Biblioteca Diocesana de Mallorca

Bisbat de Mallorca

Etiqueta: Ressenyes (Pàgina 1 de 2)

Darrer número de la revista «Comprendre: revista catalana de filosofia»

3 d'agost de 2023 /

Comprendre: Revista Catalana de Filosofia. Vol. 25/1. 2023. Facultat de Filosofia la Salle. Universitat Ramon Llull.

Aquest número de la dita revista conté diverses col·laboracions d’interès, entre les quals destaca la dedicada a uns textos teològics de Simone Weil, la coneguda activista intel·lectual i política, on, com destaca l’autora, Carmen Herrando, professora de la Universitat catòlica San Jorge de Saragossa, resta comprovat com el dit personatge, procedent d’ambients jueus laics, romangué al llindar de l’Església tota la vida, a semblança d’alguns catecúmens dels segles primers. Això no obstant, defensà sempre la presència real de Jesucrist a l’Eucaristia i s’aproximà molt al concepte genuí de sagrament, com es pot copsar en la seva correspondència i relació amb personatges catòlics de la Resistència francesa entorn de la Segona Guerra mundial.

És a disposició dels usuaris de la Biblioteca Diocesana de Mallorca.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Un postincunable de 1517

30 de maig de 2023 /

Es troba al prestatge segon del Depòsit 1 de la Biblioteca Diocesana, amb la signatura 0215, aquest exemplar de la Catena Aurea o comentaris als quatre evangelis del doctor de l’Església sant Tomàs d’Aquino, prevere de l’Orde de Predicadors, anomenat el Doctor comú per la importància del seu mestratge en l’Església universal.

Com pot apreciar-se a les fotografies de la portada i del colofó, finalitzà la impressió a París, a la Universitat, el 30 d’agost de 1517, a costes del llibreter d’aquella famosa acadèmia de la Cristiandat Jean Petit. L’estat de conservació interior de l’obra és bo i prou llegible en nets caràcters gòtics propis de les primeres èpoques de la impremta, llevat de les primeres i darreres pàgines en contacte amb les cobertes de pergamí.

Sembla que podem resseguir-ne la procedència per notes manuscrites a les dites pàgines que ens informen en llatí que fou de fra Vicent Palerm l’any 1747, però abans havia estat del noviciat del Convent de Sant Domingo de la ciutat de Mallorques. I una altra nota manuscrita més extensa en català ens diu, en grafia moderna: «Aquest llibre és del magnífic ns. Francesc de S[a]noguera [i] ara lo té Francesc Antich, lo qual fonc comprat en lo encant de dit senyor per Mo[ssèn] Jaume de Sta.[cíli]a, prevere, del qual és ara. Fet a (…) de maig 1598».

El títol complet és Cathena vere aurea: opus videlicet insigne sanctissimi et excellentisimi doctoris diví Thome Aq^atis in q^utor evâgelia subtilissimo vinculo cônexa, seguit de la «marca» o senyal elegantment reproduït de l’editor amb el seu nom en grafia francesa antiga, Jehan Petit, que apareix llatinitzat a baix en la indicació del seu establiment: Venundatur in edibus Ioannis Parvi·

El nombre de folis és 313 (CCCxiii) i acaba amb unes copioses taules o índexs de matèries que remeten a l’evangeli corresponent per les mateixes paraules del Senyor.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Una pequeña joya de la historia de la Iglesia en Mallorca: un códice manuscrito del siglo XV

14 de febrer de 2023 /

Desde la Biblioteca Diocesana nos complace presentar al público una de sus joyas más preciosas y escondidas del siglo XV: el códice manuscrito del libro de las horas de algún distinguido miembro de una de las órdenes que más bien hicieron en estas tierras, la ya extinta de los hospitalarios de san Antonio. Del mal al que se enfrentaron y la gratitud de que fueron objeto desde su llegada con Jaime I dan cuenta las fiestas que celebran a su santo protector muchos pueblos de la isla, hoy tan olvidadas del calor de la gratitud original. Como su título indica, aquella orden estaba dedicada al cuidado de los enfermos de ergotismo, el llamado fuego de san Antonio. En Palma tenían su convento y su hospital en la calle san Miquel, donde todavía se conserva la pequeña Iglesia levantada sobre la original en el siglo XVIII.

