Pàgina 3 de 6
Mn. Antoni Vera i Mn. Jaume Mercant
El dijous, dia 13 d’octubre, Mn. Antoni Vera, en representació de la parròquia de Sant Sebastià de Palma, va fer una magnífica donació a la Biblioteca Diocesana de Mallorca, consistent en dotze volums complets de la Suma Teològica de Sant Tomàs d’Aquino; el darrer dedicat a un excel·lent índex analític. Els volums, enquadernats en pell, estan en bon estat de conservació. La peculiaritat d’aquesta col·lecció és doble. Per una banda, es va editar a Pàdua, al 1789, l’any de la Revolució Francesa. Per l’altra, ens trobam amb una «edició de butxaca», com diríem avui, és a dir, d’una mida anomenada «octau menor» (14 cm), molt útil per als estudiants i professors escolàstics de l’època.
Aquest tipus de cessió forma part de la nova política de donacions que promociona l’actual direcció de la Biblioteca. Malgrat el gran nombre de dipòsits existents a la primera i segona plantes, per raons d’espai ja no es poden acceptar donacions massives i indiscriminades, però s’ha optat per la «qualitat selecta» de les mateixes, amb l’objecte d’enriquir el fons bibliotecari, en aquests moments compost per uns 175.000 llibres i uns 80.000 números de revistes científiques. En particular, la present donació ha contribuït a millorar qualitativament el nostre fons antic. La donació la va rebre Mn. Jaume Mercant, director de la Biblioteca, agraint a la parròquia de Sant Sebastià i al seu administrador la seva generositat.
La Biblioteca Diocesana de Mallorca ha adquirit recentment els números de «La Fe: Revista Religiosa, Política y Literaria», de l’any 1844. Aquesta publicació, iniciativa de Josep Maria Quadrado i Tomàs Aguiló, es convertí en exponent de l’apologètica catòlica a Mallorca. Editada en dos volums enquadernats en cartoné, els seus continguts es distribueixen en les matèries que resa el subtítol.
Es tracta d’una empresa efímera, com fou el setmanari literari La Palma, també dirigit per Quadrado. La seva amistat amb Joaquim Roca Cornet, redactor del Diari de Barcelona i fundador de la revista La Religión (1837-1841) i, juntament amb Jaume Balmes, de La Civilización (1841-1843), inspirà a l’historiador balear per produir un model similar a l’illa. Una idea afavorida per l’experiència adquirida durant la seva estada a Madrid com articulista del periòdic El Católico.
Aquest seguit de propostes acceleraren la introducció a Espanya de la nova apologia nascuda al nord d´Europa, especialment a l’àrea francòfona dins del context de les revolucions liberals, i a l’àmbit germànic, davant el repte d’un nacionalisme arrelat en la cultura protestant, preàmbul de la Kulturkampf.
Entre alguns representants de la Renaixença catalana –tal és el cas de Joaquim Rubió Ors o Pau Piferrer−, a les pàgines de La Fe hi trobam altres signatures rellevants com la del misser Josep Vidal Pont. Catedràtic i membre del Partit Moderat, fou un dels introductors a l’illa del pensament catòlic renovador d’origen francès.
Sense defugir de l´escomesa dels temes candents, la revista incideix −sobretot− en els aspectes filosòfics i teològics per tal de desmuntar els anomenats errors doctrinals del món modern i les seves implicacions pràctiques; no per esfondrar-lo o fer-ne una esmena a la totalitat, sinó per tal de regenerar-lo amb la saba del catolicisme.
En conclusió, esteim enfront d’una font bibliogràfica important per a l’estudi d’un projecte catòlic amb anhels d´encarrilar la realitat contemporània, aleshores en procés de configuració.
Dr. Antoni Cañellas Mas, Consultor acadèmic
Francisco Javier Perea Siller (ed. y coord.) et alii, La Biblia y los humanistas. Un viaje a la cultura del siglo XVI [catálogo de la exposición], UCO Press. Editorial Universidad de Córdoba, Córdoba 2022
La magna exposición bibliográfica organizada en Córdoba este año muestra grandes tesoros de las bibliotecas históricas de aquella ciudad centrados en las ediciones bíblicas fundamentalmente del siglo XVI, aunque en algunos casos se prolonguen algo en el tiempo. Así podemos percibir de primera mano el ambiente intelectual que se vivía en los centros de estudio teológicos del Renacimiento y del Barroco, contemporáneos de la crisis religiosa, con amplísimas repercusiones de toda clase, que acompañaron a los movimientos reformistas europeos, ortodoxos y heterodoxos.
