Etiqueta: Ressenyes (Pàgina 2 de 2)

Enchiridion Theologicum Lullianum

Enchiridion Theologicum Lullianum

Gayà Estelrich, Jordi (ed.), Enchiridion Theologicum Lullianum. Grans Textos cristians 1. Ateneu Universitari Sant Pacià. Edicions de la Facultat de Teologia de Catalunya. Barcelona 2021.

L’Ateneu Universitari Sant Pacià inaugura una col·lecció destinada a posar a l’abast del públic de llengua catalana obres cabdals en el pensament cristià de tots els temps, seguint la línia de la benemèrita Col·lecció de Clàssics Grecs i Llatins Bernat Metge (1922-2016) i de les més recents “Clàssics del Cristianisme” (1988-2005) i “Clàssics del Cristianisme” del segle XX (2008-2016).

Començar pel beat Ramon Llull ha estat un magnífic encert. Tant perquè és l’autor de teologia en català més prolífic i conegut arreu, com per contribuir a divulgar-lo d’una manera pràctica entre els mateixos catalanoparlants, ja que redueixen sovint el seu coneixement a l’obra estrictament literària perquè no poden abordar-ne els textos teològics en llatí o accedeixen amb dificultat als escrits en llengua antiga. Serà característica d’aquesta col·lecció, com a la Bernat Metge, presentar els textos originals acarats amb llur traducció. En el cas de l’original català de Llull, s’ofereix una versió en llengua moderna del mateix text.

Amb igual encert s’ha comanat l’obra a Mons. Jordi Gayà Estelrich, sens dubte, un dels lul·listes actuals més competents per dur-la a terme.

Així tenim per primera vegada una espècie de suma lul·liana, en què és fàcil trobar els textos de les grans qüestions del seu sistema i es fa possible accedir als més divulgatius, el que s’ha anomenat lul·lisme popular, ben útil per a la mateixa predicació i catequesi, i no cal dir-ho, sobretot per a la teologia en qualsevol disciplina o vessant, que es podrà utilitzar ara, a partir d’aquí, sense haver de fer recerques exhaustives per la immensitat del corpus lul·lià.

Felicitam l’Ateneu Universitari Sant Pacià per la iniciativa d’aquesta valuosa obra de consulta que farà sens dubte tant de bé, i que ja és a disposició dels usuaris a la nostra Biblioteca Diocesana de Mallorca.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Alfredo Sánchez Bella

Alfredo Sánchez Bella

 

«Alfredo Sánchez Bella, un embajador entre las Américas y Europa», de Antoni Cañellas Mas (Ediciones TREA, 2015)

Ens complau tornar a rebre a la Biblioteca un exemplar del nostre consultor acadèmic i autor d’aquest llibre on s’estudia la política exterior i interior espanyola del franquisme des de la trajectòria biogràfica d’un dels seus protagonistes: Alfredo Sánchez Bella. En la seva tasca com a diplomàtic i polític exercí d’ambaixador a la República Dominicana, Colòmbia i Itàlia, i també fou Ministre d’Informació i Turisme a inicis dels anys 70.

L’obra ens introdueix a la seva joventut, temps on ja perfila el projecte d’una Espanya inspirada en els principis catòlics. Prossegueix amb el seu intent d’articular una Comunitat Hispànica de Nacions amb els països Iberoamericans. Tot seguit, continua amb la fundació del Centro Europeo de Documentación e Información (CEDI) presidit per Otto d’Habsburg, amb l’objectiu de facilitar la incorporació d’Espanya al procés de construcció europea. Ambdues estratègies diplomàtiques estan caracteritzades pel que fou la seva constant: integrar el nou Estat en els organismes internacionals sense alterar la seva essència ideològica.

Maria Bel Riera, auxiliar de biblioteca

Sobre Vicente Rodríguez Casado

Sobre Vicente Rodríguez Casado

«Sobre Vicente Rodríguez Casado: Pensamiento y acción de un intelectual», de César Olivera Serrano i Antonio Cañellas Mas

El nostre consultor acadèmic Antoni Cañellas Mas ha aportat a la Biblioteca l’exemplar del número 17 de la revista Ideas, editada per AEDOS (Asociación para el Estudio de la Doctrina Social de la Iglesia) on ell n’és coautor. Aquest llibre de ressenya biogràfica, ens transporta a l’Espanya dels anys 30 i posteriors de la mà de Vicente Rodríguez Casado, que fou historiador, polític i també fundador de diverses institucions i escoles a Espanya i a Iberoamèrica.

Els coautors entren en diàleg amb diversos historiadors a fi de sostreure múltiples idees sobre el pensament d’aquest intel·lectual, fent un recorregut per les etapes més importants de la seva vida, com fou la seva relació amb Catalunya, els viatges que va fer a Hispanoamèrica, la seva acció formativa a la Rábida i a la Universitat Complutense, incloent també notes sobre el seu perfil psicològic, la seva moral cristiana i el seu itinerari intel·lectual i polític.

Maria Bel Riera, auxiliar de biblioteca

Nova adquisició: Biografia d’Alberta Giménez

Alberta Giménez Adrover

«Alberta Giménez Adrover. Educadora, reformadora y fundadora (1837-1922)», de Pere Fullana Puigserver

Amb aquesta extensa biografia, donada amablement a aquesta Biblioteca per les religioses de la Puresa de Maria i editada pel CESAG el 2020, es prepara la commemoració  del centenari de la defunció de la seva fundadora. De la mà de l’historiador Pere Fullana, especialista en història religiosa i en pedagogia, es pot conèixer amb detall i en el seu degut context, la trajectòria vital d’Alberta Giménez: des dels seus orígens familiars, passant per la seva formació com a mestra elemental i el seu matrimoni amb Francisco Civera, fins al seu ingrés en la vida religiosa després de la seva viduïtat, amés de la seva tasca reformadora.

El llibre s’estructura en dotze capítols amb un ampli apèndix fotogràfic procedent de l’arxiu de la Casa Mare Puresa de Maria.

Amb aquesta obra es compleix el propòsit de la renovació biogràfica de la historiografia recent. És a dir, s’aconsegueix l’associació del pla individual i col·lectiu aclarint les claus culturals, socials i eclesials de la complexa contemporaneïtat.

Dr. Antoni Cañellas Mas, consultor acadèmic

Entrades més recents »