De la fe que nutría sus trabajos da cuenta esta pequeña joya para la oración. Pequeña porque son 196 folios de apenas 11×16 cm (la caja del texto es aún más pequeña, justo la mitad) escritos todos en latín en letra gótica tardía de estilo francés por dos amanuenses distintos. Joya, porque está escrito en vitela (la piel más preciada para este tipo de trabajos) y con multitud de capitales dibujadas en distintos colores y hasta doradas (por desgracia, ha perdido —y desde hace siglos, a juzgar por la huella del tiempo- la portada de todas las secciones, donde seguramente habría imágenes miniadas). De oración, porque contiene un libro de las horas que sigue por lo general el uso romano.

“Por lo general”, digo, porque no deja de tener su particularidad. La incorporación, en 1502, de la iglesia y la cofradía de cuidados hospitalarios del otro san Antonio de la ciudad, el de Padua (que estaba situado en la actual plaza de la puerta de san Antonio), bajo el gobierno del Comendador de los antonianos, nos ha permitido datar de manera aproximada ―a falta de portada y colofón― el final de la redacción del texto. Por consiguiente, estimamos que la edición de dicho códice manuscrito ―considerando sus distintas etapas de elaboración― debe comprenderse entre los años 1461 (fecha de inicio) y 1502 (final de la redacción). Y es que este libro de las horas es el único que hemos encontrado, en los amplísimos catálogos internacionales al que este debería añadirse, que recoja simultáneamente las oraciones a san Antón (san Antonio de Viena de Francia, lugar de la fundación de la orden) y san Antonio de Padua (ff. 130v y 131), algo que tiene sentido en Palma de Mallorca, precisamente, y a partir de esa fecha. Lo curioso del caso es que no se recoge en el calendario del libro la fiesta de san Antón, por lo que, dado que el calendario y la mayor parte del texto son de una mano y esas oraciones a los santos homónimos y otras partes del códice son de otra, hemos de suponer que el usuario final del mismo se hizo con un ébauche, un modelo estandarizado de libro de las horas (de un scriptorium de fama internacional, probablemente francés), con algunas secciones en blanco a completar con devociones propias o según la costumbre del lugar (las hojas en blanco se conservan todas con su falsilla de 17 líneas), cuya copia se podía encargar ya a algún amanuense local, que habría sido aquel que completa el texto.

Por la riqueza del texto estándar no sería de extrañar que, en nuestro caso, lo hubiera encargado el propio Comendador que obtuvo aquella unificación por bula de Alejandro VI, el presbítero Pedro Puig. Algo de lo que sólo nos podría sacar de dudas el inventario de los bienes de la orden antes de su venta, que se conserva en el Archivo Diocesano de Mallorca (IV,32,8), siendo sus primeros adquirentes Nicolás y Ramón Cererols Santandreu.

Finalmente cabe recordar al padre Melchor Massot (+1953), añorado organista de santa Eulalia, como donante de este ejemplar a la biblioteca del Seminario, donde se ha conservado hasta hoy en un magnífico estado con la signatura SS-2, nuevamente catalogada. Y que este estado es de agradecer en buena medida a la estupenda encuadernación decimonónica en cuero gofrado a dos colores, corte y fileteado dorado que le puso en su día el padre Antonio Cladera y Mayol (+1897), beneficiado de la Catedral. 

Dr. José Manuel Díaz, consultor académico

 

Revista Catalana de Teologia 46/2 (2021)

25 de gener de 2023 /

Revista Catalana de Teologia, vol. 46/2 (2021), Ateneu Universitari de Sant Pacià: Facultat de Teologia de Catalunya.

Aquest número de la dita revista d’exegesi, patrística, teologia, litúrgia, història i dret canònic conté diverses col·laboracions d’un interès singular.

Podríem destacar-hi un article sobre la celebració en la litúrgia mossàrab d’Eduardo Pire Mayol en l’ofici, missa i benedicció del Diumenge del Ram, també en la projecció de les darreres reformes d’aquell ritu venerable i les seves relacions amb el romà i els altres d’expressió i origen llatins.

Ve la segona part del llarg i documentat estudi del benemèrit historiador caputxí fra Valentí Serra de Manresa sobre la Província de Framenors Caputxins de la Mare de Montserrat, de Catalunya i les Balears. Tocava, després de la dedicada a l’esclat revolucionari amb la consegüent florida martirial i les vicissituds annexes, la dedicada a la represa de postguerra, enmig de dificultats de tota mena, de les quals és un magnífic document, ja que pot ajudar a contemplar aquell període amb objectivitat, serenor i equilibri, enmig de la reconstrucció material, moral i espiritual que s’hi dugué a terme en l’àmbit de l’Orde, de la Província i missions, i per extensió de totes les altres realitats eclesials.

Ultra el que es refereix a Mallorca en els estudis esmentats, hi trobam també la magistral ressenya del professor Alexander Fidora sobre l’Enchiridion lul·lià del nostre doctor Mons. Jordi Gayà.