En efecto, a través de estas páginas, y ayudados por el escrito introductorio del editor y coordinador y las monografías de otros autores en torno a cuestiones concretas, entre los que destaca nuestro compañero de la Biblioteca Diocesana de Mallorca José Manuel Díaz Martín sobre fray Luis de León y su producción y orientación exegéticas, podemos penetrar en el nuevo mundo que significó el humanismo como visión racional y científica de los conocimientos transmitidos desde la antigüedad clásica y de las culturas en que surgió la Sagrada Escritura. Ello supuso el nacimiento de la filología como ciencia y su posterior aplicación a la cultura producida y expresada en cualquier lengua.
El deseo de aplicarla para conseguir un conocimiento más claro y directo de la biblia guio los anhelos de los primeros humanistas y de sus seguidores, todos profundamente religiosos, aunque no siempre se mantuvieran en la ortodoxia.
Y es que, en efecto, nos encontramos ante el cambio de paradigma que posibilitará en el siglo siguiente la nueva ciencia, con todo el desarrollo técnico que le debemos y del que somos herederos y disfrutamos en la novísima era digital.
No obstante, y la exposición lo muestra claramente, aparecieron los peligros del subjetivismo y del repliegue de la razón en el racionalismo, que llevaron a romper con la interpretación de la Escritura en el marco de la comunidad eclesial y de su tradición, garantías únicas de autenticidad en la comprensión correcta de la revelación escrita, fuente aquel, por tanto, de herejías i errores diversos en todos los campos que todavía hoy lamentamos que nos rodeen.
La exposición recorre muy bien por ello la respuesta que dio a la cuestión el concilio de Trento y los que intentaran aplicarlo en los diversos contextos, con multitud de ejemplares corregidos en las notas y comentarios conforme al sentido católico de combinar los descubrimientos filológicos con los comentarios patrísticos y de teólogos reconocidos y con los ocasionales pronunciamientos del magisterio de la Iglesia.
Además de la presencia de los grandes monumentos de las biblias políglotas en las lenguas originales y todo el movimiento filológico que generaron, como la Complutense, de la que también tenemos presencia en nuestra Biblioteca Diocesana, nos encontramos con la importante cuestión de las traducciones bíblicas a las lenguas vulgares, con toda la problemática que supusieren debido a las interpretaciones y anotaciones. También ahí se presentan multitud de testimonios, sobre todo del largo proceso en lengua castellana, si bien no faltan referencias a otras lenguas de cultura a partir de los personajes más destacados.
Los fondos de la exposición se han nutrido principalmente de la Biblioteca Diocesana de Córdoba, procedente de la episcopal, con los procedentes de los diversos centros de estudio religiosos que existieron en la ciudad, singularmente los de la Compañía de Jesús, y los de los Carmelitas Descalzos, en la Biblioteca que ha sido hasta hace poco de la Provincia de Andalucía, y ahora es de la Delegación o Zona correspondiente de la recientemente creada Provincia Ibérica de Santa Teresa de Jesús.
En definitiva, una buena muestra de los orígenes de la época y cultura actuales y un aviso para la proyección que queramos dar a nuestro futuro como cristianos y europeos desde nuestras raíces más profundas.
Santiago M. Amer, técnico auxiliar
Durant aquest estiu, la Biblioteca Diocesana ha tingut el plaer de comptar amb les labors de voluntariat de dos seminaristes majors: Salvador Nkulu Nkulu Mangué i Andrés David Forero Rincón.
Salvador Nkulu Nkulu Mangué
Salvador té 32 anys i és natural de Guinea Equatorial. Actualment, està a punt de començar el quint curs en el Seminari de Mallorca. Li agrada molt la lectura en general, i, en particular, té predilecció per l’estudi de la teologia dogmàtica, la cristologia i l’eclesiologia. A nivell pastoral, està realitzant pràctiques a les parròquies de Campos i de Porreres.
David és natural de Bogotà i té 24 anys. Arribà a Mallorca a l’any 2019 i, actualment, està a punt de començar també el quint curs de Seminari. Li agrada la lectura i l’estudi de la teologia i de la filosofia. A nivell pastoral està ajudant a les parròquies de Pina, Montuïri, Algaida, Villafranca i Sant Joan.
