Blog de la Biblioteca - Biblioteca Diocesana de Mallorca

Memòria dels treballs subvencionats pel Consell Insular de Mallorca: curs 2024-2025

27 d'agost de 2025 / Biblioteca Diocesana de Mallorca

La Biblioteca Diocesana de Mallorca rep anualment del Consell Insular de Mallorca una subvenció nominativa de 25.000€ destinada a dur a terme una sèrie de punts constitutius del projecte anual que es presenta a dita institució, la memòria del qual es enviada també anualment, passant pel control d’una auditoria.

Per al curs 2024-2025, la Biblioteca va rebre l’avantdita quantitat subvencionada mitjançant la qual s’aconseguí realitzar els objectius de llur projecte, la relació abreujada dels quals es troben a continuació.

Jo, com a director, en nom de la Biblioteca i de la Diòcesi de Mallorca, agraesc al Consell Insular el seu generós sufragi a favor de la conservació i projecció de la tradició i heretat culturals de l’Església de Mallorca.

Objectius acomplerts del projecte subvencionat del curs acadèmic 2024-2025:

En referència als Fons actuals:

- S’ha dut a terme la segona fase d’expurgació dels exemplars provinents de donacions, ubicats a les prestatgeries centrals del dipòsit III.
- S’ha fet una tria dins la prestatgeria central d’aquest dipòsit, i s’hi han deixat els llibres d’interès. Se n’han tret per expurgació uns 300 exemplars repetits, o que no eren pròpiament del context del fons de la Biblioteca. Per tal de crear nou espai, s’han recol·locat els exemplars que resten a les prestatgeries de forma correlativa, emplenant així els espais buits. Els llibres expurgats s’han exposat com a donatiu.
- Durant aquest curs el personal de la Biblioteca Diocesana ha rebut formació específica en catalogació des del Servei de Documentació i Arxiu de la Universitat de les Illes Balears. Aquesta formació ha inclòs l’ús del format MARC21 per la descripció bibliogràfica, combinat amb el sistema de gestió bibliotecària Sierra. Gràcies a aquesta instrucció s’ha pogut elaborar una guia de catalogació actualitzada, segons les directrius que utilitzen a la xarxa de Biblioteques de la Universitat de les Illes Balears. Per tal d’unificar i harmonitzar els registres catalogats recentment amb el sistema emprat per la Universitat de les Illes Balears, s’han modificat i ajustat al programa Sierra 450 registres, seguint les indicacions d’aquest nou manual (concretament del període que inclou des de principis de l’any 2022 fins a data actual). Així mateix s’han catalogat de nou 128 exemplars provinents de les donacions.
- S’ha efectuat la tasca de catalogació dels volums que componen la col·lecció Patrologia Graeca i se n’ha traslladat el conjunt al dipòsit III, a la secció de col·leccions.

Segona fase d’expurgació dels exemplars provinents de donacions, ubicats a les prestatgeries centrals del dipòsit III

Recol·locació dels exemplars que resten a les prestatgeries de forma correlativa

Catalogació dels volums que componen la col·lecció “Patrologia Graeca”

Sobre el procés de digitalització:

- S’ha realitzat la quarta fase de digitalització dels Certàmens del Seminari Conciliar de Sant Pere per a oferir un recurs que proporcioni accés informàtic als usuaris interessats en aquests únics i valuosos documents. El nombre de certàmens digitalitzats durant aquest curs ha estat de 245, arribant així a l’any 1944. Des que s’inicià aquesta labor l’any 2022, s’han digitalitzat 658 certàmens.
- En aquest curs també s’ha executat la tasca del Pla de conservació dels Certàmens, per tal d’evitar que es degradi el paper i es deformin aquests valuosos documents. Els 1.135 certàmens que conté aquest fons estaven recollits anualment en 163 carpetes obertes amb tapes de cartó. S’han introduït aquestes carpetes dins capses individuals de conservació i numerat per ordre cronològic.

Detall d’un certamen de 1931

En aquest cas, el certamen és de caràcter musical

Prestatgeria dels certàmens abans de la millora

Pla de conservació dels 1135 certàmens, per tal d’evitar que es degradi el paper i es deformin aquests valuosos documents

Sobre el fons lul·lià:

- Per tal d’iniciar la unificació del fons d’hemeroteca de la Biblioteca Diocesana amb el fons de l’hemeroteca originària de la Maioricensis Schola Lullistica, s’ha completat aquesta primera fase fent un estudi comparatiu dels títols coincidents que es troben a ambdós fons. Gràcies a aquesta recerca s’han pogut identificar aprox. 3.000 números de revistes repetits, que es trauran per expurgar en el transcurs del proper curs.

