Etiqueta: Ressenyes (Pàgina 1 de 2)

Revista Catalana de Teologia 46/2 (2021)

Revista Catalana de Teologia, vol. 46/2 (2021), Ateneu Universitari de Sant Pacià: Facultat de Teologia de Catalunya.

Aquest número de la dita revista d’exegesi, patrística, teologia, litúrgia, història i dret canònic conté diverses col·laboracions d’un interès singular.

Podríem destacar-hi un article sobre la celebració en la litúrgia mossàrab d’Eduardo Pire Mayol en l’ofici, missa i benedicció del Diumenge del Ram, també en la projecció de les darreres reformes d’aquell ritu venerable i les seves relacions amb el romà i els altres d’expressió i origen llatins.

Ve la segona part del llarg i documentat estudi del benemèrit historiador caputxí fra Valentí Serra de Manresa sobre la Província de Framenors Caputxins de la Mare de Montserrat, de Catalunya i les Balears. Tocava, després de la dedicada a l’esclat revolucionari amb la consegüent florida martirial i les vicissituds annexes, la dedicada a la represa de postguerra, enmig de dificultats de tota mena, de les quals és un magnífic document, ja que pot ajudar a contemplar aquell període amb objectivitat, serenor i equilibri, enmig de la reconstrucció material, moral i espiritual que s’hi dugué a terme en l’àmbit de l’Orde, de la Província i missions, i per extensió de totes les altres realitats eclesials.

Ultra el que es refereix a Mallorca en els estudis esmentats, hi trobam també la magistral ressenya del professor Alexander Fidora sobre l’Enchiridion lul·lià del nostre doctor Mons. Jordi Gayà.

En l’àmbit de les recensions, cal destacar el que és més que una nota de Joan Requesens i Piquer sobre l’obra del Dr. Josep Perarnau entorn del Compromís de Casp, posat en directa relació amb el cisma d’Occident, on es confirma la influència definitiva de Pero de Luna / Benet XIII en l’elecció de Ferran I, i com la família d’aquest en resultà, en definitiva, la triomfadora.

És a disposició dels usuaris de la Biblioteca Diocesana de Mallorca.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

El Credo comentado por los Padres de la Iglesia

El Credo comentado por los Padres de la Iglesia, Madrid: Editorial Ciudad Nueva, 2018, 5 vols.

A més de La Biblia comentada por los Padres de la Iglesia, que tenim a la sala de lectura, l’editorial Ciudad Nueva presenta una altra monumental selecció de comentaris dels pares al símbol de la fe, el credo formulat pels primers concilis ecumènics de Nicea i Constantinoble.

Es tracta d’una obra preparada per Gerald L. Bray i editada per Thomas C. Oden. En castellà, dirigida per Eduardo Torres Moreno.

És particularment interessant el pròleg de l’editor, que se centra especialment en el valor ecumènic del símbol i la seva actualitat per partir al recobrament de la unitat perduda. Convergir en els comentaris dels Pares hi ajudarà certament.

Naturalment els volums es basen en la confessió trinitària, però la del Fill es desdobla en “El Senyor Jesucrist” i “El Senyor crucificat i ressuscitat”. El darrer volum està dedicat a la confessió de l’Església, una, santa, catòlica i apostòlica.

Aquesta magnífica col·lecció és a disposició de tots els usuaris de la Biblioteca Diocesana a la sala de lectura.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

La Bíblia comentada pels Sants Pares

Bíblia comentada pels Sants Pares: Nou Testament

La Biblia comentada por los Padres de la Iglesia, Madrid:  Editorial Ciudad Nueva, 2020 (2a edició), XII volums.

La benemèrita editorial Ciudad Nueva, que ha anat posant a disposició del públic les fonts patrístiques en llengua castellana, ens ofereix la segona edició de la monumental selecció de comentaris dels pares a la Sagrada Escriptura, del Gènesi a l’Apocalipsi.

Marcelo Merino Rodríguez dirigeix l’edició en castellà de l’obra preparada per Andrew Louth i editada per Thomas C. Oden.