En l’àmbit de les recensions, cal destacar el que és més que una nota de Joan Requesens i Piquer sobre l’obra del Dr. Josep Perarnau entorn del Compromís de Casp, posat en directa relació amb el cisma d’Occident, on es confirma la influència definitiva de Pero de Luna / Benet XIII en l’elecció de Ferran I, i com la família d’aquest en resultà, en definitiva, la triomfadora.

És a disposició dels usuaris de la Biblioteca Diocesana de Mallorca.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

El Credo comentado por los Padres de la Iglesia

20 de gener de 2023 /

El Credo comentado por los Padres de la Iglesia, Madrid: Editorial Ciudad Nueva, 2018, 5 vols.

A més de La Biblia comentada por los Padres de la Iglesia, que tenim a la sala de lectura, l’editorial Ciudad Nueva presenta una altra monumental selecció de comentaris dels pares al símbol de la fe, el credo formulat pels primers concilis ecumènics de Nicea i Constantinoble.

Es tracta d’una obra preparada per Gerald L. Bray i editada per Thomas C. Oden. En castellà, dirigida per Eduardo Torres Moreno.

És particularment interessant el pròleg de l’editor, que se centra especialment en el valor ecumènic del símbol i la seva actualitat per partir al recobrament de la unitat perduda. Convergir en els comentaris dels Pares hi ajudarà certament.

Naturalment els volums es basen en la confessió trinitària, però la del Fill es desdobla en “El Senyor Jesucrist” i “El Senyor crucificat i ressuscitat”. El darrer volum està dedicat a la confessió de l’Església, una, santa, catòlica i apostòlica.

Aquesta magnífica col·lecció és a disposició de tots els usuaris de la Biblioteca Diocesana a la sala de lectura.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

La Bíblia comentada pels Sants Pares

2 de desembre de 2022 /

Bíblia comentada pels Sants Pares: Nou Testament

La Biblia comentada por los Padres de la Iglesia, Madrid:  Editorial Ciudad Nueva, 2020 (2a edició), XII volums.

La benemèrita editorial Ciudad Nueva, que ha anat posant a disposició del públic les fonts patrístiques en llengua castellana, ens ofereix la segona edició de la monumental selecció de comentaris dels pares a la Sagrada Escriptura, del Gènesi a l’Apocalipsi.

Marcelo Merino Rodríguez dirigeix l’edició en castellà de l’obra preparada per Andrew Louth i editada per Thomas C. Oden.

No cal ponderar la importància dels comentaris que s’hi poden trobar fàcilment en seleccionar qualsevol passatge i més, quan la distribució és per grans blocs temàtics, dividint oportunament els mateixos llibres bíblics. Així, per exemple, els onze primers capítols del Gènesi ocupen el primer volum.

Últimament hem completat íntegrament la col·lecció, i, en total, tenim setze volums dedicats a l’Antic Testament (llibres històrics, sapiencials i profètics), i dotze al Nou Testament, amb els evangelis de sant Mateu i de sant Joan, desglossats en dos volums, 1a i 1b, i 4a i 4b, respectivament.

A disposició de tots els usuaris de la Biblioteca Diocesana a la sala de lectura.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Bíblia comentada pels Sants Pares: Antic Testament

Revista mallorquina «La Fe» (1844)

15 d'octubre de 2022 /

La Biblioteca Diocesana de Mallorca ha adquirit recentment els números de «La Fe: Revista Religiosa, Política y Literaria», de l’any 1844. Aquesta publicació, iniciativa de Josep Maria Quadrado i Tomàs Aguiló, es convertí en exponent de l’apologètica catòlica a Mallorca. Editada en dos volums enquadernats en cartoné, els seus continguts es distribueixen en les matèries que resa el subtítol.

Es tracta d’una empresa efímera, com fou el setmanari literari La Palma, també dirigit per Quadrado. La seva amistat amb Joaquim Roca Cornet, redactor del Diari de Barcelona i fundador de la revista La Religión (1837-1841) i, juntament amb Jaume Balmes, de La Civilización (1841-1843), inspirà a l’historiador balear per produir un model similar a l’illa. Una idea afavorida per l’experiència adquirida durant la seva estada a Madrid com articulista del periòdic El Católico.

Aquest seguit de propostes acceleraren la introducció a Espanya de la nova apologia nascuda al nord d´Europa, especialment a l’àrea francòfona dins del context de les revolucions liberals, i a l’àmbit germànic, davant el repte d’un nacionalisme arrelat en la cultura protestant, preàmbul de la Kulturkampf.