Part del fons de l’hemeroteca de la Biblioteca Diocesana

Part del fons de l’hemeroteca originària de la Maioricensis Schola Lullistica

Sobre el fons antic:

- S’han incorporat a la Sala de Seguretat de la Biblioteca 80 dels 160 postincunables, identificats i separats després de la recerca que es va fer el passat curs dins els diferents dipòsits de l’edifici de la Biblioteca Diocesana. Abans d’entrar a la Sala de Seguretat, tots han rebut el degut tractament de conservació preventiva: neteja pàgina per pàgina, i quarantena dins caixes hermètiques amb naftalina. L’estat d’alguns ha obligat a l’ús de pàgines d’interposició de paper tissú retallades a mida, per evitar l’acció de la humitat ambiental sobre la tinta fèrrica. També s’han construït a mida caixes de cartonet de PH neutre per a la millor conservació d’alguns exemplars. Així mateix, tots ells han rebut una catalogació més detallada de la feta inicialment mitjançant l’inventari, que servirà per a la posterior catalogació al catàleg virtual.

- S’ha procedit a continuar amb la quarta fase de detecció de llibres antics, amb l’objectiu final crear un espai per a ubicar tot el fons antic al dipòsit VI, i traslladar-hi tots els llibres d’aquestes característiques. En aquest curs s’han inventariat 75 exemplars editats envoltant del segle XVI. En aquesta recerca també s’han identificat 26 llibres notables i singulars editats entre finals del segle XVI i principis del segle XIX.

- S’ha dut a terme la primera fase de reordenació del fons més sensible, ubicat a la sala de seguretat, identificat els exemplars d’aquest fons i s’han unificat els fons lul·lians, els còdexs, manuscrits, incunables i postincunables. També s’han ordenat els altres volums en funció de la mida i de la temàtica, amb el fi d’aprofitar l’espai.

- S’han identificat en dues prestatgeries de la Biblioteca de la Sapiència el conjunt de llibres més antics; incunables, postincunables, edicions lul·lianes i manuscrits, anteriors a l’any 1521. Després del primer inventari, s’ha procedit a catalogar internament i amb més detall el fons de més valor i que estava en millor estat. S’ha aplicat el pertinent tractament de conservació preventiva de neteja i quarantena a cada un dels exemplars del conjunt. Així mateix s’han introduït fulls d’interposició a tots els manuscrits i incorporat alguns incunables dins capses de conservació. En aquesta primera fase han estat traslladats a les prestatgeries de la Sala de Seguretat catorze incunables comuns, un incunable lul·lià, tres postincunables lul·lians i dinou manuscrits comuns, (majoritàriament lliçons escolars i un llibre musical: un Antifonari espatllat dels teatins, del XVIII). També s’han introduït a la Sala cinc manuscrits pròpiament lul·lians.

- Quatre volums que formen part del fons fotogràfic han rebut el tractament de conservació convenientment, evitant que els fulls d’interposició siguin de paper tissú, per impedir l’efecte absorbent. Aquests exemplars fotogràfics procedeixen de diversos fons: un prové de la Biblioteca de la Sapiència, dos han estat trobats als prestatges de la Biblioteca Diocesana i el darrer ens ha estat entregat per la Vicaria de Patrimoni del Bisbat de Mallorca.

- S’ha dut a terme la tercera fase d’inventari del fons tancat de les Concepcionistes de Sineu, que fou traslladat a un depòsit habilitat, amb l’objectiu d’ubicar els fons provinents de diferents convents de l’illa que ja no estan en actiu. En aquest període se n’han inventariat 298 exemplars que, sumats als rebuts en els cursos anteriors, formen un total de 638 exemplars.