No cal ponderar la importància dels comentaris que s’hi poden trobar fàcilment en seleccionar qualsevol passatge i més, quan la distribució és per grans blocs temàtics, dividint oportunament els mateixos llibres bíblics. Així, per exemple, els onze primers capítols del Gènesi ocupen el primer volum.

Últimament hem completat íntegrament la col·lecció, i, en total, tenim setze volums dedicats a l’Antic Testament (llibres històrics, sapiencials i profètics), i dotze al Nou Testament, amb els evangelis de sant Mateu i de sant Joan, desglossats en dos volums, 1a i 1b, i 4a i 4b, respectivament.

A disposició de tots els usuaris de la Biblioteca Diocesana a la sala de lectura.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Bíblia comentada pels Sants Pares: Antic Testament

Revista mallorquina «La Fe» (1844)

La Biblioteca Diocesana de Mallorca ha adquirit recentment els números de «La Fe: Revista Religiosa, Política y Literaria», de l’any 1844. Aquesta publicació, iniciativa de Josep Maria Quadrado i Tomàs Aguiló, es convertí en exponent de l’apologètica catòlica a Mallorca. Editada en dos volums enquadernats en cartoné, els seus continguts es distribueixen en les matèries que resa el subtítol.

Es tracta d’una empresa efímera, com fou el setmanari literari La Palma, també dirigit per Quadrado. La seva amistat amb Joaquim Roca Cornet, redactor del Diari de Barcelona i fundador de la revista La Religión (1837-1841) i, juntament amb Jaume Balmes, de La Civilización (1841-1843), inspirà a l’historiador balear per produir un model similar a l’illa. Una idea afavorida per l’experiència adquirida durant la seva estada a Madrid com articulista del periòdic El Católico.

Aquest seguit de propostes acceleraren la introducció a Espanya de la nova apologia nascuda al nord d´Europa, especialment a l’àrea francòfona dins del context de les revolucions liberals, i a l’àmbit germànic, davant el repte d’un nacionalisme arrelat en la cultura protestant, preàmbul de la Kulturkampf.

Entre alguns representants de la Renaixença catalana –tal és el cas de Joaquim Rubió Ors o Pau Piferrer−, a les pàgines de La Fe hi trobam altres signatures rellevants com la del misser Josep Vidal Pont. Catedràtic i membre del Partit Moderat, fou un dels introductors a l’illa del pensament catòlic renovador d’origen francès.

Sense defugir de l´escomesa dels temes candents, la revista incideix −sobretot− en els aspectes filosòfics i teològics per tal de desmuntar els anomenats errors doctrinals del món modern i les seves implicacions pràctiques; no per esfondrar-lo o fer-ne una esmena a la totalitat, sinó per tal de regenerar-lo amb la saba del catolicisme.

En conclusió, esteim enfront d’una font bibliogràfica important per a l’estudi d’un projecte catòlic amb anhels d´encarrilar la realitat contemporània, aleshores en procés de configuració.

Dr. Antoni Cañellas Mas, Consultor acadèmic

Obres completes de Joseph Ratzinger

Joseph Ratzinger, Obras completas. XVI vols. Biblioteca de Autores Cristianos (BAC). Madrid 2015-.

La Biblioteca Diocesana de Mallorca posa a disposició dels seus usuaris aquesta magna obra, cimera de la teologia del segle XX, que la BAC ens ofereix en presentació tan pulcra com manejable.

Els volums abracen tota la temàtica habitual en Joseph Ratzinger des de l’eclesiologia al comentari escripturístic, passant per la litúrgia i l’anàlisi del mateix quefer teològic en relació amb les circumstàncies sociològiques de cada moment històric, sobretot de la tempestuosa contemporaneïtat.

En aquest sentit, són particularment interessants les introduccions que fa el propi autor a cada volum, signant com a papa durant el seu pontificat i emèrit després de la renúncia. Són peces breus, però denses, que afinen particularment i fan pensar el lector sobre els temes esmentats. Es justificarien com a textos per si mateixos.

