesana ―treballadors i voluntaris―, també hi assistiren membres de la Biblioteca Ramón Llull i de diversos departaments del Bisbat de Mallorca, com Patrimoni, Cancelleria, Administració i Arxiu Diocesà.
Des de la Biblioteca Diocesana volem agrair a la Vicaria de Patrimoni aquesta iniciativa.
Maria Isabel Riera, cap de sala






Es troba al prestatge segon del Depòsit 1 de la Biblioteca Diocesana, amb la signatura 0215, aquest exemplar de la Catena Aurea o comentaris als quatre evangelis del doctor de l’Església sant Tomàs d’Aquino, prevere de l’Orde de Predicadors, anomenat el Doctor comú per la importància del seu mestratge en l’Església universal.

Com pot apreciar-se a les fotografies de la portada i del colofó, finalitzà la impressió a París, a la Universitat, el 30 d’agost de 1517, a costes del llibreter d’aquella famosa acadèmia de la Cristiandat Jean Petit. L’estat de conservació interior de l’obra és bo i prou llegible en nets caràcters gòtics propis de les primeres èpoques de la impremta, llevat de les primeres i darreres pàgines en contacte amb les cobertes de pergamí.
Sembla que podem resseguir-ne la procedència per notes manuscrites a les dites pàgines que ens informen en llatí que fou de fra Vicent Palerm l’any 1747, però abans havia estat del noviciat del Convent de Sant Domingo de la ciutat de Mallorques. I una altra nota manuscrita més extensa en català ens diu, en grafia moderna: «Aquest llibre és del magnífic ns. Francesc de S[a]noguera [i] ara lo té Francesc Antich, lo qual fonc comprat en lo encant de dit senyor per Mo[ssèn] Jaume de Sta.[cíli]a, prevere, del qual és ara. Fet a (…) de maig 1598».

El títol complet és Cathena vere aurea: opus videlicet insigne sanctissimi et excellentisimi doctoris diví Thome Aq^atis in q^utor evâgelia subtilissimo vinculo cônexa, seguit de la «marca» o senyal elegantment reproduït de l’editor amb el seu nom en grafia francesa antiga, Jehan Petit, que apareix llatinitzat a baix en la indicació del seu establiment: Venundatur in edibus Ioannis Parvi·
El nombre de folis és 313 (CCCxiii) i acaba amb unes copioses taules o índexs de matèries que remeten a l’evangeli corresponent per les mateixes paraules del Senyor.
Santiago María Amer, tècnic auxiliar


Revista Catalana de Teologia, vol. 46/2 (2021), Ateneu Universitari de Sant Pacià: Facultat de Teologia de Catalunya.
Aquest número de la dita revista d’exegesi, patrística, teologia, litúrgia, història i dret canònic conté diverses col·laboracions d’un interès singular.
Podríem destacar-hi un article sobre la celebració en la litúrgia mossàrab d’Eduardo Pire Mayol en l’ofici, missa i benedicció del Diumenge del Ram, també en la projecció de les darreres reformes d’aquell ritu venerable i les seves relacions amb el romà i els altres d’expressió i origen llatins.
Ve la segona part del llarg i documentat estudi del benemèrit historiador caputxí fra Valentí Serra de Manresa sobre la Província de Framenors Caputxins de la Mare de Montserrat, de Catalunya i les Balears. Tocava, després de la dedicada a l’esclat revolucionari amb la consegüent florida martirial i les vicissituds annexes, la dedicada a la represa de postguerra, enmig de dificultats de tota mena, de les quals és un magnífic document, ja que pot ajudar a contemplar aquell període amb objectivitat, serenor i equilibri, enmig de la reconstrucció material, moral i espiritual que s’hi dugué a terme en l’àmbit de l’Orde, de la Província i missions, i per extensió de totes les altres realitats eclesials.
Ultra el que es refereix a Mallorca en els estudis esmentats, hi trobam també la magistral ressenya del professor Alexander Fidora sobre l’Enchiridion lul·lià del nostre doctor Mons. Jordi Gayà.
En l’àmbit de les recensions, cal destacar el que és més que una nota de Joan Requesens i Piquer sobre l’obra del Dr. Josep Perarnau entorn del Compromís de Casp, posat en directa relació amb el cisma d’Occident, on es confirma la influència definitiva de Pero de Luna / Benet XIII en l’elecció de Ferran I, i com la família d’aquest en resultà, en definitiva, la triomfadora.
És a disposició dels usuaris de la Biblioteca Diocesana de Mallorca.
Santiago María Amer, tècnic auxiliar
© 2026 Biblioteca Diocesana de Mallorca
Tema de Anders Noren — Amunt ↑