Tractament de conservació preventiva i trasllat a la Sala de Seguretat de 80 dels 160 postincunables identificats

Quarta fase de detecció de llibres antics

Reordenació per mida i temàtica del fons més sensible, ubicat a la sala de seguretat

Quatre volums del fons fotogràfic

Tercera fase d’inventari del fons tancat de les Concepcionistes de Sineu

Encara que s’han fet moltes altres labors bibliotecàries, aquesta llista sols es refereix als objectius subvencionats. De nou, agraesc al Consell Insular l’ajut econòmic anual, sense el qual ens seria pràcticament impossible acomplir amb el projecte general de la Biblioteca Diocesana, del qual es beneficia, en darrer terme, la cultura de la nostra illa de Mallorca.

Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director

Donació d’una col·lecció bibliogràfica de Rembrandt

9 de juliol de 2025 / Biblioteca Diocesana de Mallorca

Acte de donació

Dia 19 de juny, Mn. Joan Bauzà Bauzà, canonge de La Seu, Catedral de Mallorca, va fer una esplèndida donació a la Biblioteca Diocesana de Mallorca, consistent en una col·lecció bibliogràfica de l’excepcional pintor holandès Rembrandt Harmenszoon van Rijn (1606-1669), creador d’alguns dels retrats i escenes històriques, religioses i mitològiques més famoses de la història de l’art.

Aquesta col·lecció especialitzada consta de 38 exemplars, perfectament conservats, on destaquen Los ojos de Rembrandt de Simon Schama; el catàleg gràfic Rembrandt en la memoria de Goya y Picasso; i, sobretot, Rembrandt, un bon mestre, escrit pel mateix Mn. Joan Bauzà.

La present donació va ser rebuda amb gratitud per Mn. Jaume Mercant Simó, director de la Biblioteca, i està ara a disposició de tots el usuaris.

Col·lecció de Rembrandt

Donació de la revista Sa Marjal (Sa Pobla)

9 de juliol de 2025 / Biblioteca Diocesana de Mallorca

Mn. Joan Parera Sansó

Dia 28 de maig, la Biblioteca Diocesana va rebre una magnífica donació de part de l’Arxiu Municipal de Sa Pobla: l’edició facsimilar de tots els números de l’erudita revista Sa Marjal, promoguda per Mn. Joan Parera Sansó (1865-1927), que fou vicari parroquial a Sa Pobla i allà exercí, amb entrega i estima, el seu ministeri sacerdotal, realitzant, a la vegada, una gran obra social, cultural i patrimonial.

La revista Sa Marjal, que abasta articles, versos populars, crònica, necrologia, i altres temes relacionats amb Sa Pobla i la seva història, està ara a disposició dels usuaris de la Biblioteca. Malgrat el principal redactor de la publicació és Mn. Parera, en ella es troben autors destacats de la intel·lectualitat mallorquina de l’època, com Mn. Antoni Maria Alcover.

Revista Sa Marjal (Sa Pobla)

Segons va escriure Mn. Bartomeu Torres Gost, en el llibre Homenatge al Rnd. Sr. Juan Parera Sansó, «Sa Marjal, materialment és una revista popular redactada en mallorquí corrent, igual al parlat a Sa Pobla, i amb influències dialectals de Manacor, que va aparèixer tots els mesos, en número de 16 pàgines en quart —excepte els primers números de 20 o 24 pàgines— des de l’1 de gener de 1909 a 1 de desembre de 1927. En conjunt 228 números distribuïts en 19 volums, corresponents als 19 anys de la seva existència».

L’acte de donació el va realitzar Isabel Crespí Font, responsable de l’Arxiu Municipal de la Sa Pobla, acompanyada de l’historiador Pere Perelló Payeras. Dita donació la rebé amb gratitud Mn. Jaume Mercant Simó, director de la Biblioteca.

Acte de donació de Sa Marjal

Celebrando a santa Catalina Thomàs en el Día del Libro

23 d'abril de 2025 / Biblioteca Diocesana de Mallorca

Joan Salvador Abrines

Se cierra, en este mes, la conmemoración de los 450 años del tránsito de sor Catalina Thomàs (Lunes Santo de 1574). Desde la Biblioteca Diocesana, aprovechando el Día del Libro de este año, no quisiéramos dejar pasar la oportunidad de unirnos, aunque sea in extremis y modestamente, a los actos que se han dedicado a la única santa declarada de la isla. Y lo hacemos dando a conocer al público otra de las joyas bibliográficas que se han conservado, algo maltrechas, en la venerable e histórica biblioteca del seminario de La Sapiència y que en la actualidad está recibiendo nuevos cuidados y una catalogación más detallada. Se trata de la última edición incunable de la Suma de san Antonino de Florencia (1389-1459), el tratado teológico moral más influyente de la segunda mitad del siglo XV y la primera del XVI. La imprimió Johann Cleyn Schwab en Lyón entre 1500 y 1506 en cuatro volúmenes en folio menor que aquí se conservan encuadernados en pergamino.