Entre alguns representants de la Renaixença catalana –tal és el cas de Joaquim Rubió Ors o Pau Piferrer−, a les pàgines de La Fe hi trobam altres signatures rellevants com la del misser Josep Vidal Pont. Catedràtic i membre del Partit Moderat, fou un dels introductors a l’illa del pensament catòlic renovador d’origen francès.

Sense defugir de l´escomesa dels temes candents, la revista incideix −sobretot− en els aspectes filosòfics i teològics per tal de desmuntar els anomenats errors doctrinals del món modern i les seves implicacions pràctiques; no per esfondrar-lo o fer-ne una esmena a la totalitat, sinó per tal de regenerar-lo amb la saba del catolicisme.

En conclusió, esteim enfront d’una font bibliogràfica important per a l’estudi d’un projecte catòlic amb anhels d´encarrilar la realitat contemporània, aleshores en procés de configuració.

Dr. Antoni Cañellas Mas, Consultor acadèmic

Obres completes de Joseph Ratzinger

9 de juliol de 2022 /

Joseph Ratzinger, Obras completas. XVI vols. Biblioteca de Autores Cristianos (BAC). Madrid 2015-.

La Biblioteca Diocesana de Mallorca posa a disposició dels seus usuaris aquesta magna obra, cimera de la teologia del segle XX, que la BAC ens ofereix en presentació tan pulcra com manejable.

Els volums abracen tota la temàtica habitual en Joseph Ratzinger des de l’eclesiologia al comentari escripturístic, passant per la litúrgia i l’anàlisi del mateix quefer teològic en relació amb les circumstàncies sociològiques de cada moment històric, sobretot de la tempestuosa contemporaneïtat.

En aquest sentit, són particularment interessants les introduccions que fa el propi autor a cada volum, signant com a papa durant el seu pontificat i emèrit després de la renúncia. Són peces breus, però denses, que afinen particularment i fan pensar el lector sobre els temes esmentats. Es justificarien com a textos per si mateixos.

Com que encara no es disposa de tots els volums, a continuació ressenyam els que es troben ja a la sala de consulta: I, II, IV, VI/1, VI/2, VII/1, VII/2, VIII/2, X, XI i XII.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Nueva Donación: «Tratado de la perfección del Amor de Dios» de fray Luis de Granada

21 de juny de 2022 /

Hoy agradecemos desde aquí la nueva donación que ha recibido la Diocesana: El «Tratado de la perfección del Amor de Dios» de fray Luis de Granada, Tomo IV, parte I (1782) de las Obras del venerable dominico publicadas por Antonio de Sancha. Fue este uno de los grandes editores españoles de la segunda mitad del XVIII junto a Joaquín Ibarra (y su viuda e hijos) en Madrid y los hermanos Orga en Valencia. Grande no sólo por la calidad de su impresión y el volumen de su trabajo: sin las tertulias que su hospitalidad generaba entre lo más granado de la política y la intelectualidad española, y sin el arrojo que le movió a lanzarse a la aventura editorial de dar a conocer a nuestros clásicos ―no siempre con fortuna económica―, no se entendería la cultura de aquellos días y los todavía nuestros, a pesar de todo.

Ciertamente, apostar por fray Luis de Granada a finales del XVIII no era apostar al albur: constituyó uno de los dos faros ―el otro fue santa Teresa― que mantuvo en el candelero la espiritualidad española del XVI en aquel otro tiempo. Gracias a que sus obras no cayeron entonces de las prensas españolas (las de Granada comparecieron en 1701, 1711, 1730, 1756, 1767, 1781, 1786, 1788 y 1800), fue posible recuperar otros nombres ligados a ellas que hoy nos parecen no menos indiscutibles de aquella gloriosa época para la expresión castellana del Espíritu (Juan de Ávila, por ejemplo, gracias al elogio de fray Luis de Granada, para impulsar definitivamente la beatificación del de Almodóvar del Campo; o el otro fray Luis, el de León, como editor de la santa de Tormes, además de por sus méritos como poeta y traductor bíblico). Al abrigo de todos ellos descubrirán nuestros ilustrados aquel limpio modo de hacer presente al Dios encarnado que les era característico; unos modos que algunos pensaban ―y piensan― sólo dados a la filosofía y la ciencia cuando discurren sobre asuntos materiales y morales. Nobles y no tanto, castizos y afrancesados, religiosos y laicos… Feijoo, Mayans, Isla, Olavide, Cadalso, Jovellanos, Marchena… todos bebieron en estas fuentes para dejar en ellos un poso que los distinguía fueran donde fueran.