Com que encara no es disposa de tots els volums, a continuació ressenyam els que es troben ja a la sala de consulta: I, II, IV, VI/1, VI/2, VII/1, VII/2, VIII/2, X, XI i XII.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Nueva Donación: «Tratado de la perfección del Amor de Dios» de fray Luis de Granada

Hoy agradecemos desde aquí la nueva donación que ha recibido la Diocesana: El «Tratado de la perfección del Amor de Dios» de fray Luis de Granada, Tomo IV, parte I (1782) de las Obras del venerable dominico publicadas por Antonio de Sancha. Fue este uno de los grandes editores españoles de la segunda mitad del XVIII junto a Joaquín Ibarra (y su viuda e hijos) en Madrid y los hermanos Orga en Valencia. Grande no sólo por la calidad de su impresión y el volumen de su trabajo: sin las tertulias que su hospitalidad generaba entre lo más granado de la política y la intelectualidad española, y sin el arrojo que le movió a lanzarse a la aventura editorial de dar a conocer a nuestros clásicos ―no siempre con fortuna económica―, no se entendería la cultura de aquellos días y los todavía nuestros, a pesar de todo.

Ciertamente, apostar por fray Luis de Granada a finales del XVIII no era apostar al albur: constituyó uno de los dos faros ―el otro fue santa Teresa― que mantuvo en el candelero la espiritualidad española del XVI en aquel otro tiempo. Gracias a que sus obras no cayeron entonces de las prensas españolas (las de Granada comparecieron en 1701, 1711, 1730, 1756, 1767, 1781, 1786, 1788 y 1800), fue posible recuperar otros nombres ligados a ellas que hoy nos parecen no menos indiscutibles de aquella gloriosa época para la expresión castellana del Espíritu (Juan de Ávila, por ejemplo, gracias al elogio de fray Luis de Granada, para impulsar definitivamente la beatificación del de Almodóvar del Campo; o el otro fray Luis, el de León, como editor de la santa de Tormes, además de por sus méritos como poeta y traductor bíblico). Al abrigo de todos ellos descubrirán nuestros ilustrados aquel limpio modo de hacer presente al Dios encarnado que les era característico; unos modos que algunos pensaban ―y piensan― sólo dados a la filosofía y la ciencia cuando discurren sobre asuntos materiales y morales. Nobles y no tanto, castizos y afrancesados, religiosos y laicos… Feijoo, Mayans, Isla, Olavide, Cadalso, Jovellanos, Marchena… todos bebieron en estas fuentes para dejar en ellos un poso que los distinguía fueran donde fueran.

Dos de esas ediciones se deben a las prensas de Sancha, la que comenzó en 1781 y la que lo hizo en 1786. Las dos son la misma, compuesta por 19 volúmenes en cuarto, diferenciándose únicamente en la numeración: la edición original distingue volúmenes y partes mientras que la posterior reimpresión los numera correlativamente sin más complicaciones. La donación, pues, pertenece a la primera edición de Sancha, ya disponible en la Diocesana en la posterior reimpresión, de la que conserva 10 volúmenes (más un segundo perteneciente a la primera ―muestra de la intercambiabilidad entre ambas― para hacer 11 en total). Mostramos aquí el volumen donado, encuadernado en pergamino, junto a los otros volúmenes a los que acompañará, en piel con motivos dorados.

P. S. 1: Estos otros volúmenes, hoy maltrechos por la carcoma, fueron adquiridos por la Biblioteca del Seminario en 1828, según se nos informa en la primera página de todos ellos. Quizá la colección completa: una hoja volandera situada en el mismo volumen que repite la donación, el 7, señala que dicho volumen fue rescatado por el benemérito presbítero Mn. Gabriel Adrover Bauzà en 1920, en una librería de lance de Felanitx, donde estaba a la venta. Ojalá una feliz coincidencia como aquella, un siglo más tarde, nos permita recuperar la colección completa o, como mínimo, el volumen que falta de la gran edición de que disponemos en la Diocesana, la de la Real Compañía, editada en folio español en 1800, manca del primer tomo.

P. S. 2: Como por ensalmo, trabajando estos días en la restauración del orden del fondo antiguo de la Diocesana, ha aparecido la copia completa de las Obras de fray Luis de Granada que publicara en 1800 la Imprenta de la Real Compañía. Sepan, pues, los lectores que en breve podrán disfrutar de ella.