Qué tienen que ver estos volúmenes, se preguntarán, con santa Catalina Thomàs. Pues, nada menos que su propietario: Mn. Joan Salvador Abrines (1534?-1594). «Est ―dice su exlibris en la guarda del primer tomo―, admodu[m] R[everen]di D[omi]ni Jo[hann]is Abrines P[resbite]ri et Canonici Almae sedis Maj[oricensis] 1575». Si detrás de todo gran hombre ―se dice habitualmente― hay una gran mujer, detrás de toda santa suele haber también un gran confesor; que se lo digan a santa Teresa por aquellos mismos años.

Don Joan Salvador Abrines fue el confesor y director espiritual de nuestra Catalina, después de haberse formado a los pies de otro gigante en santidad, el obispo agustino Tomás de Villanueva, de cuyas manos recibió las órdenes, ejerciendo como capellán suyo hasta que volvió a la isla (1555). No es de extrañar, por eso, que a su vuelta se dedicara a impartir clases de Escritura, siendo esos los vientos que soplaban en la reformada orden agustiniana, ni que sor Catalina, recién profesa en las canonesas de san Agustín, le eligiera como confesor.

Tampoco es de extrañar que estos volúmenes lleven, sobre el lomo, las marcas de su paso por la antigua biblioteca de los jesuitas de Montesión: don Juan fue uno de los prohombres de la ciudad que favorecieron la venida de los hijos de san Ignacio, así que quién mejor que ellos para conservar sus libros. Estos los adquirió, como se ve, el año posterior al de la muerte de la santa. Y, aunque no se puede decir, por eso, que le sirvieran en la guía de su dirigida, esta era, desde luego, la teología que estaba detrás de su praxis (si se hizo con la Suma antoniniana es que manejaba ya el Confesional del obispo florentino), y los manejó sin duda cuando redactó la hagiografía de sor Catalina que luego publicaría ―retocándola hasta no sabemos qué punto― Bartomeu Valperga en 1617. Sacerdote de consejo siempre inspirado (también al servicio de la Inquisición) y predicador exitoso entre los mahometanos, marchó de esta vida como vino, sin hacer ruido: nada sabemos de su lugar de nacimiento, a pesar de habérselo rifado distintos pueblos de la isla cuando la santidad cotizaba al alza, ni dónde está enterrado en la Catedral, a pesar de lo mucho que se lo buscó. Todo lo que podemos decir es que, entre uno y otro momento, vivió, como decía el Apóstol, escondido con Cristo en Dios.

¡Feliz Pascua y feliz Día del Libro!

Dr. José Manuel Díaz Martín, técnico bibliógrafo

Donació de la parròquia de Sant Joan a la Biblioteca Diocesana

23 de gener de 2025 / Biblioteca Diocesana de Mallorca

Acte de donació de part de la parròquia de Sant Joan

El passat 13 de gener, la parròquia del poble de Sant Joan va fer, a la Biblioteca Diocesana, una interessant i generosa donació de llibres i manuscrits, prèviament seleccionats per la seva qualitat o especial interès, entre els quals destaquen, per exemple, el pergamí “Llibre del Roser” (1681), la “Gramática latina” de Nebrija (1802) o el “Liber de mille proverbiis” de Ramon Llull (1746). El motiu d’aquesta donació ha estat l’habilitació, a dita parròquia, de l’espai Benvinguts, una iniciativa de primer anunci i iniciació cristiana, que beneí el bisbe Mons. Sebastià Taltavull el 15 de desembre. El lliurament formal del conjunt de llibres i manuscrits el feu el rector Mn. Francesc Xavier Riutort, acompanyat de la Dra. Margalida Font Roig, Missionera Idente. Acceptà, rebé i agraí la donació el Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director de la Biblioteca.