Andrés David Forero Rincón
Tant David com Salvador han realitzat, durant aquests mesos estivals i vacacionals, diverses tasques d’ordenació en els nostres immensos dipòsits. Aquestes tasques han estat emmarcades dins el projecte de voluntariat que enguany la Biblioteca Diocesana ha ofert al Seminari de Mallorca, i que ha acceptat de bon grat l’actual rector Mn. Francesc Vicens.
En nom de la Biblioteca, doncs, agraeixo al Seminari, i en especial a Salvador i David, la magnífica i eficaç feina que s’ha realitzat aquest estiu. Déu els pagui tot el bé que han fet.
Mn. Jaume Mercant Simó, director
Durant aquest curs 2021-2022, s’ha començat el projecte de digitalització dels famosos certàmens del Seminari Conciliar de Sant Pere, per tal de poder oferir una major visualització i un accés més fàcil i actual per als usuaris. La digitalització d’aquests documents, tan únics com valuosos, ofereix un recurs que proporciona un accés informàtic a tots els investigadors, que, a més a més, garanteix la seva conservació material. En total, s’han digitalitzat 168 certàmens. Encara queda molta feina per fer, ja que hi ha un total de 1135 exemplars, alguns dels quals contenen moltes pàgines i alguns són molt delicats, raó per la qual són també més difícils de reprografiar.
Els Certàmens Científic-Literaris foren iniciats, l’any 1899, pels alumnes del Seminari Conciliar de Sant Pere, essent el promotor el bisbe Pere Joan Campins, amb l’objectiu de difondre i investigar la nostra història i cultura, apostant també per una obertura de l’Església vers les ciències naturals i experimentals. Aquests treballs, realitzats pels antics seminaristes, presenten una documentació a voltes inèdita o mala de trobar per altres vies, i són un testimoni de l’estat de coneixement i investigació fins a èpoques no gaire llunyanes. Com que abracen matèries prou diverses ―història, ciència, literatura, filologia (sobretot clàssica i bíblica), i un llarg etc.―, els interessants poden ser molts, i, per aquest motiu, des de la Biblioteca Diocesana, volem, a més de conservar-los, posar-los a disposició digital de tots els investigadors.
La realització d’aquestes tasques ha estat possible gràcies a la subvenció atorgada pel Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca.
Dia 1 de setembre, Mn. Jaume Mercant Simó, en qualitat de director de la Biblioteca Diocesana, va fer una donació al Sr. Antoni Cañellas Mas, en representació del col·legi catòlic Aixa-Llaüt, d’una sèrie de material bibliogràfic per a la seva biblioteca estudiantil. La donació correspon a un procés d’expurg de col·leccions repetides, en les que destaquen els 14 volums d’Historia Universal del Arte (Espasa) i els 10 volums del Diccionari Català-Valencià-Balear de Mn. Antoni Maria Alcover. Des de la nostra Biblioteca, desitjam que aquestes col·leccions siguin profitoses als estudiants d’aquest col·legi de Ciutat.
Després d’haver traslladat definitivament a la Biblioteca Diocesana el gran fons de la Maioricensis Schola Lullistica, situat fins al curs 2020/21 a la Biblioteca Bartomeu March, aquest estiu s’ha conclòs l’entrada i l’ordenació de la seva monumental hemeroteca, composta per 417 títols de revistes científiques, partint del registre inicial que es va fer el darrer any. S’han omplert un total de 288 metres lineals amb milers de revistes (288 prestatges de 100 cm). S’ha calculat que el total d’aquest fons, que ara també forma part de l’hemeroteca de la Biblioteca Diocesana, és d’uns 50.000 exemplars. Un fons científic i acadèmic particularment important per als estudiosos i investigadors interessats, per exemple, en teologia, bíblia, espiritualitat, filosofia, dret canònic, història, humanitats, lul·lisme, etc. Actualment, la tasca continua amb altres sèries que s’aniran anunciant oportunament.
La realització d’aquestes tasques ha estat possible gràcies a la subvenció atorgada pel Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca.
Joseph Ratzinger, Obras completas. XVI vols. Biblioteca de Autores Cristianos (BAC). Madrid 2015-.