Dr. José Manuel Díaz, consultor académico

 

Obres completes de sant Jeroni

San Jerónimo, Obras completas. Edición bilingüe promovida por la Orden de San Jerónimo (IX volúmenes + II de epistolario). Biblioteca de Autores Cristianos (BAC). Madrid 1995-2010

Dins el propòsit formulat per la direcció de la Biblioteca Diocesana de Mallorca de completar la disponibilitat de totes les obres publicades a la Biblioteca d’Autors Cristians, figura, en un dels primers llocs, acabar de completar l’extensa obra dels Pares de l’Església que hi és present. El fàcil accés a textos cabdals per a la producció i la investigació teològica en la llengua original, en el cas sobretot dels pares llatins, així ho aconsella, a més de poder disposar-ne d’una traducció acarada ben propera, com és la castellana.

No cal destacar la importància de sant Jeroni com a traductor i comentador bíblic amb el seu gran pes dins l’Església d’expressió, cultura i tradició llatines. La seva agudesa filosòfica i la seva profunda vivència mística li donen permanent actualitat quan cercam llum sobre qualque punt bíblic o ens volem ajudar de comentaris fets a posta per a l’exegesi o la predicació, també i singularment homilètica.

També, certament, és interessant el Jeroni dels tractats, les polèmiques i l’epistolari, interessat i intervinent en tots els afers importants de l’Església del seu temps, dels debats doctrinals a l’espiritualitat, amb l’empremta del seu caràcter fort i apassionat.

Perquè els usuaris de la Biblioteca Diocesana de Mallorca puguin ajudar-se de la doctrina del “Doctor il·luminat de les Escriptures” que canten els antics goigs, els en mostram la col·lecció disponible, amb les noves i recents adquisicions:

 

Vol. I: Comentarios a los Salmos. Comentario a San Marcos

Vol. II: Comentario a Mateo y otros escritos

Vol. IIIa: Comentarios a los Profetas Menores

Vol. IIIb: Comentarios a los Profetas Menores

Vol. IV: Cuestiones relativas al Antiguo Testamento

Vol. Va: Comentario a Ezequiel (Libros I-VIII)

Vol. Vb: Comentario a Ezequiel (Libros IX-XIV). Comentario al profeta Daniel

Vol. VIa: Comentario a Isaías (Libros I-XII)

Vol. VIb: Comentario a Isaías (Libros XIII-XVIII)

Vol. VII: Comentario al profeta Jeremías (Libros I-VI)

Vol. VIII: Tratados apologéticos

Vol. IX: Comentarios paulinos

Vol. Xa: Epistolario I (Cartas 1-85**)

Vol. Xb: Epistolario II (Cartas 86-154**)

 

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Escritos de San Junípero Serra

San Junípero Serra, Escritos, Publicaciones del Instituto Teológico OFM, Murcia: 2015, 883 pp.

La Diocesana, en su compromiso con los testimonios de santidad que Dios ha suscitado en estas tierras (a veces, viniendo a o saliendo de ellas), y para contribuir a la animación de su estudio y difusión, acaba de adquirir la reedición, en un solo volumen, de la selección del epistolario del santo que publicara en cinco volúmenes el franciscano Salustiano Vicedo al conmemorarse el segundo centenario de su muerte (1984). Por fin, fray Junípero veía sus palabras en letra de molde en su tierra de origen, después de hacerlo en su tierra de acogida en la edición canónica de la Academy of American Franciscan History (1955-1956) preparada por el benemérito franciscano Antonine Tibesar. E incorporaba a ésta las epístolas descubiertas durante la redacción de la positio historica cerrada en 1981 que dio lugar a la beatificación de fray Junípero en 1988 y su posterior canonización de 2013. Lamentamos, de todas maneras, que no se haya aprovechado la ocasión para situar estas epístolas, las del “suplemento” de 1984 en su lugar cronológico y para incorporar los cuatro sermones que se conservan del santo, dando así a conocer mejor su pensamiento al público en general que puede acceder a este práctico volumen, y esperamos que su éxito sirva para animar a editar y traducir las lecciones latinas (y lo haga, por una vez, inicialmente en su tierra). Caetera desiderantur.