Banc d’imatges del fons antic de la Biblioteca Diocesana

10 de desembre de 2024 / Biblioteca Diocesana de Mallorca

Acte de donació

El passat dia 4 de desembre, Mn. Gabriel Rosselló feu entrega d’un pendrive a la Biblioteca Diocesana, que rebé el seu director, Mn. Jaume Mercant Simó, expressant-li la seva gratitud en nom de tots. Aquest pendrive conté una feina desenvolupada durant mesos per Mn. Rosselló de manera voluntària, ajudat pels treballadors i altres voluntaris de la Biblioteca (José Manuel, Maribel, Lourdes i Biel). Com Mn. Rosselló és un expert en fotografia, el Director li va demanar, ara fa temps, si seria possible que fes fotografies d’alta resolució dels detalls i filigranes (elements ornamentals, lletres capitals, dibuixos, etc.) que podem trobar en les joies del fons antic de la Biblioteca, especialment en els manuscrits, incunables, postincunables o exemplars d’especial significació. Estam parlant, en particular, de detalls de peces importants, com són el Llibre de contemplació en Déu de Ramon Llull (any 1300) o el Liber Chronicarum de Hartmann Schedel (any 1493) o l’edició veneciana d’una magnífica Bíblia (any 1475), per anomenar sols unes poques. En resum, el resultat ha estat molt professional i, gràcies a aquesta important labor de Mn. Gabriel Rosselló, la Biblioteca Diocesana gaudeix ara d’un banc d’imatges formidable, que podrà servir en un futur com a recurs gràfic per a il·lustrar, per exemple, qualque possible publicació.

Lliurament del pendrive

Segon doctorat de Mn. Jaume Mercant Simó, director de la Biblioteca Diocesana

10 de desembre de 2024 / Biblioteca Diocesana de Mallorca

Mn. Jaume Mercant amb el director i el tribunal de la defensa

El passat 27 de novembre, Mn. Jaume Mercant, director de la Biblioteca Diocesana de Mallorca i professor del CETEM, obtingué el seu segon doctorat, aquesta vegada en Dret i Ciències Socials, en l’especialitat “Filosofia jurídica”, amb la tesi titulada Los fundamentos filosóficos de la doctrina jurídica de Domingo de Soto: análisis del tratado “De iustitia et iure” (708 pàg.). Com el seu títol indica, aquest treball d’investigació tracta sobre el pensament iusfilosòfic del dominic Domingo de Soto (s. XVI), cofundador, juntament amb Francisco de Vitoria, de l’Escola de Salamanca; pèrit teòleg del Concili de Trento; confessor de l’emperador Carles V; autor del Sumari del famós debat de les Juntes de Valladolid entre Bartolomé de las Casas i Juan Ginés de Sepúlveda; catedràtic de la Universitat de Salamanca; i gran defensor dels drets de la naturalesa humana i de la causa dels pobres a partir de la llei natural.

Defensant la tesi

L’acte acadèmic es realitzà a la Facultat de Dret de la UNED (Madrid), obtenint Mn. Mercant la màxima qualificació, o sigui, excel·lent cum laude per unanimitat, i essent nominat també candidat a rebre el premi extraordinari de doctorat. Finalment, el nou doctor, acompanyat de la seva mare, Magdalena, fou investit amb els signes propis de la dignitat doctoral: la musseta; la medalla del Claustre extraordinari universitari; i el birret vermell, color propi de la ciència del Dret.

Imposició del birret de doctor

La tesi fou dirigida pel Dr. Juan Antonio Gómez García (departament de Filosofia del Dret de la UNED), i el tribunal de la defensa va estar compost pel Dr. Sixto Sánchez-Lauro (Universitat d’Extremadura i Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de España), el Dr. Juan Carlos Utrera (vicedegà de la Facultat de Dret de la UNED) i el Rnd. Dr. David Torrijos Castrillejo (Universidad Eclesiástica San Dámaso).

Aquesta tesi doctoral és la segona de Mn. Jaume Mercant, després de la que defensà a l’any 2017, a Barcelona, en Estudis Tomístics (Filosofia), de la qual també obtingué la màxima qualificació i, finalment, el premi extraordinari de doctorat. Actualment, està realitzant un tercer doctorat a Toulouse (França), concretament en teologia, en l’especialitat “Tradició tomista i pensament medieval”.