La Biblioteca Diocesana de Mallorca posa a disposició dels seus usuaris aquesta magna obra, cimera de la teologia del segle XX, que la BAC ens ofereix en presentació tan pulcra com manejable.
Els volums abracen tota la temàtica habitual en Joseph Ratzinger des de l’eclesiologia al comentari escripturístic, passant per la litúrgia i l’anàlisi del mateix quefer teològic en relació amb les circumstàncies sociològiques de cada moment històric, sobretot de la tempestuosa contemporaneïtat.
En aquest sentit, són particularment interessants les introduccions que fa el propi autor a cada volum, signant com a papa durant el seu pontificat i emèrit després de la renúncia. Són peces breus, però denses, que afinen particularment i fan pensar el lector sobre els temes esmentats. Es justificarien com a textos per si mateixos.
Com que encara no es disposa de tots els volums, a continuació ressenyam els que es troben ja a la sala de consulta: I, II, IV, VI/1, VI/2, VII/1, VII/2, VIII/2, X, XI i XII.
Santiago María Amer, tècnic auxiliar
Miguel Sanmartín Fenollera, De libros, padres e hijos, Rialp, Madrid, 2022, 414pp.
La Diocesana, en su deseo de ampliar su público potencial más allá de su servicio esencial, el que presta a la vida intelectual y espiritual del seminario y el presbiterio mallorquín ―que también se propone intensificar―, está adquiriendo una serie de novedades con que pretende contribuir a que ese público más general, afín de un modo u otro, por tradición o por desencanto del mundo, a la vida que proponen las virtudes cristianas, reflexione desde estas últimas sobre las realidades cotidianas y los acontecimientos que tratan de desfigurar ese viejo y hermoso rostro robándole el alma y encuentre su modo de perseverar ―necesariamente en común― en su práctica, fuente inagotable de salud.
Sin duda, una de esas realidades cada vez más necesitadas de recuperación es la de la familia, acosada intensamente en nuestros días como último bastión de resistencia frente a la tendencia totalizadora de la política postmoderna. Y ahí es donde interviene este útil libro. «Guía para convertir a niños y adolescentes en lectores entusiastas», reza el cintillo de la portada a modo de subtítulo. «¿Es posible eso?», me preguntaba el otro día un amigo de la casa que es padre. Este libro, sin embargo, no nace de la pregunta, sino del esfuerzo por exponer con claridad y sencillez una experiencia (basada, como podrá comprobar el lector, en el puro sentido común y en ese arte de apañárselas con lo que tienen propio de los hijos de la Iglesia). Que no es la experiencia aislada y exitosa de un matrimonio con sus dos hijas, en este caso (autoras, por cierto, de las felicísimas ilustraciones), sino más que eso: es también experiencia familiar en el sentido amplio (el autor no puede dejar de rememorar la deuda que su afición lectora tiene con sus ancestros) y resultado de un aprendizaje (en su caso, en la escuela anglosajona de John Senior, sus discípulos y sus influencias). Este libro permite así al lector injertarse en un mundo más amplio del que quizá carezca ya y le proporcione un primer mapa para enfrentarse a la tarea gozosa ―y por eso siempre llena de obstáculos― de transmitir a los jóvenes la pasión por los libros, que tiene su punto de llegada en el Libro.
Desde la Diocesana, pues, por puro interés, como conservadora de una parte esencial de ese legado en la isla, no podemos sino invitarles a que se adentren en estas páginas y les saquen todo el provecho posible, cosa que no puede excusar el lector del blog del mismo título que el autor tiene abierto en el portal InfoCatólica, pues aunque muchas de las ideas y autores recomendados en dicho blog encuentran eco en su libro, éste nos ofrece esos materiales muy prácticamente organizados, con un primer bloque (las dos primeras partes) dedicado a la pasión lectora y su fomento y un segundo dedicado al objeto de esa pasión, ofreciendo una ratio sobre por qué es valiosa la lectura de los textos que propone, organizados por edades. Del éxito de iniciativas como esta depende la supervivencia de instituciones como la nuestra. Ojalá lo tenga.
Dr. José Manuel Díaz, consultor académico
Sedes Sapientiae, ora pro nobis
La Madonna Durán o Mare de Déu en vermell (Rogier van der Weyden, 1435-1438)
Catàleg online del nostre fons
Lletra capital d'un llibre de les hores del segle XV, còdex manuscrit del nostre fons antic
Segueix-nos a Facebook!