Dos de esas ediciones se deben a las prensas de Sancha, la que comenzó en 1781 y la que lo hizo en 1786. Las dos son la misma, compuesta por 19 volúmenes en cuarto, diferenciándose únicamente en la numeración: la edición original distingue volúmenes y partes mientras que la posterior reimpresión los numera correlativamente sin más complicaciones. La donación, pues, pertenece a la primera edición de Sancha, ya disponible en la Diocesana en la posterior reimpresión, de la que conserva 10 volúmenes (más un segundo perteneciente a la primera ―muestra de la intercambiabilidad entre ambas― para hacer 11 en total). Mostramos aquí el volumen donado, encuadernado en pergamino, junto a los otros volúmenes a los que acompañará, en piel con motivos dorados.

P. S. 1: Estos otros volúmenes, hoy maltrechos por la carcoma, fueron adquiridos por la Biblioteca del Seminario en 1828, según se nos informa en la primera página de todos ellos. Quizá la colección completa: una hoja volandera situada en el mismo volumen que repite la donación, el 7, señala que dicho volumen fue rescatado por el benemérito presbítero Mn. Gabriel Adrover Bauzà en 1920, en una librería de lance de Felanitx, donde estaba a la venta. Ojalá una feliz coincidencia como aquella, un siglo más tarde, nos permita recuperar la colección completa o, como mínimo, el volumen que falta de la gran edición de que disponemos en la Diocesana, la de la Real Compañía, editada en folio español en 1800, manca del primer tomo.

P. S. 2: Como por ensalmo, trabajando estos días en la restauración del orden del fondo antiguo de la Diocesana, ha aparecido la copia completa de las Obras de fray Luis de Granada que publicara en 1800 la Imprenta de la Real Compañía. Sepan, pues, los lectores que en breve podrán disfrutar de ella.

Dr. José Manuel Díaz, consultor académico

 

Obres completes de sant Jeroni

24 d'abril de 2022 /

San Jerónimo, Obras completas. Edición bilingüe promovida por la Orden de San Jerónimo (IX volúmenes + II de epistolario). Biblioteca de Autores Cristianos (BAC). Madrid 1995-2010

Dins el propòsit formulat per la direcció de la Biblioteca Diocesana de Mallorca de completar la disponibilitat de totes les obres publicades a la Biblioteca d’Autors Cristians, figura, en un dels primers llocs, acabar de completar l’extensa obra dels Pares de l’Església que hi és present. El fàcil accés a textos cabdals per a la producció i la investigació teològica en la llengua original, en el cas sobretot dels pares llatins, així ho aconsella, a més de poder disposar-ne d’una traducció acarada ben propera, com és la castellana.

No cal destacar la importància de sant Jeroni com a traductor i comentador bíblic amb el seu gran pes dins l’Església d’expressió, cultura i tradició llatines. La seva agudesa filosòfica i la seva profunda vivència mística li donen permanent actualitat quan cercam llum sobre qualque punt bíblic o ens volem ajudar de comentaris fets a posta per a l’exegesi o la predicació, també i singularment homilètica.

També, certament, és interessant el Jeroni dels tractats, les polèmiques i l’epistolari, interessat i intervinent en tots els afers importants de l’Església del seu temps, dels debats doctrinals a l’espiritualitat, amb l’empremta del seu caràcter fort i apassionat.

Perquè els usuaris de la Biblioteca Diocesana de Mallorca puguin ajudar-se de la doctrina del “Doctor il·luminat de les Escriptures” que canten els antics goigs, els en mostram la col·lecció disponible, amb les noves i recents adquisicions:

 

Vol. I: Comentarios a los Salmos. Comentario a San Marcos

Vol. II: Comentario a Mateo y otros escritos

Vol. IIIa: Comentarios a los Profetas Menores

Vol. IIIb: Comentarios a los Profetas Menores

Vol. IV: Cuestiones relativas al Antiguo Testamento

Vol. Va: Comentario a Ezequiel (Libros I-VIII)

Vol. Vb: Comentario a Ezequiel (Libros IX-XIV). Comentario al profeta Daniel

Vol. VIa: Comentario a Isaías (Libros I-XII)

Vol. VIb: Comentario a Isaías (Libros XIII-XVIII)

Vol. VII: Comentario al profeta Jeremías (Libros I-VI)

Vol. VIII: Tratados apologéticos

Vol. IX: Comentarios paulinos

Vol. Xa: Epistolario I (Cartas 1-85**)

Vol. Xb: Epistolario II (Cartas 86-154**)

 

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

« Entrades més antigues

© 2024 Biblioteca Diocesana de Mallorca

Tema de Anders Noren — Amunt ↑