Doctor en Dret i Ciències Socials

Unes joies lul·lianes per a la festa del Beat Ramon Llull

25 de novembre de 2024 / Biblioteca Diocesana de Mallorca

Amb motiu de la festa del Beat Ramon Llull de dia 27 de novembre, vos volem mostrar, mitjançant les presents fotografies, una sèrie de joies lul·lianes que conserva la Biblioteca Diocesana de Mallorca.

SS-54

Aquesta primera imatge, que acabam de veure, és un manuscrit pertanyent als que estan inclosos en la Signatura SS-54: Llibre de Déu; Llibre de coneixença de Déu; Llibre de l’és de Déu de Ramón Llull (s. XV). D’algunes de les quals obres tenim també l’edició príncep llatina postincunable (València 1512, Costilla, impr.; Proaza, ed.), procedent del fons de la Sapiència.

SS-53

Aquestes dues darreres imatges pertanyen a un manuscrit del Liber de ascensu et descensu intellectus, unit a una edició parisenca del prestigiós entre els impressors d’aquell primerenc centre editorial Jehan Petit, incunable del 1499, que, segons el colofó, conté les obres següents de Ramon Llull: Primo Liber de laudib^s beatiffime vírginis marie: qui et ars intentionû Apellari potest Secundo. Liber de natali pueri paruuli Tertio. Clericus Remundí. Quarto. Phantafticus Remundi. Signatura SS-53.

SS- 53

Durant el curs passat, la Biblioteca començà una activitat destinada a reunir els llibres incunables i postincunables (fins a 1520), que hi ha en els diversos fons i depòsits agrupats per temàtica. També s’hi afegeixen els manuscrits i altres llibres del segle XVI, que es traslladaran posteriorment a un lloc específic dins un dels depòsits, a fi de tenir ubicats i reunits aquests tresors bibliogràfics. Fins ara s’han trobat 160 postincunables.

Igualment es traslladaran al lloc escollit tots els llibres que puguin ser considerats singulars per la matèria, la raresa d’edició o la representativitat d’escoles o tradicions, fonamentalment fins al segle XIX.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Memòria dels treballs subvencionats pel Consell Insular de Mallorca: curs 2023-2024

25 d'agost de 2024 / Biblioteca Diocesana de Mallorca

Per al curs 2023-2024, la Biblioteca va rebre l’avantdita quantitat subvencionada mitjançant la qual s’aconseguí realitzar els objectius de llur projecte, la relació abreujada dels quals es troben a continuació.

Objectius acomplerts del projecte subvencionat del curs acadèmic 2023-2024:

1. En referència al fons actual:

S’han revisat part dels exemplars ubicats a les prestatgeries centrals del dipòsit III, provinents de les capses de donació. S’han deixat només els exemplars d’interès pel fons de la Biblioteca i s’han retirat, per expurgació o donació, els altres. Com a resultat d’aquest treball, s’han tret uns 300 llibres que estaven repetits o que no eren d’interès. Els altres exemplars han quedat pendents de ser catalogats. Tant els llibres que no han estat d’interès pel fons, com els repetits, s’han exposat a unes taules de la Casa de l’Església i ofert al públic com a donatiu.
S’ha efectuat la tasca de classificació, reagrupació i ordenació temàtica d’uns 6.000 exemplars provinents de donacions, que prèviament havien estat revisats i comprovat que no estaven repetits. S’han creat un total de 34 ròtols amb el nom de la temàtica. Seguidament s’han seleccionat els llibres per matèria i emplaçat al seu lloc corresponent. Aquests exemplars estan a doble fila a la nova prestatgeria de 81 metres lineals del dipòsit V.
S’ha fet el trasllat d’uns 400 llibres situats a les distintes prestatgeries de la sala de catalogació i de l’office. S’han reagrupat i ordenat per temàtica a la prestatgeria del dipòsit V, anomenada al punt anterior.
S’ha finalitzat aquesta primera etapa amb la catalogació de 230 exemplars provinents de les capses de donació.
S’han catalogat els 57 volums que componen la col·lecció España Sagrada de l’autor Enrique Flórez, provinents d’una donació recent, i s’han traslladat a l’espai reservat per a col·leccions al dipòsit III.
S’han catalogat els 47 volums que componen la col·lecció Biblioteca Balear, i s’han depositat a la prestatgeria d’Història de les Balears, a la Sala de Lectura.
S’ha realitzat la segona i darrera fase de recatalogació del fons de la Sala de Lectura, com a conseqüència de la reestructuració integral realitzada, creant grups específics de matèries i enumerant-les, per tal d’aconseguir un ordre i facilitar l’accés visual dels distints apartats als usuaris. S’han recatalogat un total de 683 exemplars, distribuïts en les següents matèries: Història de l’Església, Ciències Socials, Filologia, Obres de Dámaso Alonso, Obres de José María Pemán, Història de l’Art, Art Religiós, Música, Història d’Espanya, Història de les Illes Balears, Història de Mallorca, Toponímia i Història de la Humanitat. Aquesta recatalogació implica el canvi de signatura dels llibres, tant al programa Sierra con al teixell, introduint un número inicial que defineix la matèria, més les tres primeres lletres del tema i el número de la CDU (Classificació Decimal Universal), que ja tenien.