P.S. Hemos comprobado con tristeza que, en el trasvase, por fallo editorial se han perdido, al menos, las últimas páginas del suplemento (desde la cuarta línea desde el final de la p. 258 a la sexta línea desde el final de la p. 261 del volumen V), deseando que se resuelva en su reimpresión.

Dr. José Manuel Díaz, consultor académico

 

Comprendre la Seu

Bauzà i Bauzà, Joan, Comprendre la Seu. Una mirada gòtica a la Catedral de Mallorca. Magatzem Can Toni 158. Edicions Documenta Balear. Palma 2021.

Mn. Joan Bauzà, canonge, ens ofereix una nova publicació sobre la Seu. Aquest llibre relativament breu de 154 pàgines resumeix i refon algunes de les seves aportacions anteriors sobre la Catedral de Mallorca, amb el gran mèrit de situar l’edificació en el seu marc referencial, cosa que pot ajudar molt a qui s’hi acosta de prim compte per primera vegada.

En efecte, és cabdal comprendre el món medieval per aproximar-s’hi amb coneixement de causa i l’autor procura oferir-ne una breu síntesi en l’art, l’arquitectura, el món intel·lectual i l’eclesiàstic, i tot això contextualitzat en la ciutat [de Mallorca] i l’espai geopolític [catalanoaragonès] concrets que la varen veure néixer, la feren créixer i la dugueren a la culminació.

És prou difícil resumir coneixements i èpoques tan amples, emperò l’autor ho aconsegueix en general, particularment bé pel que fa a l’art gòtic i al coneixement i l’espiritualitat medievals. Si el lector resta amb ganes de més desenvolupament o de qualque matisació, això mateix l’esperona a cercar-los amb més avidesa.

Per donació generosa del mateix Mn. Joan Bauzà, es troba ja a disposició dels usuaris de la Biblioteca Diocesana de Mallorca.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

 

Revista Catalana de Teologia 46/1 (2021)

Revista Catalana de Teologia 46/1 (2021), Ateneu Universitari de Sant Pacià, Facultat de Teologia de Catalunya

Aquest número de la revista d’exegesi, patrística, teologia, litúrgia, història i dret canònic, que tenim a la nostra biblioteca a disposició de tots els usuaris, conté diverses col·laboracions d’un interès singular. Hi destaca en patrística un acurat article del Dr. Sebastià Janeras sobre l’itinerari d’Egèria, en què presenta les vivències i àdhuc els sentiments de la famosa pelegrina als llocs sants amb les precises dades que aporta sobre tantes qüestions de la vida cristiana i quotidiana del món de l’antiguitat tardana.

En exegesi i filosofia de la ciència també hi trobam aportacions rellevants sobre temes tan actuals com el desafiament gnòstic i la mecànica quàntica, així com d’altres aspectes històrics, entre els quals l’estudi d’un sermó pronunciat a Inca per sant Vicent Ferrer a càrrec de l’especialista en el gran predicador P. Alfonso Esponera Cerdán OP.

Però sens dubte el que més hi destaca és el llarg i documentat estudi del benemèrit historiador caputxí fra Valentí Serra de Manresa sobre “Els caputxins de Catalunya i la revolució de juliol de 1936”. Les vicissituds que sofrí la província dels frares menors caputxins de Catalunya en aquell període tan convuls hi són explicades de manera rigorosa i objectiva, des de les víctimes martirials estrictes fins als refugiats interiors i exiliats, les ajudes des de l’exterior, la repercussió pública arreu d’Europa i Amèrica (per les missions de la província fonamentalment), el culte clandestí i la col·laboració arriscada dels tercerols i altres membres de confiança d’aquella família franciscana. Naturalment aporta també moltes dades de la història general i del context eclesiàstic i civil de l’Espanya en guerra civil i pugna de totalitarismes, en especial de la revolució anarcomarxista en zona nominalment republicana, i l’Europa convulsa d’entreguerres.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

« Entrades més antigues