Recatalogació de la Sala de Lectura

2. Sobre el procés de digitalització:

S’ha seguit amb la tercera part del procés de digitalització dels Certàmens del Seminari Conciliar de Sant Pere, per tal de poder oferir un sistema en línia d’aquests inestimables i singulars documents als usuaris interessats. El nombre de certàmens digitalitzats durant aquest curs ha estat 156, arribant així a l’any 1930. Des que es va començar aquesta labor l’any 2022 s’han digitalitzat, fins a dia d’avui, 413 Certàmens.

Detall d’un certamen de 1930

En aquest cas, el certamen és de caràcter teològic i literari

3. Sobre el fons lul·lià:

S’ha finalitzat l’exercici del registre de l’hemeroteca originària de la Maioricensis Schola Lullistica, que constitueix un fons de 419 títols de revistes acadèmiques i científiques i consta d’uns 50.000 exemplars.

Final de l’inventari del fons de la Maioricensis Schola Lullistica

4. Sobre el fons antic:

S’ha fet l’ordenació de la taula de treball del dipòsit VI, on estaven barrejats incunables, postincunables i altres llibres de divers valor i més o menys antics (segles XVI-XIX) i s’han separat, en primer lloc, els incunables, com a prioritat. Un cop separats els incunables de la taula d’aquest dipòsit, s’ha procedit a la seva neteja, pàgina a pàgina. També s’han fet petites restauracions, en cas que fos necessari, interpaginat amb paper tissú entre pàgines trencades per l’ús de tintes fèrriques. Aquests exemplars han estat en quarantena durant una setmana amb un insecticida abans de passar-los a la sala de seguretat. A més d’aquest tractament físic, s’ha procedit a crear una fitxa per cada exemplar, assenyalant el títol o els títols que incloïa, la seva descripció física, estat de conservació, exlibris i propietaris anteriors, així com dibuixos o miniatures. Un cop entrats a la sala de seguretat incunables i manuscrits, s’ha ordenat el fons de postincunables d’aquest dipòsit.
En total s’han aixecat 76 fitxes noves de manuscrits que hi havia sense catalogar prèviament. Aquesta suma inclou els manuscrits trobats al dipòsit VI, i també els trobats als altres dipòsits de la Biblioteca. Tots ells han rebut la seva pertinent neteja i tractament, i han anat a passar en conjunt, a la sala de seguretat.
S’ha dut a terme i finalitzat la tasca de detecció d’incunables, postincunables i manuscrits, procedint a batre ocularment totes les prestatgeries del conjunt dels dipòsits amb fons antic de la biblioteca (I, II, III, V i VI). Amb els incunables i manuscrits trobats en aquesta batuda s’ha procedit de la mateixa manera que amb els que es trobaven sobre la taula del dipòsit VI (neteja, registre, quarantena i trasllat a la sala de seguretat dels exemplars més interessants). El conjunt total de fitxes noves creades ha estat de 59. S’han establert fitxes individuals per a obres multivolum. Això no impedirà que els títols individuals quedin adequadament destacats i individualitzats a les fitxes del catàleg virtual, en el qual s’han catalogat 10 registres amb la signatura INC-, que permeten comprovar aquestes diferències.També s’ha ordenat el fons de postincunables que s’hi han trobat. Però atès que la seva col·lecció és molt més gran (fins ara, 160 volums), i recordant que la prioritat en aquest primer any ha estat intervenir sobre incunables i manuscrits, s’ha estimat més prudent introduir-los en caixes al seu propi dipòsit, dins de cadascuna de les quals se’ls ha embolicat en teixit de tyvek (a prova d’humitat i floridura i bon aïllant), i un producte insecticida.
S’ha dut a terme la segona fase de l’inventari del fons tancat de les Concepcionistes de Sineu. S’han enregistrat 187 exemplars que se sumen als 153 rebuts en el curs anterior. Una vegada inventariats, s’han traslladat a la prestatgeria de la Sala de Classificació.

Detall d’un postincunable de 1502

Una partida de postincunables a punt de ser desinfectats i traslladats a la Sala de Seguretat

Una part del fons de les Concepcionistes de Sineu

Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director

Ressenya al darrer llibre de Bruno Moreno Ramos

16 de juny de 2024 / Biblioteca Diocesana de Mallorca

Bruno Moreno Ramos, Yo fui secretario de León XIV: Memorias de un futuro próximo, Editorial Vita Brevis, Maxtadt, 2023, 462 págs.

El prolífico Bruno Moreno, traductor, ensayista, poeta, novelista, editor, bloguero… y, lo que es más de admirar en un personaje así en los tiempos que corren, católico de una pieza, nos ofrece, en su más reciente trabajo para la imprenta, una novela de género apocalíptico, en su sentido más estricto. Es decir, no hay zombis, extraterrestres (aunque haya masas o personajes que nos los recuerden en ella) ni un mundo irreconocible por el uso de alguna súper arma, que es como la imaginación moderna se representa el final del tiempo esquivando el propuesto por la tradición desde la Revelación: el momento de la plena inversión moral, que no estará marcado por un mal evidente como esos, sino por un bien aparente para todos, salvo para unos pocos fieles que verán; y no con los ojos físicos, sino con los de la fe.
Yo fui secretario de León XIV se sitúa, por tanto, en la senda de Señor del Mundo de Benson o Los papeles de Benjamín Benavides de Castellani, que el lector avisado encontrará evocados en más de un detalle. Pero su parentesco con ellos se da, exclusivamente, en su lectura espiritual de los tiempos. El del género literario es ya otro cantar. Esta es como el envés de ese tipo de novelas, contadas por un narrador que comprende y nos explica lo que sucede. Aquí, en cambio, es un frailecico franciscano, el último en vestir el hábito de Italia, un lego con la fe del carbonero, devenido secretario del ¿último? papa quien lo hace, narrando con detalle desde dentro unos acontecimientos cuya trascendencia no ve más que en su lado espiritual y moral, pero no histórico. Es Sancho (el que ve las cosas en su esencia, y los acontecimientos, a la luz de la sabiduría popular de los refranes de su madre) escribiendo la epopeya del Quijote que le tocó por señor, un papa traído de un pueblo de España ―de cuyo nombre no parece acordarse nadie― porque no hay cardenal que quiera hacerse cargo de una Iglesia ahogada en deudas, ruinas y desprecio.
Y no sólo en eso. En un tiempo que generaliza lo que ya se puede ver hoy (un estamento eclesial sin fe ni sentido de lo sagrado, que ha cambiado la oración por la avidez de comodidad material, mayoritariamente entregado a predicar la nada o lo contrario a lo que ha enseñado siempre la Iglesia, iglesias tan abandonadas como la salud espiritual del pueblo que las levantó con sus manos…), ambos personajes, flanqueados por algunos secundarios impagables (una Monja portruayalesca venida de Chile, némesis del fraile-secretario, y un cardenal congoleño gigantesco y tragón que conserva el antiguo tacto vaticano para la política mundana sin mancharse con ella) representan la punta de lanza de esos fieles que verán y que actuarán en consecuencia según lo que el sensus fidei nos dice que es lo correcto, para soportar por ello la penúltima arremetida del Enemigo contra la Verdad en el mundo que ellos representan sin fortaleza ―humana, mundana― alguna. Algo que el autor plantea sin dramatismo, con un humor tan tierno como sus personajes, a tono con las ilustraciones que lo acompañan, que permite recomendarlo a todas las edades, pues es como una especie de cómic donde se habla de cosas muy serias y graves, traspasadas por la palabra divina (en particular, de los salmos), con apariencia leve e inocente. Bienvenida y enhorabuena.